Si hi va haver un lloc a Barcelona que representés una modernitat d'arrel parisenca, va ser la taverna Els Quatre Gats (1897-1903), fundada per un grup d'artistes que havia residit a París –Casas, Rusiñol, Utrillo– i propietat de Pere Romeu, un dels principals protagonistes de la bohèmia barcelonina. A més de promoure revistes i altres publicacions, aplegava aficionats i artistes de diferents generacions, inclòs el jove Picasso. Com en els locals de Montmartre en els quals s'inspirava, s'hi celebraven exposicions, concerts o espectacles de titelles, just en el moment de la invenció del cinema, del qual Barcelona esdevindrà un gran centre de producció.

El taller s'identifica tant amb el «caràcter» de l'artista modern com amb l'«estil» de la seva obra. És el seu lloc de recolliment, d'inspiració, i des d'on aquesta inspiració surt a l'exterior. El taller vol ser la imatge perfecta del refugi com a centre del món. En les representacions modernes del taller, de pintura o de fotografia, apareixen tant l'artista o l'aficionat meditatiu, com el pinxo o la model indolents i, moltes vegades, un quadre del qual només veiem el bastidor com a símbol del misteri de l'obra sempre inacabada, prerrogativa de l'artista.