34- Juan de la Abadía el Vell
Profanació del Crist de Beirut

c. 1500. Oli sobre taula

La pintura evoca el llegendari episodi de les vexacions que uns jueus de Beirut, imitant la Passió de Crist, van infringir a un crucifix de fusta. Davant les agressions, el crucifix va cobrar vida i va començar a sagnar, assenyalant així el caràcter sagrat de les imatges i, per tant, la conveniència de tributar-los culte. Durant els segles XIII i XIV les representacions d’aquesta història antijueva van constituir un dels arguments visuals principals per legitimar el culte cristià a les imatges a l’Occident.

Llegat Mr. Lynn Dinkins, 38.3
New Orleans Museum of Art, Nova Orleans

35- Pietat

c. 1462. Burí

El 1462 un jueu de Tortosa va ser acusat de trepitjar voluntàriament un gravat de la Pietat en un carrer de la ciutat. Excepcionalment, conservem l’estampa estripada, que va ser cosida i inclosa com a prova de càrrec en el procés judicial obert contra el jueu. Utilitzades des de segles enrere per incriminar i injuriar, les imputacions per profanació d’imatges sagrades van tenir un paper fonamental com a prova en els processos inquisitorials oberts contra jueus i conversos.

Arxiu Històric Diocesà, Tortosa (Tarragona)

36- Juan Sánchez de San Román (act. a Sevilla)

Crist Baró de Dolors
c. 1500. Oli i pa d’or sobre taula

Aquest petit retrat de Crist, directe i commovedor, és el resultat d’un hàbil compromís entre l’il·lusionisme pictòric d’arrel flamenca i les fórmules icòniques pròpies de les imatges de culte. Per la seva temàtica i cronologia, la taula s’ajusta bé als postulats defensats pel bisbe convers Hernando de Talavera, que va decretar el 1478 l’obligació de l’ús de les imatges devocionals als espais domèstics per afirmar la pràctica del cristianisme en ambients conversos.

Museo Nacional del Prado, Madrid

37- Gil de Siloé

Crist crucificat

c. 1485. Tallat en fusta de noguera policromada

L’escultura del Sant Crist de Burgos fou contractada per un veí convers de Burgos per a l’altar major de la seva església parroquial. En ella, el converit hi havia de ser enterrat. Representa un exemple paradigmàtic de com una escultura feta per a un devot particular pot assolir una gran transcendència artística, religiosa i social.

Museo Nacional de Escultura, Valladolid

38- Antoniazzo Romano (act. a Roma)

Bust de Crist
c. 1495. Tremp sobre taula

El convers Juan López es va establir a Roma fugint de les acusacions de criptojudaisme. Allà va encarregar a Antoniazzo Romano el Tríptic del Salvador, la imatge central del qual, aquest bust de Crist, deriva de la icona del Sancta Sanctorum del palau de Sant Joan del Laterà. A més d’expressar un sentiment devocional, l’obra és un autèntic instrument d’afirmació religiosa. Una imatge de culte radicalment tradicional que serveix al seu comitent per expressar la seva sincera fe cristiana i, així, allunyar les sospites de judaïtzar.

Museo Nacional del Prado, Madrid

39- Crist del cep

c. 1400. Fusta i arrels de cep

El caràcter sagrat i la naturalesa miraculosa són dos trets que defineixen aquest tros de cep, llavorat toscament, que se sembla a un Crist a la creu. Cap a 1400 un jueu de Toledo el va trobar mentre podava una vinya, fet que va provocar la seva immediata conversió al cristianisme. Donat al monestir de Sant Benet de Valladolid, va ser venerat pel gremi de vinaters i al segle XVIII va ser tret en processó per pregar per la fi de les sequeres i les inundacions.

Museo Diocesano y Catedralicio de Valladolid

40- Mestre de la Vista de Santa Gúdula (act. a Brussel·les)

Sant Vicent predicant c. 1470-80. Tremp sobre taula

El dominic sant Vicent Ferrer, un dels predicadors més actius a principis del segle XV, es va dedicar amb èmfasi especial a l’evangelització de jueus i musulmans. És molt probable que recorris a les imatges per augmentar l’efectivitat dels seus sermons. Així se’l representa en aquesta taula, on amb la mà fa el gest de predicar i amb l’altra mostra una tauleta pintada amb el Judici final a un grup en el qual hi ha uns jueus guarnits amb un barret exòtic.

Convento de Nuestra Señora de las Caldas
Las Caldas de Besaya, Los Corrales de Buelna (Cantàbria)

41-42-43- Bernat Martorell (act. a Catalunya)

Naixement de sant Joan Baptista
Disputa de sant Joan Baptista amb els sacerdots i els levites
Predicació de sant Joan Baptista
c. 1450. Oli sobre taula

Les tres taules, procedents del retaule de Vinaixa (Lleida), representen el naixement de sant Joan Baptista –en un ambient jueu, amb una partera amb la característica rodella– i la seva missió de predicació per anunciar al poble d’Israel la imminent arribada del Messies. La boca semioberta i els gestos amb els dits n’il·lustren l’eloqüència. Una apologia del poder de la paraula que cal calibrar a la llum de les campanyes d’evangelització desenvolupades al segle XV.

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
Col·lecció Casacuberta Marsans

44- Juan de Nalda (act. a Provença i Castella)

Mare de Déu de la Misericòrdia
c. 1500. Oli sobre taula

La presència, a la dreta de la Mare de Déu, de dos jueus, coberts amb les característiques túniques amb caputxes, i d’un musulmà, amb alfarda, al costat de reis i les dignitats eclesiàstiques que són protegits pel mantell de la Mare de Déu, és una referència a la possibilitat de la salvació a través de la conversió. Aquesta va ser la postura defensada per diferents sectors de la societat cristiana, allunyats de les intransigents posicions que acabarien per imposar-se. La pintura procedeix del monestir de Santa Clara de Palència.

Museo Arqueológico Nacional, Madrid