Ploraner

Personatge que sol aparèixer representat en els monuments funeraris de la baixa edat mitjana, com a ressò de les pràctiques fúnebres de l'època. Els ploraners, sovint encaputxat, solen mostrar el seu dol de maneres ben diverses, algunes tan vistoses i desmesurades com les de les taules procedents de l’ermita de San Andrés de Mahamud (Burgos), en les quals un grup de personatges ploren, s’esgarrapen el rostre o s’estiren els cabells per demostrar el seu dolor.

Les primeres imatges medievals de ploraners conservades són de mitjan segle XIII i formen part de sepulcres de l’entorn del rei Lluís IX de França (sant Lluís). El motiu va tenir un gran desenvolupament posterior a l’occident cristià, principalment als segles XIV i XV.