Obres comentades: Antijudaisme i imatges mediàtiques
21 - Guillem Seguer (?) (act. a Catalunya)
Retaule del Corpus Christi de Vallbona de les Monges (Lleida)
c. 1335-45. Tremp i pa d’or sobre taula
Quatre escenes repartides entre les dues taules que s’exposen aquí enfrontades relaten les agressions (amb punyal, llança i una caldera) practicades per uns jueus a l’hòstia. En una altra veiem una parella de jueus cremant a la foguera i, situades a l’extrem superior dret del frontal, dues més en les quals un jueu rep la comunió i el baptisme. Si als primers episodis dels miracles eucarístics el protagonisme dels jueus és clarament negatiu, als últims el seu paper s’inverteix.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
22 - Llorenç Saragossà
Quadre de la Crucifixió amb Virgo inter Virgines
c. 1350. Tremp i oli sobre taula
La imatge de la Verge inter Virgines, en aquest cas en una creu gotitzant, apareix com un dels elements més identitaris de la mística dels grans monestirs de la Corona d’Aragó. La Verge, que porta la túnica roja pròpia de la Passió, acull sota la capa a dues monges del monestir de Sant Pere de la Portella (Solsona). La tercera monja, que alça les mans, pertany al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges. Aquesta darrera abraça la creu de Crist, el que subratlla el seu nexe amb l’estereotip de la Verge com a “nova Eva” i les monges com a “brides de Crist”.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
23 - Guillem Seguer (?) (act. a Catalunya)
Frontal del Corpus Christi de Vallbona de les Monges (Lleida)
c. 1335-45. Tremp i pa d’or sobre taula
Originalment, les dues taules que aquí s’exposen enfrontades van ser el frontal d’altar i el retaule d’una capella dedicada al Corpus Christi el 1348. Com altres comunitats femenines, les monges cistercenques de Vallbona van situar la veneració del cos de Crist i la contemplació de l’hòstia a l’epicentre de les seves meditacions. D’aquí les imatges centrals d’ambdues obres i l’ampli cicle de miracles eucarístics, entre els quals destaquen els protagonitzats pels jueus.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
24 - Pere Serra (act. a Catalunya i Aragó)
Crist davant Pilat
c. 1375-1400. Tremp sobre taula
El judici de la figura de Pilat és variable. Una llarga tradició, que es remunta a l’evangeli de Mateu, el disculpa de la seva responsabilitat en la mort de Jesús per fer recaure tota la culpa sobre els jueus. Així succeeix en aquesta taula, on el prefecte romà sembla dubtar davant les acusacions dels jueus. En canvi, en altres representacions coetànies –com en la pintura exposada d’Alonso Sedano– Pilat participa sense objeccions, com un jueu més, en la condemna i mort del Messies.
Museu Episcopal de Vic
25 - Alonso de Sedano (Actiu a Castella)
Eccehomo
c. 1495-96. Oli sobre taula
La gestualitat histriònica, les indumentàries segregadores i els rostres deformats i vociferants caracteritzen els jueus que demanen l’execució de Crist. Pilat, que apareix per la dreta, aconsellat per Caifàs, accedeix. El to dramàtic i teatral de la pintura presenta nombrosos paral·lels amb narracions coetànies de la Passió, moltes de les quals compostes en vers i en llengües vernacles, com la coneguda Pasión trobada de Diego de San Pedro (c. 1470-80).
Museo Diocesano de la Catedral de Burgos
26 - Crist davant Pilat i Flagel·lació de Crist a la Passió Catalana
c. 1340. Pergamí dibuixat
A través d’uns dibuixos d’estil rústic, aquest manuscrit cerca transmetre visualment el protagonisme dels jueus a la Passió. Mentre que a l’escena de Crist davant Pilat els personatges que acusen el Messies són assenyalats com “els juyeus”, reblant el clau, a la Flagel·lació, als dos desconjuntats saigs la inscripció els qualifica de “jueus malvats”. La redacció en català assenyala que va ser concebut per a un lector laic.
Bibliothèque nationale de France, París
27 - Joan Reixach (act. a València)
Predel·la amb escenes de la Passió
c. 1454. Tremp i oli sobre taula
En aquesta seqüència d’episodis de la Passió, procedent del retaule de la cartoixa de Valldecrist (Castelló), molts dels romans i jueus vesteixen indumentàries aràbigues. Pilat mateix du un barret semblant al de Caifàs, sacerdot jueu. L’associació anacrònica dels protagonistes evangèlics de la Passió amb els musulmans –també considerats enemics de la fe cristiana– va ser relativament freqüent al gòtic hispà i va suposar una nova fórmula d’estigmatització visual. L’excepció és Judes, representat segons el seu estereotip infamant habitual.
