La producció simbòlica de la modernitat té cares infinites, i moltes són conservadores. Tant l'Església com les institucions de la burgesia van desenvolupar un art públic monumental –arquitectura, escultura, pintura mural, etc.– que, a través de les tècniques de la modernitat, transmetia missatges tradicionals de poder i jerarquia. Els artistes mateixos van trobar en les galeries, les exposicions o els salons una manera de satisfer la mala consciència de la burgesia. Així, la pobresa, la vellesa, les misèries humanes, la caritat o el sentimentalisme religiós van esdevenir temes artístics d'èxit.