Nascut a Saragossa, Vicenç va ser diaca del bisbe Valeri i va ser martiritzat a València durant la persecució de l’emperador romà Dioclecià, al voltant de l’any 300. Les fonts el fan víctima de múltiples turments: va ser flagel·lat, esgarrat per garfis de ferro sobre una creu en aspa i, després, cremat a la graella, mentre els soldats li anaven tirant sal a les ferides. Privat de sepultura, el seu cos va ser llençat a les feres, però un corb va ajudar a salvaguardar-lo. També va ser llençat al mar amb una pedra de molí al coll, però miraculosament el seu cos va surar.

 

Com sant Esteve, sant Vicenç apareix com un jove diaca vestit amb la dalmàtica i amb la palma de màrtir. D'altra banda, generalment, els seus atributs tenen relació amb la seva passió: la pedra de molí, la creu en aspa, la graella...