En el concepte cristià de la Història de la Salvació, els anomenats Antic i Nou Testament estan units indissociablement. D’aquí que destacats monarques i profetes jueus fossin matèria habitual de la iconografia cristiana, on es van representar com a prefiguracions de la Nova Llei. Davant d’aquesta visió positiva, des del segle xiii els teòlegs cristians van desenvolupar una actitud clarament bel·ligerant en incidir negativament en la incapacitat dels jueus per acceptar la naturalesa divina de Jesús. Les imatges, com els textos, van fer-se ressò d’aquesta polèmica mitjançant la metàfora explícita de la ceguesa dels jueus, un tema que va conèixer una gran difusió i que va ser reproduït en obres i suports de tot tipus. Malgrat que un bon nombre d’autoritats van seguir defensant que la conversió al cristianisme dels jueus era possible, la recreació figurativa d’aquesta ceguesa va obrir pas a la construcció de la seva alteritat. Amb la seva negació del Messies, el jueu va començar a convertir-se en l’Altre.

L’Església i la Sinagoga

Teòlegs i dirigents de l’Església medieval van subscriure la idea de la necessitat de l’existència del poble jueu dins de l’ordre cristià per recordar al món la seva obstinació, la seva ceguesa en no reconèixer el Messies. Seguien així els postulats de sant Pau i sant Agustí, els quals van profetitzar que els jueus acceptarien les Escriptures i es convertirien al final dels temps. Les al·legories de l’Església i la Sinagoga, o les escenes de predicacions, prefiguren aquest reconeixement futur del cristianisme. Tanmateix, la freqüent utilització de trets visuals segregadors i negatius per evocar la ceguesa dels jueus va contribuir a accentuar la seva estigmatització i, amb això, va dificultar la possibilitat d’una reconciliació.

                                              Fernando Gallego, Crist beneint, c. 1494-96.

                                                                   Oli sobre taula, 169 x 132 cm

                                                                   Madrid, Museo Nacional del Prado, P-2647. Fotografies José Baztán i Alberto Otero

Matfre Ermengaud, Breviari d’amor

El prejudici cristià de la ceguesa jueva es manifesta en un ampli cicle d’imatges del Breviari d’amor, un text de caràcter enciclopèdic composat pel franciscà Matfre Ermengaud cap a 1288. L’obra va aconseguir una gran difusió durant els segles xiv i xv al sud de França i a Catalunya, àmbit d’on procedeixen sumptuosos exemplars il·luminats. En alguns còdexs, com el conservat a la British Library, el text català s’acompanya de la traducció a l’hebreu dels passatges bíblics que, segons l’autor, els jueus es neguen a acceptar com a profecies de l’adveniment del Messies. Les imatges emfasitzen aquesta mala lectura i l’expliquen per la intervenció del diable.

                                                          "La ceguesa dels jueus", a Matfre Ermengaud de Besiers, Breviari d'amor, últim quart del segle XIV.

                                                           Pergamí il·luminat, 365 x 250 mm

                                                           Londres, British Library, ms. Tates Thompson 31, fol. 132r