Dossier de premsa - pdf 1,25 MbDossier de premsa - pdf 1,25 Mb
Les elits de l’Europa moderna, fascinades per l’Antiguitat, van trobar en la reduïda superfície metàl·lica de la medalla un lloc ideal per emular la Roma clàssica, redescoberta intacta a través de les monedes. L’encunyació de sèries de medalles ex novo o l’ordenació factícia de les preexistents, gràcies al col·leccionisme i a la impremta, van obrir pas a les anomenades històries metàl·liques en les quals les medalles eren les protagonistes absolutes del relat històric.
Els governants van ser conscients del potencial que els oferia la medalla per difondre allò que volien que fos recordat. En aquest context els medallistes van elaborar un llenguatge que va agafar prestats molts elements de la moneda antiga, especialment romana, i que van esdevenir inherents al nou art, però també van explorar i innovar formes expressives noves.
Les històries i galeries metàl·liques, encunyades en sèries de medalles o impreses en paper, es van convertir en un fenomen de llarga continuïtat que incloïa la medalla commemorativa en un discurs o relat històric. Inicialment, es tractava de col·leccions factícies de medalles que aportaven per si mateixes el fil d’una explicació i que eren recollides en llibres il·lustrats amb gravats. Finalment, van aparèixer les sèries pròpiament dites de medalles que constituïen una seqüència de les peces i que, sovint, també van acabar per ser recollides en llibres il·lustrats.