Jump to navigation
Cerca a la col·lecció
Històries Metàl.liques - Índex
Dossier de premsa - pdf 1,25 Mb
Aquesta exposició evoca l'activitat medallística que es va desenvolupar a Europa al llarg dels segles XVII al XIX amb l'eclosió de les anomenades "històries metàl·liques". Inicialment, es tractava de sèries de medalles que commemoraven els principals esdeveniments d'un regnat com ara els de Lluís XIV de França, Frederic el Gran de Prússia o Napoleó. Es tractava d'un treball en equip d'erudits, artistes i tècnics sota l'atenta mirada del sobirà, per a qui cada medalla era una seqüència de la seva vida i en la qual se succeïen esdeveniments familiars, èxits diplomàtics, victòries militars i construccions d'edificis públics.
En les més destacades -com la de Lluís XIV- es van publicar també volums il·lustrats amb gravats de les peces acompanyats de les explicacions oportunes. El governant s'assegurava de marcar les fites que considerava que magnificaven la història del seu regnat. L'èxit de la fórmula va fomentar la rivalitat entre els monarques i, en aquest sentit, l'aparició d'autèntiques guerres metàl·liques, com les que van enfrontar Guillem d'Orange o l'arxiduc Carles amb el rei Sol. Posteriorment, la passió pel col·leccionisme va acabar per propiciar que editors particulars emprenguessin sèries de medalles de diferents temes o personatges històrics per atendre una demanda creixent.
Catàleg de l'exposició Històries metàl·liques. Art i poder a lamedalla europea
Les elits de l’Europa moderna, fascinades per l’Antiguitat, van trobar en la reduïda superfície metàl·lica de la medalla un lloc ideal per emular la Roma clàssica, redescoberta intacta a través de les monedes. L’encunyació de sèries de medalles ex novo o l’ordenació factícia de les preexistents, gràcies al col·leccionisme i a la impremta, van obrir pas a les anomenades històries metàl·liques en les quals les medalles eren les protagonistes absolutes del relat històric.
Els governants van ser conscients del potencial que els oferia la medalla per difondre allò que volien que fos recordat. En aquest context els medallistes van elaborar un llenguatge que va agafar prestats molts elements de la moneda antiga, especialment romana, i que van esdevenir inherents al nou art, però també van explorar i innovar formes expressives noves.
Les històries i galeries metàl·liques, encunyades en sèries de medalles o impreses en paper, es van convertir en un fenomen de llarga continuïtat que incloïa la medalla commemorativa en un discurs o relat històric. Inicialment, es tractava de col·leccions factícies de medalles que aportaven per si mateixes el fil d’una explicació i que eren recollides en llibres il·lustrats amb gravats. Finalment, van aparèixer les sèries pròpiament dites de medalles que constituïen una seqüència de les peces i que, sovint, també van acabar per ser recollides en llibres il·lustrats.
Dossier de premsa - pdf 1,25 Mb
