Obres comentades: Transferències i intercanvis
01 - Escenes amb les plagues d’Egipte a l'Hagadà Rylands
1335-40. Pergamí il·luminat
Els folis exposats il·lustren la trobada de Moisès i Aaron amb el Faraó i les tres primeres plagues que van assolar Egipte: el riu de sang, les granotes i els mosquits. Les hagadàs il·luminades s’inicien amb el cicle del Gènesi i l’Èxode i conclouen amb les escenes del séder. Es traça així una línia directa entre el passat bíblic i el present medieval, tot remarcant el caràcter immutable del ritual i la continuïtat del judaisme.
CORTESÍA THE UNIVERSITY OF MANCHESTER.
THE JOHN RYLANDS RESEARCH INSTITUTE AND LIBRARY, MANCHESTER.
HEBREW MS. 6
02 - Escenes de la Pasqua jueva a l'Hagadà Daurada
1320-30. Pergamí il·luminat
La imatge de Míriam, acompanyada de donzelles que ballen i toquen instruments musicals, rememora el Càntic del Mar, recitat després del Pas del Mar Roig. El segueixen escenes rituals del séder, amb la distribució de matsà i jaroset, la neteja de la casa i el sacrifici de les ovelles per a la Pasqua. Els semblants delicats i els pentinats a la moda dels protagonistes jueus se semblen als de les figures cristianes dels manuscrits cortesans parisencs de la mateixa època.
The British Library, Londres. Add MS. 27210
03 - Matsà de la Hagadà de Barcelona
c. 1340. Pergamí il·luminat
Per commemorar el patiment i la redempció de l’esclavitud a Egipte, al séder es prescriu la ingesta de matsà (pa àzim), maror (herbes amargants) i jaroset (massa dolça feta de fruits secs i fruites). Una elecció iconogràfica freqüent a les hagadàs és la representació de la matsà com una enorme circumferència. Aquí l’acompanyen un grup de músics semblants als joglars i acròbates dels manuscrits cristians. D’aquesta manera, un símbol particularment jueu dona lloc a una expressió de la cultura cortesana que també deuria fascinar el pròsper jueu propietari del llibre.
The British Library, Londres. Add MS. 14761
04 - Domingo Ram (act. a Aragó)
Aparició de l’àngel a Zacaries
c. 1470. Tremp i pa d’or sobre taula
Zacaries llueix uns rics vestits, amb campanes penjant, característics del summe sacerdot, l’únic que podia accedir al sancta sanctorum del Temple en la festa del Yom Kippur. La vistosa cadena d’or subjecta a la seva cama és sostinguda per un altre religiós, encarregat d’extreure el cos del summe sacerdot si moria durant el ritual sagrat. Un detall iconogràfic excepcional que revela el coneixement d’un ritu jueu postbíblic peculiar.
The Cloisters Collection, 1925
The Metropolitan Museum of Art, Nova York
05 - Jaume Huguet (act. a Catalunya)
Lot fuig de Sodoma i Èxode d’Egipte
(del Retaule de Sant Bernardí de Siena i l’Àngel Custodi)
1462-75. Oli sobre taula
Moisès condueix els israelites a través del Mar Roig amb el cap cobert per una peça de roba a ratlles, probablement el tal·lit o mantell d’oració utilitzat pels jueus. Encara que a les tradicions asquenazites del nord i centre d’Europa el tal·lit s’usava exclusivament per resar, a la península Ibèrica es va fer servir també en espais no rituals.
Museu de la S. E. Catedral Basílica de Barcelona
06 - Seguidor de Bernat Martorell (act. a Catalunya)
Crist entre els doctors
c. 1420-40. Tremp i pa d’or sobre taula
La sala rectangular del Temple on Jesús es troba amb els aplicats doctors jueus presenta diversos paral·lels amb les sinagogues medievals peninsulars. Així succeeix amb la disposició als costats dels bancs de fusta per als fidels, la il·luminació amb llums de vidre i la bimà, el púlpit elevat al qual s’accedeix per unes escales i des del qual es llegia la Torà als assistents.
The Friedsam Collection, llegat Michael Friedsam, 1931
The Metropolitan Museum of Art, Nova York
07 - Pere Vall (act. a Catalunya)
Moisès rebent les Taules de la Llei
c. 1410. Tremp i pa d’or sobre taula
L’aurèola hexagonal no només remarca la santedat de Moisès, sinó que el distingeix dels jueus que adoren el vedell d’or, caracteritzats amb una rodella vermella al pit. Davant el caràcter positiu de la representació del profeta, els jueus idòlatres són senyalats amb aquest símbol segregador que, juntament amb el mantell amb caputxa, va esdevenir un element visual recurrent a les obres cristianes per identificar a simple vista els jueus.
Col·lecció particular
08 - Mestre de la Sisla (act. a Toled)
La Circumcisió
c. 1500. Oli sobre taula traspassat a tela
L’arquitectura gòtica del temple, el summe sacerdot vestit amb la indumentària episcopal i la presència d’un altar transformen la Circumcisió de Jesús en el Temple de Jerusalem en una cerimònia litúrgica catòlica. Els autors cristians van reinterpretar l’episodi evangèlic com una demostració de la humanitat de Crist i una prefiguració del seu sacrifici redemptor a la creu. Així, un ritual tradicional jueu es va redefinir com un moment fonamental de la història salvífica del cristianisme.
Museo Nacional del Prado, Madrid
09 - Nicolás i Martín Zahortiga (act. a Aragó)
Expulsió de sant Joaquim i santa Anna del Temple (del retaule de Santa Maria de
Borja)
1465-77. Oli sobre taula
L’escena té lloc en una sinagoga, com assenyala la caixa de la Torà (tik), concebuda com una preciosa peça d’orfebreria gòtica cristiana. Joaquim llueix una aurèola octogonal, utilitzada per distingir les figures jueves venerades pels cristians. En canvi, la seva esposa Anna, que segons la doctrina esdevindria el receptacle immaculat de Maria, mare de Jesús, mostra una aurèola circular igual que la dels personatges sagrats del cristianisme.
Museo de la Colegiata de Santa María, Borja (Saragossa)
10 - Collaret jueu amb amulets apotropaics de Les Roquetes (act. a Toled)
c. 1350. Pasta vítria, atzabeja, banya, corall, plata, bronze, vidre i cristall de roca
Aquest collaret va pertànyer a un nen jueu assassinat el 1348 en l’assalt al barri jueu de Tàrrega, les restes del qual tenien una malformació a les cames. Els materials dels penjolls, entre els qual hi ha la mà de Fàtima, indiquen que va ser un objecte apotropaic adreçat a la protecció del seu portador. Jueus, cristians i musulmans van creure que aquests amulets servien per defensar-se del mal d’ull. Un exemple clar d’interculturalitat.
Museu Tàrrega Urgell, Tàrrega (Lleida)