Ramon Casas
Barcelona, 1866-1932
Catalan
Cercar
Retrat de Joaquim Casas i Carbó
Saber-ne més
Atelier Casas & Utrillo
Saber-ne més
La volta al món d'en Pere i en Ramon
Ramon Casas
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem. Any 1897
Saber-ne mésPas de la Nena Casas (Sarrià, Barcelona)
Saber-ne mésNit Gaudí
Image :
Dissabte 19 de febrer, de 18 a 23 h, us convidem a redescobrir sota una nova mirada la figura d’Antoni Gaudí i la Barcelona on va viure. Portes obertes a l’exposició Gaudí i a la col·lecció d’Art Modern!
De 19 a 22 h us oferim Passejant per la Barcelona de Gaudí, una selecció d’obres comentades per les educadores del museu sobre la Barcelona de Gaudí, fins a la mort de l’arquitecte l’any 1926 a la Col·lecció d'Art Modern (I). Podreu gaudir de la col·lecció sota noves perspectives i descobrir noves incorporacions a les sales.
Horaris dels comentaris a peu d'obra
Retrat de Josep Pijoan, Francesc Torres-García
Sala 40
Cat. 19 h, 20 h, 21.15 h Cast. 19.30 h, 20.30 h, 21.45 h
Sortida del ball, Romà Ribera
Sala 45
Cat. 19.15 h 20.15 h, 21.30 h Cast. 19.45 h, 21 h
Repòs, Isidre Nonell
Sala 46
Cat. 19 h, 20 h, 21.15 h Cast. 19.30 h, 20.45 h, 21.45 h
Els degenerats, Carles Mani
Sales 46 - 47
Cat. 19.15 h, 20.15 h, 21.30 h Cast. 19.45 h, 21 h
Muralla del mar y fortaleza de Montajuich, Charles Clifford
Sala 50
Cat. 19 h, 20.30 h Cast. 19.45 h, 21.30 h
Corpus. Sortida de la processó de l'església de Santa Maria, Ramon Casas
Sala 50
Cat. 19.15 h, 20.45 h Cast. 20 h, 21.45 h
El pla de la Boqueria, Achille Battistuzzi
Sala 40
Cat. 19.30 h, 21.15 h Cast. 20.15 h
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem, Ramon Casas
Sala 54
Cat. 19 h, 19.30 h, 20 h, 21 h, 21.30 h Cast. 19.15 h, 19.45 h, 20.15 h, 20.45 h, 21.15 h, 21. 21.45 h.
Retrat del moblista Francesc Vidal i Javellí, Simó Gómez
Sala 56
Cat. 19 h, 20 h, 21.15 h Cast. 19.30 h, 20.30 h, 21.45 h
La primera comunió, Josep Llimona
Sala 57
Cat. 19.15 h, 20.15 h, 21.30 h Cast. 19.45 h, 21 h
Saló del pis principal de la casa Lleó Morera. Gaspar Homar, Josep Pey, Joan Carreras Farré, Joan Sagarra i fills, Antoni Juyol
Sala 59
Cat. 19 h, 20 h, 21.15 h Cast. 19.30 h, 20.45 h, 21.45 h
Autoretrat, Aleix Clapés
Sala 60
Cat. 19.15, 20.15 h, 21.30 h Cast. 19.45 h, 21 h
Recursos per a la visita
Versió per a Android
WebApp per utilitzar directament amb el mòbil. Per accedir-hi hauràs de posar el codi 1418
Gaudiu de la música a l'entorn de Gaudí
Llista creada amb la col·laboració de l'ESMUC
I a més a més...
| Oferta dolça i salada al cafè i a la Sala Oval: xocolata i més! |
 |
 |
Productes de l'exposició Gaudí a la botiga |
1900: La "Gibson Girl"
La "Gibson Girl" o la "Noia Gibson" va aparèixer a finals del segle XIX i va guanyar popularitat a principis del XX. Era la personificació de l’ideal de bellesa femenina dibuixada per l’il·lustrador satíric Charles Dana Gibson. Representava l’ideal visual del moviment de la “Nova Dona”, sempre ben vestida, lluint la darrera novetat que estava de moda quant a accessoris. També simbolitzava les "noves noies", de cos més atlètic, que sovint exercien alguna professió i que s’emancipaven, en la mesura que la feina els ho permetia, sense perdre, però, el refinament.
La seva figura escultural amb una cintura estreta, femenina i ideal, va ser retratada com a "fàcil" i elegant, sempre vestida a la perfecció amb la vestimenta a l’última moda. També va ser una de les noves dones atlètiques que sovint s’exercitava i s’emancipava en la mesura que podia accedir a un lloc de treball, però, al mateix temps, es va refinar la bellesa en esperit.
La moda va seguir les línies de l’elegància de finals dels anys anteriors. Aquest període es va caracteritzar pels colls alts i rígids, els barrets amples i els pentinats complicats. Les cases de moda van començar a mostrar una nova silueta, amb malucs, pits menys exagerats i cintura més ampla. A finals de la primera dècada del segle XX, i de la mà de l'auge del sufragisme, les faldilles es van escurçar fins apropar-se al turmell, les siluetes es van tornar més estretes i rectes, amb una forma més columnar, que poc a poc es va va anar desmarcant de l’ús de les cotilles estretes, i en aquest camí, als anys vint, la "Noia Gibson" va passar de moda en favor de les anomenades "flappers".
Per saber-ne més:
- Charles Allan Gilbert, The April Century, 1902
- Francesc Xavier Gosé, Dona asseguda, cap a 1900-1904
- Ramon Casas, La mandra ,cap a 1898-1900
- Ramon Casas, Plein air, cap a 1890-1891
- Ramon Casas, [Pèl & Ploma], 1903
Ramon Casas i les ombres xineses d’Els Quatre Gats. Bohèmia i imaginari popular
Saber-ne més
La Col·lecció d’Art Banc Sabadell diposita dues obres emblemàtiques al museu
Dues obres emblemàtiques de Rusiñol i Gimeno ingressen en dipòsit al Museu Nacional gràcies a la Col·lecció d’Art Banc Sabadell
Ramon Casas, velocipedista, de Santiago Rusiñol, i Nens llegint (Francesc i Josep), de Francesc Gimeno, s’...
Saber-ne més
La "Nova Dona"
Un nou ideal feminista va sorgir a finals del segle XIX i va tenir una profunda influència en aquest moviment ben entrat el segle XX, un ideal anomenat la “Nova Dona”. Aquest terme el va començar a utilitzar l’escriptora Sarah Grand en el seu article “The New Aspect of the Woman Question”, del març de 1894. Més tard, l’escriptor Henry James el va popularitzar per descriure l’increment del nombre de dones educades i amb carrera, principalment europees i nord-americanes, que desafiaven els motlles definits per la societat patriarcal. Escriptors de l’última dècada del segle XIX i principis de 1900 descrivien la “Nova Dona” com una dona jove, independent, educada, desinteressada en el matrimoni i la maternitat, que estava decidida a gaudir d’un rol més actiu i visible en l’esfera pública que les dones de les generacions precedents.
Per saber-ne més:
Saber-ne més