49 - Setge a la Fortalesa de la Fe, a Alonso de Espina, Fortalitium fidei

c. 1464. Pergamí il·luminat

La imatge de presentació del manuscrit en resumeix el contingut: una gran fortalesa –al·legoria de la fe cristiana– presidida per Crist Baró de Dolors és defensada per àngels i clergues de l’assalt de quatre exèrcits enemics. Els jueus, al marge dret, apareixen amb rodelles vermelles, llastrats amb cadenes pesants i cegats amb benes que revelen la seva impossibilitat d’interpretar correctament les Escriptures. L’angoixant i violenta composició tradueix l’imaginari dels cristians més ortodoxos, contraris a qualsevol política de tolerància religiosa.

Catedral de la Asunción de Nuestra Señora, Biblioteca y Archivo Capitular, El Burgo de Osma (Sòria)

50 - Pedro Berruguete (act. a Castella)

Retaule de Sant Domènec
c. 1491-99. Oli sobre taula

Per a l’elaboració dels cicles d’imatges inclosos als retaules del convent de Santo Tomás d’Àvila, Tomás de Torquemada va posar a disposició de Pedro Berruguete un manuscrit il·luminat amb llegendes de sants dominics. Aquest seria el punt de partida d’uns conjunts pictòrics en els quals, per indicació de l’autoritari frare, es van introduir diferents modificacions iconogràfiques concebudes per evocar la missió inquisitorial de l’orde i la seva lluita contra els falsos conversos o criptojueus.

51 - Pedro Berruguete

Sant Domènec ressuscita un jove
c. 1491-99. Oli sobre taula

La curació miraculosa de Napoleón Orsini, mort després de caure del cavall, emparella sant Domènec amb Jesús i la seva resurrecció de Llàtzer. L’acció sobrenatural es desenvolupa mitjançant un gest de poder utilitzat des de l’Antiguitat: aixecant la mà dreta amb els dits anular i menovell flexionats.

Museo Nacional del Prado, Madrid

52 - Pedro Berruguete

Sant Domènec i els albigesos
c. 1491-99. Oli sobre taula

En aquesta “prova de foc”, una modalitat d’ordalia, veien com, miraculosament, el llibre de sant Domènec s’eleva pels aires incòlume, mentre que els manuscrits herètics dels doctors albigesos són devorats per les flames. L’episodi es remunta a l’època de major expansió de l’heretgia càtara o albigesa, però, en realitat, al·ludeix a la lluita de la Inquisició contra els falsos conversos, els nous heretges del segle XV.

Museo Nacional del Prado, Madrid

53 - Pedro Berruguete

Sant Domènec de Guzmán
c. 1491-99. Oli sobre taula

A més del tradicional llibre obert del qual sorgeix un ram de lliris, símbol de la puresa, aquesta efígie de sant Domènec presenta dos trets inusuals: la inscripció “enquesidor” al nimbe i l’acció de llancejar una guineu, metàfora dels heretges. Amb ells Berruguete, inspirat per Torquemada, va transformar el sant en un paladí de la Inquisició.

Museo Nacional del Prado, Madrid

54 - Pedro Berruguete

Aparició de la Mare de Déu a una comunitat de dominics
c. 1491-99. Oli sobre taula

Segons expliquen algunes històries de l’orde dominicà, la Mare de Déu va salvar de l’assetjament del diable a diferents frares. A aquesta protecció mariana fa al·lusió l’escena, en la qual la Mare de Déu, envoltada d’àngels músics, s’apareix a una comunitat durant el res de la Salve mentre un dimoni groc, alat però d’aparença antropomorfa, amenaça un dels seus membres.

Museo Nacional del Prado, Madrid

55 - Pedro Berruguete

Tractat de l’Alborayque
s.l., s.n., s.a.
Entalladura

Concebut per difamar els conversos, aquest pamflet anònim va tenir una gran difusió a Castella des de finals del segle XV. L’encapçala la imatge d’un monstruós animal híbrid, amb cos d’ase, cara de cavall, ulls d’home, orelles de llebrer, cua de serp i una barreja de peus de diversos éssers (home, equí, lleó i àliga). Des de l’òptica dels cristians vells, la hibridesa corporal era una metàfora de la naturalesa judaïtzant del convers. Una icona de la perfídia conversa i de la seva sang impura.

