Transferències i intercanvis
Cristians i jueus habitaven en un espai compartit amb unes fronteres religioses permeables. Malgrat les diferències entre ambdues comunitats, artistes jueus van ser autors d’obres per a cristians i viceversa, mestres cristians van fer obres per als jueus. Freqüentment, les transferències i els intercanvis van ser estimulats pels mateixos clients. En una mostra d’aculturació, l’elit jueva va encarregar manuscrits il·luminats, entre els quals destaquen les hagadàs, amb un format i una tipologia semblants als còdex cristians. Al seu torn, alguns pintors i comitents cristians van utilitzar el seu coneixement íntim dels costums i la vida ritual dels jueus per concebre retrats de caire divers: des de positives estampes d’ambients i pràctiques tradicionals fins a escenes dissenyades a partir d’un prisma clarament polèmic. Les imatges posen en relleu que per als cristians cap adversari religiós era més familiar, i per això mateix més difícil d’ignorar, que els jueus.
Les hagadàs: mestres cristians en obres jueves
La hagadà (en hebreu, ‘contar’) és la narració de l’Èxode –la sortida dels israelites d’Egipte camí de la terra promesa– que és preceptiu llegir a casa durant el séder, el sopar ritual de la Pasqua jueva. El grup dels còdex il·luminats més nombrós i esplèndid de l’edat mitjana es va confeccionar a Catalunya. Aquests manuscrits segueixen de prop els models dels llibres cristians coetanis, tant en l’estil de les miniatures com en la iconografia de les escenes del Gènesi i l’Èxode. Fins i tot a les il·lustracions del séder, que recullen rituals exclusius del judaisme, s’inclouen de vegades elements extrets de la cultura visual cristiana. Som, doncs, davant testimonis del treball associatiu entre cristians i jueus..
Escenes rituals de la Pasqua jueva a l'Hagadà Daurada, 1320-30.
Pergamí il·luminat, 245x200mm
Londres, British Library, Add ms. 2710, fol. 15r
Ritus i estampes jueves en escenes cristianes
Les imatges extretes del món jueu que trobem a l’art cristià reflecteixen realitats d’intimitat i intercanvi entre ambdues comunitats. L’evocació fidel de les sinagogues, els objectes litúrgics i les indumentàries rituals en donen fe. De vegades, com succeeix a l’escena de Zacaries que s’exposa aquí, el coneixement dels costums jueus va ser tan notable que va possibilitar la representació d’una tradició esotèrica inspirada en el Zohar, un dels llibres fundacionals de la Càbala. Altres vegades, en canvi, es van dur a terme reinterpretacions anacròniques d’algun dels ritus bàsics del judaisme, com la circumcisió, amb l’objectiu de despullar-los del seu sentit original i atorgar-los una nova lectura cristiana.
Domènec Ram L'àngel apareixent-se a Zacaries, c. 1470. Pintura al tremp i pa d'or sobre taula, 95,3x69,2cm
Nova York, The Metropolitan Museum of Art, The Cloisters Collection, 1925, inv. 25.120.929. Art Resource/2023©Photo Scala, Florence