Al llarg de més de vuitanta anys d’existència dels laboratoris de conservació-restauració del Museu s’han aplicat diversos criteris d’intervenció en els daurats, molts dels quals obsolets però que formen part de la nostra història i que són encara ben visibles a la col·lecció. L’equip d’especialistes apliquem, actualment, les metodologies d’estudi documental, examen i anàlisi científica, així com també de restauració, més avançades i respectuoses amb l’obra d’art. Això ens permet conèixer, identificar i preservar els materials emprats en les decoracions metàl·liques que han patit desgast o corrosió i que, sovint, s’han alterat o, fins i tot, han desaparegut.
Tal com reflecteixen els contractes d’algunes obres pictòriques medievals, els clients demanaven la tècnica del daurat i els artistes l’aplicaven als llocs acordats. Les propietats òptiques de reflexió de la llum que té l’or servien per cridar l’atenció a zones amb una forta càrrega simbòlica, com els nimbes o les aurèoles dels personatges sants. Però també es pretenia demostrar riquesa i prestigi amb detalls daurats i amb superfícies d’aspecte brillant i treballat, com els celatges o els fons, i amb marcs de fusta tallada, tot imitant l’orfebreria. Alguns dels recursos ornamentals més habituals d’aquesta tècnica eren les decoracions en relleu daurat, les marques amb punxó, l’aplicació de pintura sobre fulls d’or brunyit, l’esgrafiat i l’aplicació de laques transparents. Amb aquestes tècniques es podia donar més versemblança a la representació de determinats objectes, com les peces de metalls preciosos o els brodats, les teles de vellut amb brocats i altres teixits luxosos.
No obstant això, no sempre és or tot el que llu… Al llarg de la història també s’han utilitzat fulls de metalls menys cars que l’or, especialment d’estany i d’argent, amb la intenció de representar, per exemple, una armadura o altres objectes platejats. Altres vegades, els fulls d’estany o d’argent es recobrien d’un vernís groguenc anomenat colradura, per simular l’or a un cost més baix: són prou conegudes les decoracions metàl·liques en la pintura romànica sobre fusta. I, recentment, hem comprovat que, com ja indicaven els tractats antics, els fulls metàl·lics també s’empraven a la pintura mural romànica. Hem identificat restes de full metàl·lic d’estany, probablement recobert d’aquest vernís, al nimbe crucífer del Crist de Sant Climent de Taüll, una de les obres mestres del Museu.
Tot això és el que podreu descobrir a la mostra gratuïta Explorant l'or. Investiguem el daurat en les pintures del museu, projecte de l'Àrea de Restauració i Conservació Preventiva del museu, del 9/03/2017 al 18/06/2017
Mireia Mestre
Cap de l’Àrea de Restauració i Conservació Preventiva