Col·lecció “Biblioteca de Barcarrota”
Biblioteca d’Extremadura, Badajoz

56 - Pedro Berruguete (act. a Castella)

Retaule de Sant Pere Màrtir
c. 1491-99. Oli sobre taula

Els tres retaules instal·lats a la capçalera de l’església de Santo Tomás d’Àvila –el central conservat in situ; els laterals aquí exposats– presentaven una composició semblant: una taula central amb la imatge del sant titular de cada conjunt, flanquejada per quatre taules laterals, dues a cada costat, dedicades a episodis hagiogràfics que incideixen en el poder sobrenatural del personatge i en la seva defensa de l’ortodòxia cristiana. Torquemada va establir llaços amb el passat, tot projectant una mirada retrospectiva a la història de la seva pròpia Orde amb la finalitat de legitimar la seva acció al davant del Sant Tribunal.

Museo Nacional del Prado, Madrid

57 - Pedro Berruguete

Sambenito amb sentències de la Inquisició
c. 1550. Pintura sobre tela

Aquests rètols acusatoris són uns dels escassos exemples conservats de les inscripcions que la Inquisició va ordenar penjar a perpetuïtat a les esglésies amb el nom, la pena i el càstig dels condemnats als actes de fe. Procedeixen de Coruña del Conde (Burgos) i fan referència a conversos processats entre 1490 i 1509 sota l’acusació de ser “heretges apòstates judaïtzants”. El primer, amb el cap d’un llop de la boca del qual surt foc, símbol de l’heretgia, pertany a un “maestre Juan”, cirurgià, cremat el 1490.

Parroquia de San Martín de Tours, Coruña del Conde (Burgos)

58 - Pedro Berruguete

Sant Pere Màrtir en oració
c. 1491-99. Oli sobre taula

Davant un crucifix, el sant es lamenta dels patiments soferts per la seva defensa de la fe, a la qual cosa Jesús li respon que ell també es va sacrificar pel mateix motiu. L’escena s’inspira en les formes d’oració propugnades per sant Domènec, però també al·ludeix a l’assetjament dels heretges i a l’inevitable del martiri.

Museo Nacional del Prado, Madrid

59 - Pedro Berruguete

El miracle del núvol
c. 1491-99. Oli sobre taula

Al vell mig d’una predicació contra els heretges, i com a resposta al desafiament d’un dels seus bisbes, Pere de Verona aconsegueix miraculosament que un núvol acabi amb la sufocant canícula que assola els assistents. Un testimoni del triomf de la fe veritable, paral·lel a la prova de foc representada en el retaule dedicat a sant Domènec.

Museo Nacional del Prado, Madrid

60 - Pedro Berruguete (act. a Castella)

Sant Pere Màrtir
c. 1491-99. Oli sobre taula

Amb la seva mort a mans d’uns heretges el 1252, Pere de Verona va esdevenir la prefiguració d’altres inquisidors assassinats. Aquí el veiem representat amb la seva eloqüent i impactant iconografia habitual: ganivet clavat al cap, punta de punyal que s’entreveu pel pit, palma de tres corones i llibre obert amb les primeres lletres del Credo.

Museo Nacional del Prado, Madrid

61 - Pedro Berruguete

La mort de sant Pere Màrtir
c. 1491-99. Oli sobre taula

El sant i el seu acompanyant, fra Domenico, són assassinats mentre viatgen de Como a Milà. Abans de morir, Pere de Verona escriu les primeres paraules del Credo al terra. Els espectadors de l’època devien associar aquesta escena de martiri amb esdeveniments recents, com la mort el 1485 de l’inquisidor Pedro de Arbués a Saragossa a mans d’alguns conversos i jueus.

Museo Nacional del Prado, Madrid

62 - Pedro Berruguete

L’adoració del sepulcre de sant Pere Màrtir
c. 1491-99. Oli sobre taula

Els malalts, entre els quals hi ha un cec, són guarits gràcies a la virtus que emana de la tomba del sant. Fins i tot el llum s’encén miraculosament per un raig de llum que travessa la finestra. Dues manifestacions del poder taumatúrgic de les relíquies del sant i, per tant, del caràcter celestial de sant Pere Màrtir.

