Al llarg de més de vuitanta anys d’existència dels laboratoris de conservació-restauració del Museu s’han aplicat diversos criteris d’intervenció en els daurats, molts dels quals obsolets però que formen part de la nostra història i que són encara ben visibles a la col·lecció. L’equip d’especialistes apliquem, actualment, les metodologies d’estudi documental, examen i anàlisi científica, així com també de restauració, més avançades i respectuoses amb l’obra d’art. Això ens permet conèixer, identificar i preservar els materials emprats en les decoracions metàl·liques que han patit desgast o corrosió i que, sovint, s’han alterat o, fins i tot, han desaparegut.

Tal com reflecteixen els contractes d’algunes obres pictòriques medievals, els clients demanaven la tècnica del daurat i els artistes l’aplicaven als llocs acordats. Les propietats òptiques de reflexió de la llum que té l’or servien per cridar l’atenció a zones amb una forta càrrega simbòlica, com els nimbes o les aurèoles dels personatges sants. Però també es pretenia demostrar riquesa i prestigi amb detalls daurats i amb superfícies d’aspecte brillant i treballat, com els celatges o els fons, i amb marcs de fusta tallada, tot imitant l’orfebreria. Alguns dels recursos ornamentals més habituals d’aquesta tècnica eren les decoracions en relleu daurat, les marques amb punxó, l’aplicació de pintura sobre fulls d’or brunyit, l’esgrafiat i l’aplicació de laques transparents. Amb aquestes tècniques es podia donar més versemblança a la representació de determinats objectes, com les peces de metalls preciosos o els brodats, les teles de vellut amb brocats i altres teixits luxosos.

No obstant això, no sempre és or tot el que llu… Al llarg de la història també s’han utilitzat fulls de metalls menys cars que l’or, especialment d’estany i d’argent, amb la intenció de representar, per exemple, una armadura o altres objectes platejats. Altres vegades, els fulls d’estany o d’argent es recobrien d’un vernís groguenc anomenat colradura, per simular l’or a un cost més baix: són prou conegudes les decoracions metàl·liques en la pintura romànica sobre fusta. I, recentment, hem comprovat que, com ja indicaven els tractats antics, els fulls metàl·lics també s’empraven a la pintura mural romànica. Hem identificat restes de full metàl·lic d’estany, probablement recobert d’aquest vernís, al nimbe crucífer del Crist de Sant Climent de Taüll, una de les obres mestres del Museu.

Tot això és el que podreu descobrir a la mostra gratuïta Explorant l'or. Investiguem el daurat en les pintures del museu, projecte de l'Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del museu, del 9/03/2017 al 18/06/2017

Mireia Mestre

Cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva

Utilitzem l’anàlisi científica i l’estudi de fonts i documents històrics per conèixer les tècniques, els materials i les eines que s’utilitzen per crear les obres d’art.

Lluís Borrassà i Guerau Gener, Nativitat i sant Joan Evangelista, 1407-1411. Tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta.

Lluís Borrassà i Guerau Gener, Resurrecció de Crist, 1407-1411. Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta.

Recursos ornamentals:

1. Fusta tallada: Algunes parts de fusta que tenen una funció arquitectònica, decorativa i d’emmarcament s’esculpeixen amb eines tallants per desbastar i donar-los forma, i s’acostumen a daurar.

2. Embotit: Relleu ornamental sobre la capa de preparació, de guix i cola animal, sobre el qual s’aplica full metàl·lic d’or, plata, estany o coure. Imita els brodats o l’orfebreria.

3. Marques de punxó: Relleu suau imprès sobre una superfície daurada o platejada, obtingut per la pressió d’eines de ferro acabades en forma de cercles, estrelles, quadrats, ratlles, pics...

4. Rodeta dentada: Gravat repetit d’una figura simple, com ara un cercle petit o un punt, fet amb una roda petita, fixada a l’extrem d’un mànec.

Els materials i les tècniques:

5. Or partit: Full d’or sobre full de plata que s’utilitza per daurar zones marginals i abaratir el cost.

6. Full d’or o pa d’or: Làmina molt prima que obtenen els artesans, anomenats batifullers, batent el metall a cops de martell. S’aplica per daurar superfícies prèviament preparades (bol), amb un coixí de daurar, un ganivet i una polonesa.

7. Or de petxina: Fulls d’or triturats i barrejats amb un aglutinant. Com la pintura, s’aplica amb pinzell. S’utilitza en els motius decoratius dels teixits.

Recursos ornamentals:

1. Estofat: Tècnica que imita un teixit o estofa aplicant daurat brunyit, que després es pot pintar i, un cop sec, esgrafiar o repicar.

