Mà parallamps

Antonio Ortega

Sobre la teulada de la cúpula de la Sala Oval, podeu veure al bell mig d’aquesta, un nou parallamps. Es tracta d’una intervenció realitzada per l’artista Antonio Ortega (Sant Celoni, 1968) en col·laboració amb Grup d’Estudi (exalumnes de l’Escola Massana).

Culminant aquest parallamps, hi ha una reproducció de la mà del Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll, obra mestra del romànic i de la col·lecció del museu. Els guarniments que decoren la Mà parallamps tenen les formes pròpies dels acabats típics de la forja tradicional catalana. Tot plegat el fa destacar de la resta de parallamps que podem veure coronant les quatre torres d’estil xorigueresc del Palau Nacional.

La Mà parallamps, pel fet d’ocupar el punt de major importància jeràrquica del Palau, converteix el mateix museu en la seva peanya.

Activitats relacionades:

• Conferència Mà Parallamps, amb Antonio Ortega. Dimecres 4 de maig de 2022, a les 18 h.

• Visita guiada a Mà parallamps amb l’artista Antonio Ortega. Dissabtes 14 de maig, 11 de juny i 17 de setembre de 2022, de 18 a 19.30 h

   

Antoni Miralda: Anyell de l’Apocalipsi «Agnus Dei» (1989)

Dins del programa “Artistes al museu”, aquestes festes es tornarà a penjar a la Sala Oval l’Anyell de l’Apocalipsi. «Agnus Dei».  Serà la tercera vegada que es pot veure aquesta instal·lació al Museu.

Antoni Miralda (Terrassa, 1942) és una de les figures més destacades de l’art conceptual. Amb els seus cerimonials, complexes accions col·lectives, ha donat una dimensió litúrgica i festiva molt particular a les seves performances. El projecte Honeymoon Project (1986-1992) és una de les seves creacions més importants, on proposava el casament simbòlic entre l’estàtua de Colom de Barcelona i l’estàtua de la Llibertat, un enllaç entre les ciutats de Barcelona i Nova York. Es va estructurar en diverses accions al llarg del temps. Una d’elles va consistir en l’ofrena d’un cobrellit com a regal de casament. Aquest brodat gegantí representa l’anyell místic de l’absis de Sant Climent de Taüll, obra mestra de la col·lecció d’art romànic, que ha fascinat als artistes d’avantguarda. La seva presència misteriosa i mística esdevé aquí una icona pop. La peça, de 18 × 15 metres, es va tornar a exhibir al públic el 1995, a la Sala Oval, amb motiu de l’exposició Agnus Dei. L’art romànic i els artistes del segle xx, i, de nou, el 2019, amb la cerimònia-performance Peccata Mundi.

Més informació:

• Peccata Mundi. Una instal·lació de Miralda al Museu Nacional
• Article al Blog del museu: Peccata Mundi, la cerimònia-performance de Miralda
• Vídeo de la cerimònia-performance

El viatge invers: Ona Balló

Durant segles, les pintures murals romàniques van conviure amb les esglésies per a les quals havien estat creades. A l’exterior hi havia el riu, el vent, els ramats, les festes i les converses a la plaça en componien la banda sonora. A l’interior, el silenci, la litúrgia, l’encens i la llum que es desplaçava pels murs generaven un espai d’imaginació i de contrapunt a la duresa de la vida de muntanya.

Aquest equilibri entre el món simbòlic i el rural es va trencar amb l’arrencament de les pintures. En separar-les del seu entorn natural, d’aquell patrimoni immaterial fet de sons i de sensacions místiques, les pintures no van quedar només orfes de context, sinó que van perdre la seva identitat popular.

El viatge invers convida a descobrir la llum i escoltar els paisatges sonors que avui travessen algunes d’aquestes esglésies. Aquest present revela la fragilitat de l’arquitectura i els canvis que imposa el pas de les estacions, però també els vincles íntims entre cada conjunt mural i la seva atmosfera primitiva.

L’itinerari que proposa Ona Batlló enllaça els absis de les esglésies de Santa Maria d’Àneu, Sant Pere del Burgal, Sant Pere i Sant Pau d’Esterri de Cardós, Santa Maria de Ginestarre, Santa Maria de Taüll i Santa Eulàlia d’Estaon, creant un recorregut sonor que evoca la pervivència d’allò que no es pot transportar, per provar de fer néixer una mena de màgia: la sensació que, per uns instants, les pintures murals es retroben amb la seva ànima fundacional.

Investigadora, comissària i programadora cultural, Ona Balló ha desenvolupat els seus estudis de cinema i d’història de l’art entre París i Barcelona. La seva carrera se centra en els entrecreuaments narratius entre el so i la imatge. Actualment, prepara una tesi doctoral i una pel·lícula documental sobre la relació entre les pintures murals romàniques del Pirineu i el seu espai sonor original.

Organitza i produeix: Museu Nacional d'Art de Catalunya

Lloc: Sales d'art romànic

Artista i comissària: Ona Balló