Museo Nacional del Prado, Madrid

63 - Monogramista HA

Crucifixió del Sant Nen de La Guardia, a Rodrigo de Yepes
Historia de la muerte y gloryoso martyrio del Sancto Innocente
Madrid, 1583, fol. 1
Entalladura

Encara que va ser un cas de gran impacte social, i un dels fets que va donar l’impuls definitiu a l’expulsió dels jueus d’España el 1492, no coneixem cap imatge de la història del Nen de La Guardia d’abans de mitjan segle XVI. En aquest gravat tenim una curiosa representació del nen: les ales de la seva esquena i extremitats el fan semblar Cupido mentre que la gran creu que sosté deriva de la iconografia del Nen Jesús ressuscitat.

Biblioteca Nacional de España, Madrid

64 - Anònim castellà

Martiri del Sant Nen de La Guardia
Després de 1590. Oli sobre taula

Trobem una altra manera de representar jueus i conversos infanticides en aquesta senzilla taula de petit format i origen incert. Semblant quant a composició a l’estampa del llibre de Yepes, i possiblement posterior, hi veiem el Nen de La Guardia crucificat envoltat de set saigs. Malgrat l’estat de conservació de la taula, encara és possible llegir fragments de les inscripcions que originalment identificaven les figures amb els noms i cognoms dels condemnats pel suposat assassinat del nen.

Archivo Histórico Nacional, Madrid

65 - Pedro Berruguete (act. a Castella)

Acte de fe presidit per sant Domènec de Guzmán
c. 1491-99. Oli sobre taula

Davant un tribunal de la Inquisició es desenvolupa el judici a cinc conversos: dos d’ells són cremats vius; els altres tres duen rètols d’acusació grocs, coroces decorades amb flames i inscripcions (“condenado eretico”). La terrible escena, procedent de Santo Tomás d’Àvila, va ser encarregada com a rememoració exemplar dels actes de fe celebrats per purgar els cristians del judaisme. Realitzada en una data propera a l’expulsió dels jueus el 1492, aquesta pintura és un trist recordatori de l’actiu paper que van tenir les imatges en la polèmica religiosa i social que es va viure a Espanya a finals de l’edat mitjana.

Museo Nacional del Prado, Madrid

66 - Pedro Berruguete (act. a Castella)

Crist a la creu
c. 1493-98. Oli sobre taula

L’ús de les imatges per part de Tomás de Torquemada té un altre testimoni en aquesta pintura encarregada per al convent de Santa Cruz de Segòvia, on va presidir el desaparegut retaule de l’antecapella de la Santa Cova. La Crucifixió de Crist no va ser només un element essencial a les pràctiques meditatives dels frares, sinó que va centrar el debat religiós en constituir l’espoleta de l’escissió entre jueus i cristians. D’aquí el seu destacat paper en els discursos antijueus.

Diputación Provincial de Segovia (en dipòsit al Museo de Segovia)

67 - Gil Morlanes el Vell (act. a Aragó)

Estàtua jacent de Pedro de Arbués
c. 1487-90. Alabastre

Pedro de Arbués, inquisidor d’Aragó, va ser considerat un màrtir de la Inquisició a causa del seu assassinat a mans de jueus i conversos el 1485. En un acte de devoció intencionada, els Reis Catòlics van encarregar un gran monument funerari-reliquiari aixecat al creuer de la catedral de Saragossa, del qual procedeix aquesta estàtua. Durant dècades, al seu voltant es van oficiar actes de fe i es van penjar els rètols d’acusació dels condemnats. Una escenografia aclaparadora concebuda per a l’exaltació i la memòria del màrtir, però també per proclamar la infàmia conversa.

Catedral del Salvador (La Seo). Museo de Tapices. Excelentísimo Cabildo Metropolitano de Zaragoza, Saragossa

68 - Pedro Millán (act. a Sevilla)

Crist lligat a la columna
c. 1487. Fusta policromada

Una de les visions que la beata María de Ajofrín va explicar al seu confessor el 1488 va ser com se li va aparèixer Crist lligat a la columna. Després de mostrar-li l’esquena ensangonada, li va comunicar que seguiria sent torturat mentre hi haguessin heretges (és a dir, cristians judaïtzants) i li va demanar que transmetés aquest missatge als inquisidors. En un ambient de sospites i ansietats, qualsevol imatge devocional va poder assumir el caràcter d’icona anticonversa pel simple fet de rememorar els patiments de Crist.

