Conversió de Sant Pau de Maíno

  • Conversió de sant Pau de Juan Bautista Maíno

    Per un informe que es conserva a l’arxiu del Museu Nacional, sabem que l’estat de conservació d’aquesta obra de gran format (244,5 x 157 cm) era conseqüència d’un incendi que es va produir l’1 d’abril de 1985, en una dependència municipal de Barcelona, on l’obra en decorava una de les parets. Durant el sinistre, la pintura va estar exposada a altes temperatures i tant els materials originals com els afegits en diverses restauracions van reaccionar entre ells, van patir transformacions i deformacions, i com a resultat es van produir alguns danys considerables.

     

    Restaurador de pintura: Carles Pongiluppi

    Restauradors de fusta: Vicenç Martí i Pere de Llobet

     

  • Estat de conservació de la capa pictòrica

    L'obra presenta una capa superficial de color marró, heterogènia i enfosquida, amb butllofes, pèrdues i sequedat a la capa pictòrica, com a resultat de l'acció del foc.

    Pel que fa al suport, la fusta del bastidor es va acabar trencant a la part superior, i tant al travesser com a la tela de reentelatge que cobreix el revers del llenç original, s'hi observen rastres d'una mullena, com a conseqüència de l'aigua utilitzada per a l'extinció de les flames..

  • Intervencions anteriors i radiografia

    Pel que fa a les intervencions anteriors, la pintura va patir una modificació de format: es va tallar per la banda dreta de l'espectador, per dalt i per baix, deixant el lateral esquerre íntegre.

    En la radiografia s'observa l'afegit d'una tira de tela pintada a la base de la composició que no ocupava el seu lloc d'origen. Corresponia a la part superior de la pintura d'on havia estat tallada per enganxar-la, girant-la 180º, a la part inferior.

  • Neteja. Primera fase

    Les butllofes de la capa pictòrica produïdes per l’acció del foc han condicionat el tractament i el procés de neteja. Per això, en una primera fase, s’ha optat per una neteja aquosa, seguida d’una fixació puntual de la capa pictòrica. Durant aquest procés de neteja, primer s’ha eliminat la pols superficial de l’anvers amb mitjans mecànics, una brotxa suau, i la del revers per aspiració, retirant els dipòsits acumulats sota el bastidor.

    Seguidament, una neteja aquosa de la capa pictòrica amb la solució eficaç de sabó fort (Sodi lauril sulfat) en H2O pH 8,5 que es retira amb H2O pH 8,5. aquesta solució permet la retirada del sutge que ennegreix la pintura.

  • Fixació de la capa pictòrica

    Fixació de la capa pictòrica amb la taula calenta de succió, utilitzant el paper de cànem i aplicant cola d’esturió amb pinzell,  pressionant suaument amb l’espàtula per ajudar a baixar les butllofes provocades per l’escalfor del foc en el moment de l'incendi.

     

    Un cop fixades les zones de capa pictòrica amb risc de pèrdues es retira el vernís força oxidat, que és el responsable del to esgrogueït de la pintura.

  • Neteja. Segona fase: repintats i revers

    Per retirar el repintat a l’oli de la tira inferior, s’ha aplicat una solució química i mitjans mecànics. Les proves fetes amb gel no han donat bon resultat.

    Al revers, no s'han pogut eliminar les taques fosques de coletta (adhesiu orgànic) de la tela del folrat. La neteja en sec ha reduït les taques produïdes per l'aigua.

  • Tractament dels estucs

    Els estucs d'intervencions anteriors es tracten de la manera següent: els que estan en mal estat s'eliminen aplicant humitat amb pinzell i mitjans mecànics. Puntualment, s'anivella algun estuc i es decideix respectar els que estan en bon estat perquè han demostrat ser estables amb el pas del temps.

    Per fer l'estuc es fa servir guix (blanc d’Espanya) i com a aglutinant s’utilitza cola natural d’origen animal (cola de conill). S’aplica amb pinzell per aconseguir la màxima precisió possible per reomplir els desnivells de les llacunes.

  • Reintegració cromàtica

    Les pèrdues puntuals de policromia, que afortunadament són de poca importància, es reintegren amb aquarel·les, per facilitar la bona lectura visual de l’obra.

    Un cop envernissada la capa pictòrica, s’acaba d’ajustar algun retoc puntual amb pigments aglutinats amb vernís.

     

    Si voleu aprofundir en l'estudi de l'atribució de l'obra a Maíno i en la seva restauració, consulteu:

    Francesc Quílez, Una nova atribució La conversió de sant Pau de Juan Bautista Maíno (pdf).

    Francesc Quílez i Mireia Mestre, La conversió de sant Pau de Juan Bautista Maíno. Atribució i restauració. La recuperaxció d'una pintura per al Museu Nacional de Catalunya (pdf).