Resum de la ponència
Quin paper té la poesia en la trajectòria de certes artistes contemporànies que n’escriuen i publiquen paral·lelament o com a part de la seva pràctica i procés creatiu? Escriuen sobre els mateixos temes de la seva pràctica artística? I sobretot, quina és la seva relació amb la paraula?

A través d’una lectura personal veurem que, en alguns casos, les artistes que escriuen conceben la poesia com una mare, és a dir, com l’origen essencial, el vincle i la deu d’on brolla el seu impuls creador. En d’altres, la poesia es manifesta com la mà d’una germana que et demana atiar la veu i parlar en nom de totes les dones que han amagat les paraules massa temps a la corba del ventre. Així mateix, hi ha artistes que conreen la poesia acceptant la frontera entre imatge i paraula, però fent-la transitable i fecunda a través de les pràctiques de la literatura experimental, visual i performàtica. No deixarem tampoc al tinter mirades puntuals a obres d’artistes que manifesten l’amor a la paraula, des d’experiències del llenguatge que obren universos inscrits en la matèria. Tractaré d’entreobrir la persiana a un panorama divers i inexplorat acadèmicament, tant des del punt de vista dels estudis d’art com dels literaris, i miraré d’aproximar-me a través de l’emoció de llegir-les a la singularitat de cada una i a la genealogia de la tradició poètica on es reconeixen.

Es comentarà poesia d’artistes catalanes i internacionals: Silvia Gubern, Mari Chordà, Marina Oroza, Esther Xargay, Gemma Sin, Agnes Martin, Cecilia Vicuña, Etel Adnan, etc...

Currículum/Biografia
Professora doctora en Història de l’Art Contemporani (UB), pionera en la recerca feminista a Catalunya i curadora d’exposicions d’art i projectes culturals i educatius. El proper assaig en vies de publicació: “Trazar ad infinitum: la poesia canalitzada de Silvia Gubern” (AAVV. En la estela de Linda Nochlin, Icària, 2024), una primera aproximació a la poesia publicada d’aquesta artista..

Resum de la ponència
En la nostra societat, estem vivint un canvi de paradigma a tots els nivells, alhora que ens enfrontem a una devastació tant a l’àmbit planetari com al social. En aquest context, és crucial reflexionar sobre el tipus d'art que es necessita. No és aquell que omple les nostres ciutats amb artefactes inútils ni el que afegeix soroll innecessari. Necessitem un art que, deslliurat de l'afany de lucre i l'autopromoció, sigui capaç de parlar del que realment importa en els seus propis termes. La proposta és pensar en què consisteix aquest tipus d'art.

Currículum/Biografia
Chantal Maillard és poeessa i filòsofa. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Poesia (2004) i el Premi de la Crítica (2007). Doctora en Filosofia, especialitzada en Filosofia índia, ha ocupat la càtedra d'Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat de Màlaga i ha col·laborat amb el diari El País. Ha reunit i traduït els escrits d'Henri Michaux sobre pintura, i és autora de nombrosos llibres de poesia, assajos i dietaris. En el volum India ha reunit els seus escrits sobre aquest continent i a La arena entre los dedos, els seus quatre “Diaris”, ambdós a l’editorial Pre-textos. Entre els seus llibres més recents hi ha Medea (Tusquets, 2020), representat per ella mateixa al Teatro de la Abadía de Madrid el 2022, La compasión difícil (Galaxia Gutenberg, 2019), Las venas del dragón (Galaxia Gutenberg, 2021), la seva Poesía Reunida 2004-2020: Lo que el pájaro bebe en la fuente y no es el agua (Galaxia Gutenberg, 2022) i, aquest any, Decir los márgenes. Conversaciones con Muriel Chazalon. Matar a Platón s’ha representat en concert en nombrosos escenaris. Més informació a: https://chantalmaillard.com/.

Currículum/Biografia
José Corredor-Matheos (Alcázar de San Juan, 1929) és poeta, crític d'art i traductor. Com a poeta, va rebre el Premi Nacional de Poesia (2005) i el Premi Boscán de Poesia (1961). José Corredor-Matheos és l'autor de nombroses publicacions d'art, acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, membre numerari de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica, membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, fundador i primer president de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA) i Premi d'Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1993). Com a traductor va ser reconegut amb el Premi Nacional de Traducció entre Llengües Espanyoles (1984), atorgat pel Ministeri de Cultura. Fruit de la seva trajectòria, la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi (1988) i l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d'Or al mèrit cultural (2003).