Diputación Provincial de Segovia (en dipòsit al Museo de Segovia)

21 - Guillem Seguer (?) (act. a Catalunya)

Retaule del Corpus Christi de Vallbona de les Monges (Lleida)
c. 1335-45. Tremp i pa d’or sobre taula

Quatre escenes repartides entre les dues taules que s’exposen aquí enfrontades relaten les agressions (amb punyal, llança i una caldera) practicades per uns jueus a l’hòstia. En una altra veiem una parella de jueus cremant a la foguera i, situades a l’extrem superior dret del frontal, dues més en les quals un jueu rep la comunió i el baptisme. Si als primers episodis dels miracles eucarístics el protagonisme dels jueus és clarament negatiu, als últims el seu paper s’inverteix.

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

22 - Llorenç Saragossà

Quadre de la Crucifixió amb Virgo inter Virgines
c. 1350. Tremp i oli sobre taula

La imatge de la Verge inter Virgines, en aquest cas en una creu gotitzant, apareix com un dels elements més identitaris de la mística dels grans monestirs de la Corona d’Aragó. La Verge, que porta la túnica roja pròpia de la Passió, acull sota la capa a dues monges del monestir de Sant Pere de la Portella (Solsona). La tercera monja, que alça les mans, pertany al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges. Aquesta darrera abraça la creu de Crist, el que subratlla el seu nexe amb l’estereotip de la Verge com a “nova Eva” i les monges com a “brides de Crist”.

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

23 - Guillem Seguer (?) (act. a Catalunya)

Frontal del Corpus Christi de Vallbona de les Monges (Lleida)
c. 1335-45. Tremp i pa d’or sobre taula

Originalment, les dues taules que aquí s’exposen enfrontades van ser el frontal d’altar i el retaule d’una capella dedicada al Corpus Christi el 1348. Com altres comunitats femenines, les monges cistercenques de Vallbona van situar la veneració del cos de Crist i la contemplació de l’hòstia a l’epicentre de les seves meditacions. D’aquí les imatges centrals d’ambdues obres i l’ampli cicle de miracles eucarístics, entre els quals destaquen els protagonitzats pels jueus.

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

24 - Pere Serra (act. a Catalunya i Aragó)

Crist davant Pilat
c. 1375-1400. Tremp sobre taula

El judici de la figura de Pilat és variable. Una llarga tradició, que es remunta a l’evangeli de Mateu, el disculpa de la seva responsabilitat en la mort de Jesús per fer recaure tota la culpa sobre els jueus. Així succeeix en aquesta taula, on el prefecte romà sembla dubtar davant les acusacions dels jueus. En canvi, en altres representacions coetànies –com en la pintura exposada d’Alonso Sedano– Pilat participa sense objeccions, com un jueu més, en la condemna i mort del Messies.

Museu Episcopal de Vic

25 - Alonso de Sedano (Actiu a Castella)

Eccehomo
c. 1495-96. Oli sobre taula

La gestualitat histriònica, les indumentàries segregadores i els rostres deformats i vociferants caracteritzen els jueus que demanen l’execució de Crist. Pilat, que apareix per la dreta, aconsellat per Caifàs, accedeix. El to dramàtic i teatral de la pintura presenta nombrosos paral·lels amb narracions coetànies de la Passió, moltes de les quals compostes en vers i en llengües vernacles, com la coneguda Pasión trobada de Diego de San Pedro (c. 1470-80).

Museo Diocesano de la Catedral de Burgos

26 - Crist davant Pilat i Flagel·lació de Crist a la Passió Catalana

c. 1340. Pergamí dibuixat

A través d’uns dibuixos d’estil rústic, aquest manuscrit cerca transmetre visualment el protagonisme dels jueus a la Passió. Mentre que a l’escena de Crist davant Pilat els personatges que acusen el Messies són assenyalats com “els juyeus”, reblant el clau, a la Flagel·lació, als dos desconjuntats saigs la inscripció els qualifica de “jueus malvats”. La redacció en català assenyala que va ser concebut per a un lector laic.

Bibliothèque nationale de France, París

27 - Joan Reixach (act. a València)

Predel·la amb escenes de la Passió
c. 1454. Tremp i oli sobre taula

En aquesta seqüència d’episodis de la Passió, procedent del retaule de la cartoixa de Valldecrist (Castelló), molts dels romans i jueus vesteixen indumentàries aràbigues. Pilat mateix du un barret semblant al de Caifàs, sacerdot jueu. L’associació anacrònica dels protagonistes evangèlics de la Passió amb els musulmans –també considerats enemics de la fe cristiana– va ser relativament freqüent al gòtic hispà i va suposar una nova fórmula d’estigmatització visual. L’excepció és Judes, representat segons el seu estereotip infamant habitual.

