II. Modernisme(s)
II. Modernisme(s)
La producció simbòlica de la modernitat té cares infinites, i moltes són conservadores. Tant l'Església com les institucions de la burgesia van desenvolupar un art públic monumental –arquitectura, escultura, pintura mural, etc.– que, a través de les tècniques de la modernitat, transmetia missatges tradicionals de poder i jerarquia. Els artistes mateixos van trobar en les galeries, les exposicions o els salons una manera de satisfer la mala consciència de la burgesia. Així, la pobresa, la vellesa, les misèries humanes, la caritat o el sentimentalisme religiós van esdevenir temes artístics d'èxit.
II.14. Modernistes a París
II.15. Modernistes a Barcelona
II.16. El pintor de la vida moderna
II.17. La casa modernista
II.18. Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol
II.19. Modernismes conservadors
II.20. Simbolismes 1
II.21. Bohèmia, miserabilisme i pintura negra
II.22. Simbolismes 2