Cercar
1910: Comença la "revolució"
La colonització europea d’Àfrica, Orient Mitjà i el sud-est asiàtic va introduir l’orientalisme al món occidental. L’exotisme oriental, des d’una perspectiva romàntica, va atraure artistes occidentals que ja a principis del segle XIX van començar a utilitzar activament els temes i els motius d’Orient en les arts visuals, l’arquitectura, la música i les arts escèniques.
El món del disseny de moda no en va ser l'excepció i a la dècada de 1910 l'orientalisme s'hi va introduir amb l'ús de nous teixits, com ara la seda i la gasa, de colors vius i una silueta molt més àgil, fluida i suau. Aquells anys es van caracteritzar per la popularitat del fluir dels pantalons, pels turbants, pels quimonos, per les túniques i les faldilles més estretes.
Per saber-ne més:
Henri Privat-Livemont, Rajah, 1899
Marià Fortuny, L'odalisca, 1861
Henri Meunier, Thé Rajah, 1897
Ramon Casas, Atelier Casas & Utrillo, 1898
Utagawa Kunisada, Terutehime i Koshimoto Kaoyo, 1847-1848; Francesc Masriera, Després del ball, 1889
Pere Casas Abarca, Esclave, cap a 1900; Eugène Samuel Grasset, Exposition Internationale de Madrid, 1893; Pere Casas, Fatima, cap a 1900
Francesc Masriera, En presència del Senyor, 1891; Pere Casas Abarca, Extase, cap a 1900; Eduardo Chicharro, Dona de perfil amb quimono, cap a 1913-1925
Josep Tapiró, Núvia berber, cap a 1896; Joan Cardona, Dona abillada, cap a 1918
Pere Casas Abarca, Langueur, cap a 1900; Hermen Anglada Camarasa, Granadina, cap a 1914
Retrat de Ramon Casas al seu taller
Saber-ne més
Retrat del pintor Ramon Casas
Saber-ne més
Retrat de Ramon Nogués Casas
Saber-ne més
Caricatura de Ramon Casas
Saber-ne més
Guerra a la calor (anvers) / Retrats de Ramon Casas i Santiago Rusiñol (revers)
Saber-ne més
Ramon Pichot. D'Els Quatre Gats a la Maison Rose
Saber-ne més
II. Modernisme(s)
Si hi va haver un lloc a Barcelona que representés una modernitat d'arrel parisenca, va ser la taverna Els Quatre Gats (1897-1903), fundada per un grup d'artistes que havia residit a París –Casas, Rusiñol, Utrillo– i propietat de Pere Romeu, un dels principals protagonistes de la bohèmia barcelonina. A més de promoure revistes i altres publicacions, aplegava aficionats i artistes de diferents generacions, inclòs el jove Picasso. Com en els locals de Montmartre en els quals s'inspirava, s'hi celebraven exposicions, concerts o espectacles de titelles, just en el moment de la invenció del cinema, del qual Barcelona esdevindrà un gran centre de producció.
I. L'ascensió de l'artista modern
El taller s'identifica tant amb el «caràcter» de l'artista modern com amb l'«estil» de la seva obra. És el seu lloc de recolliment, d'inspiració, i des d'on aquesta inspiració surt a l'exterior. El taller vol ser la imatge perfecta del refugi com a centre del món. En les representacions modernes del taller, de pintura o de fotografia, apareixen tant l'artista o l'aficionat meditatiu, com el pinxo o la model indolents i, moltes vegades, un quadre del qual només veiem el bastidor com a símbol del misteri de l'obra sempre inacabada, prerrogativa de l'artista.
Noves obres de Miró, Casas, Anglada Camarasa i Lluís Rigalt
Ja podeu admirar les darreres adquisicions que han entrat a formar part de la col·lecció permanent del Museu. Un cop realitzats els treballs de restauració, les 8 noves peces ja són a l'abast del públic.
Concretament, a la Sala d'Avantguarda de la Col·lecció d'Art Modern (espai...
Saber-ne més