Museu de Belles Arts de València

28 - Escenes de la Passió, a Speculum Animae

c. 1500. Tintes de colors sobre paper

Dels regnes peninsulars ens ha arribat un ric patrimoni de representacions de la Passió que incideixen en la culpabilitat dels jueus, amb fites tan rellevants, extenses i virulentes com l’Speculum Animae. En aquest manuscrit, el cicle d’imatges tradicionals de la Passió és ampliat amb una sèrie d’episodis de tortura extrets de fonts apòcrifes. Un d’ells són els càstigs infringits a Crist al seu pas del riu Cedró. L’objectiu sembla clar: commoure les destinatàries del còdex, les monges del convent de la Trinitat de València.

Bibliothèque nationale de France, París

29 - Jaume Serra (act. a Catalunya i Aragó)

Sant Sopar
c. 1360-70. Tremp i pa d’or sobre taula

A l’escena del Sant Sopar del retaule de Villahermosa, la predel·la de Sixena i aquesta petita pintura, la figura de Judes és caricaturitzada amb uns trets fisonòmics (cabells vermellosos, nas ganxut, perfil exagerat) i una vestimenta (groga) que assenyala el seu caràcter maligne –a Sixena fins i tot l’acompanya el diable–. Som davant la contrafigura del cristià; davant un exercici d’alteritat visual que també serà utilitzat per envilir els jueus. De Judes als jueus.

Galleria Regionale della Sicilia, Palazzo Abatellis, Palerm

30 - Jaume Serra (act. a Catalunya i Aragó

Predel·la del Retaule de la Mare de Déu del monestir de Santa Maria de Sixena (Osca)
c. 1367-81. Tremp i pa d’or sobre taula

En aquesta predel·la, el miracle eucarístic de Billettes (París) es representa sintèticament en un sol compartiment, a la dreta del Sant Sopar, i amb alguna variant: a la caldera, que al·ludeix a la profanació en aigua bullent de l’hòstia, aquesta darrera es converteix en el nen Jesús. La història parisenca va tenir un gran ressò i va ser objecte de múltiples representacions durant la baixa edat mitjana. En va tenir tantes que va contribuir decisivament a estendre el libel que els jueus eren profanadors de sagrades formes. Les imatges van ser un motor essencial de l’antijudaisme.

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

31 - Caricatures

c. 1391-95. Tremp i oli sobre taula

Els llibres notarials cristians coneguts com a "liber iudeorum" registren les transaccions financeres dels jueus a Catalunya, especialment, els préstecs. Molts d'aquests llibres inclouen caricatures de jueus que reprodueixen un estereotip repetit des del segle XIII, determinat per uns trets facials exagerats com el nas i els ulls desmesurats o la barba descurada. La fórmula iconogràfica es basa en un món antic que equiparaven la diversitat física amb allò exòtic i monstruós. La veritat és que les deformacions fisonòmiques s'han d'interpretar com una manera d'expressar una presumpta inferioritat moral i donant vida a uns individus estranys, fins i tot, amenaçadors. En definitiva, s'hi construeix el paradigma de l'"altre".

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

32 - Caricatura de Salomó Vidal en un liber iudeorum

c. 1334-40. Tinta sobre pergamí

En aquest llibre es van registrar els préstecs concedits per Salomó Vidal de Vic entre 1334 i 1340. Se’l presenta amb un barret fantàstic i un rostre monstruós, amb un nas enorme, la boca oberta i els ulls estràbics. La informalitat del dibuix indica que es tracta del producte espontani d’un notari cristià amb escassa formació artística que, d’aquesta manera, va vessar tota la seva rancúnia cap a un conegut i poderós prestador jueu.

Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic

33 - Dimoni portador de jueus en un liber iudeorum

Segle XV. Tinta sobre pergamí

La mordaç representació de tres jueus raptats per un diable negre somrient suggereix la profunda hostilitat que despertava l’activitat com a prestadors d’alguns membres d’aquesta comunitat. La prohibició de l’Església als cristians de prestar amb interessos a altres creients, va dur a les autoritats a animar els jueus a participar en el comerç monetari per mantenir el flux de capitals. Una circumstància que donaria peu a alguns dels tòpics denigradors antijueus més estesos.

Biblioteca de Catalunya, Barcelona