Els materials i les tècniques:

2. Brunyit: Polit de la superfície del full metàl·lic, fet amb pedra d’àgata, per obtenir un acabat brillant.

3. Bol: Argila molt fina de color ocre, roig i gris, que s’empra per preparar suports que s’han de daurar o platejar a l’aigua. Es barreja amb cola de conill diluïda i s’aplica, en capes primes, sobre la superfície llisa, preparada amb guix o creta -blanc d’Espanya- i cola animal.

4. Plata colrada: Aplicació d’un vernís tenyit de color groguenc damunt de full de plata. La brillantor és similar a la del daurat.

En alguns casos, fem comprovacions amb l’anàlisi de micro-mostres, que s’extreuen de l’obra per identificar els materials. L’anàlisi d’una mostra de la pintura mural de Sant Climent de Taüll ha evidenciat restes de full d’estany colrat per imitar l’or.

Sobre el morter blanc s’identifica una làmina, amb lluentor metàl·lica, d’estany (Sn).

Mestre de Taüll, Absis de Sant Climent de Taüll, cap a 1123. Fresc traspassat a tela.

Tècniques d’anàlisi instrumental :

1. Llum ultraviolada: Permet distingir els afegits, les repintades i els vernissos, gràcies a la diferent fluorescència i reflexió dels materials, il·luminant l’obra amb radiacions ultraviolades.

2. Reflectografia infraroja: Permet estudiar els estrats subjacents de les capes pictòriques a partir de les propietats òptiques dels materials, exposats a radiacions infraroges. Una càmera sensible processa la radiació reflectida per l’objecte i s’obté un mosaic d’imatges o reflectogrames.

3. Microscòpia òptica: S’observen preparacions de mostres a diferents augments i amb diferents tècniques d'il·luminació per determinar morfologies, distribucions de partícules i capes, mides o colors.

4. Microscòpia electrònica: Permet obtenir imatges, en blanc i negre, d’alta resolució i a grans augments, que informen de la morfologia i la composició química de la mostra. Possibilita l’obtenció d’espectres d’elements químics.

5. Espectroscòpia d’infraroig: Permet identificar compostos químics a través d’espectres característics, fruit de la interacció d’una radiació d’energia IR amb els enllaços moleculars de la matèria.

Els materials artístics envelleixen, s’alteren i es deterioren. Fem un diagnòstic i mirem d’actuar en les causes de degradació. Intervenim també en les zones de pèrdua de color perquè l’obra recuperi el cromatisme. Les reintegracions pictòriques han de ser sempre reversibles i han de facilitar la lectura de l’obra.

1. Puntejat amb pinzell o aerògraf: En una pèrdua de grans dimensions, s’utilitza un pinzell carregat de pintura o un aerògraf per obtenir un núvol de petits punts de color que presenta un resultat homogeni.

2. Abstracció cromàtica o trattegio creuat: S’utilitzen línies molt fines i entrecreuades de colors purs, sense construir formes o volums, a partir dels tons predominants en l’obra.

Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer [?]),  Frontal del Corpus Christi, cap a 1335-1345. Tremp, relleus d'estuc i full metàl·lic colrat sobre fusta.

Mestre d'Estopanyà, Retaule de sant Vicenç, cap a 1350-1370. Tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta

3. Tratteggio (o rigatino): Com indica el seu nom en italià, “ratllat”, s’apliquen ratlles molt fines verticals i paral·leles de colors purs que, a una certa distància, no es distingeixen.

4. Tinta neutra: S’aplica un color neutre i uniforme en les parts perdudes. El to és un compendi de tots els colors de l’obra i es percep d’un to més baix.

Ramon de Mur,  Mare de Déu de la Llet, cap a 1415-1425. Tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta.

Joan Gascó, Retaule de sant Pere, cap a 1516. Tremp, oli, relleus d'estuc i daurat amb pa d'or sobre fusta

5. Puntillisme: S’apliquen múltiples punts molt petits de colors purs que se sobreposen i creen una certa vibració cromàtica que, a una certa distància passen desapercebuts.

6. Il·lusionista o mimètica: S’igualen les zones perdudes amb l’original, sempre que no siguin elements figuratius. Antigament, s’imitava el color, la forma i la textura, de manera que la reintegració no es distingia de l’original.

Joan Mates, Calvari; Sant Sebastià, 1417-1425. Tremp, daurat amb pa d'or i full metàl·lic sobre fusta.

Joan Reixach, Santa Margarida, cap a 1456. Tremp, oli i daurat amb pa d'or sobre fusta.