Museu de Belles Arts de València
28 - Escenes de la Passió, a Speculum Animae
c. 1500. Tintes de colors sobre paper
Dels regnes peninsulars ens ha arribat un ric patrimoni de representacions de la Passió que incideixen en la culpabilitat dels jueus, amb fites tan rellevants, extenses i virulentes com l’Speculum Animae. En aquest manuscrit, el cicle d’imatges tradicionals de la Passió és ampliat amb una sèrie d’episodis de tortura extrets de fonts apòcrifes. Un d’ells són els càstigs infringits a Crist al seu pas del riu Cedró. L’objectiu sembla clar: commoure les destinatàries del còdex, les monges del convent de la Trinitat de València.
Bibliothèque nationale de France, París
29 - Jaume Serra (act. a Catalunya i Aragó)
Sant Sopar
c. 1360-70. Tremp i pa d’or sobre taula
A l’escena del Sant Sopar del retaule de Villahermosa, la predel·la de Sixena i aquesta petita pintura, la figura de Judes és caricaturitzada amb uns trets fisonòmics (cabells vermellosos, nas ganxut, perfil exagerat) i una vestimenta (groga) que assenyala el seu caràcter maligne –a Sixena fins i tot l’acompanya el diable–. Som davant la contrafigura del cristià; davant un exercici d’alteritat visual que també serà utilitzat per envilir els jueus. De Judes als jueus.
Galleria Regionale della Sicilia, Palazzo Abatellis, Palerm
30 - Jaume Serra (act. a Catalunya i Aragó
Predel·la del Retaule de la Mare de Déu del monestir de Santa Maria de Sixena
(Osca)
c. 1367-81. Tremp i pa d’or sobre taula
En aquesta predel·la, el miracle eucarístic de Billettes (París) es representa sintèticament en un sol compartiment, a la dreta del Sant Sopar, i amb alguna variant: a la caldera, que al·ludeix a la profanació en aigua bullent de l’hòstia, aquesta darrera es converteix en el nen Jesús. La història parisenca va tenir un gran ressò i va ser objecte de múltiples representacions durant la baixa edat mitjana. En va tenir tantes que va contribuir decisivament a estendre el libel que els jueus eren profanadors de sagrades formes. Les imatges van ser un motor essencial de l’antijudaisme.
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
31 - Caricatures
c. 1391-95. Tremp i oli sobre taula
Els llibres notarials cristians coneguts com a "liber iudeorum" registren les transaccions financeres dels jueus a Catalunya, especialment, els préstecs. Molts d'aquests llibres inclouen caricatures de jueus que reprodueixen un estereotip repetit des del segle XIII, determinat per uns trets facials exagerats com el nas i els ulls desmesurats o la barba descurada. La fórmula iconogràfica es basa en un món antic que equiparaven la diversitat física amb allò exòtic i monstruós. La veritat és que les deformacions fisonòmiques s'han d'interpretar com una manera d'expressar una presumpta inferioritat moral i donant vida a uns individus estranys, fins i tot, amenaçadors. En definitiva, s'hi construeix el paradigma de l'"altre".
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
32 - Caricatura de Salomó Vidal en un liber iudeorum
c. 1334-40. Tinta sobre pergamí
En aquest llibre es van registrar els préstecs concedits per Salomó Vidal de Vic entre 1334 i 1340. Se’l presenta amb un barret fantàstic i un rostre monstruós, amb un nas enorme, la boca oberta i els ulls estràbics. La informalitat del dibuix indica que es tracta del producte espontani d’un notari cristià amb escassa formació artística que, d’aquesta manera, va vessar tota la seva rancúnia cap a un conegut i poderós prestador jueu.
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
33 - Dimoni portador de jueus en un liber iudeorum
Segle XV. Tinta sobre pergamí
La mordaç representació de tres jueus raptats per un diable negre somrient suggereix la profunda hostilitat que despertava l’activitat com a prestadors d’alguns membres d’aquesta comunitat. La prohibició de l’Església als cristians de prestar amb interessos a altres creients, va dur a les autoritats a animar els jueus a participar en el comerç monetari per mantenir el flux de capitals. Una circumstància que donaria peu a alguns dels tòpics denigradors antijueus més estesos.
Biblioteca de Catalunya, Barcelona