Sala 43 espai “Col·leccionistes i aficionats”. Del 8 de novembre 2022 al 7 de maig 2023

Les col·leccions del Museu Nacional són molt àmplies i diverses. Aquesta amplitud fa que, a vegades, algunes sèries no tinguin tota la visibilitat que seria desitjable. Això passa amb la secció sigil·logràfica que està a càrrec, sobretot per afinitat de formats, del Gabinet Numismàtic de Catalunya. Per tant, qualsevol pretext és bo per tal de poder presentar i divulgar, en tot o en part, la col·lecció de segells diplomàtics o, el que és el mateix, els segells utilitzats des de l’edat mitjana per validar documents públics o privats. En definitiva, els segells que donen valor jurídic i revesteixen d’autenticitat i solemnitat determinats documents originals.   

Amb motiu de la rememoració dels cent anys de la publicació del volum II de la magna obra de Ferran de Sagarra Sigil·lografia catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Catalans, se celebra a Barcelona el primer bloc dels Col·loquis internacionals “La sigil·lografia medieval a Catalunya i a l’Europa mediterrània. Estudis comparatius”. Aquesta és l’ocasió propícia per posar a disposició dels congressistes, en particular, i del públic, en general, la col·lecció de sigil·lografia de l’orfebre, escriptor, polític i financer català Joaquim Cabot i Rovira (1861-1951). En definitiva, un exponent cabdal del dinamisme i la emprenedoria de la burgesia catalana a cavall dels segles XIX i XX.

La mostra té l’objectiu, d’una banda, de recordar al col·leccionista i agrair la generositat de la donació. No es pot oblidar que el ric fons del museu s’ha construït en gran mesura per la successiva agregació de col·leccions particulars locals i això és necessari recordar-ho per comprendre’n la història. De l’altra, té l’objectiu de presentar de manera contextualitzada una selecció de la donació. També per facilitar al públic una comprensió planera del que és un segell i la seva vinculació a la documentació, atès que, en la majoria de casos, els segells, de cera, lacre o plom, han arribat deslligats dels documents als quals s’associaven. Això és el que ha passat a la col·lecció Cabot, amb l’excepció d’un document medieval barceloní, que compleix una funció didàctica a la mostra. Cal saber, finalment, que algunes de les peces de la col·lecció Cabot estan exposades a la sala permanent de numismàtica del Museu amb la funció de fer palès que monedes i segells, essent objectes de naturalesa diversa, tenen en comú el seu caràcter oficial i el fet de presentar un estampat d’un tipus que els dona sentit ple.

La col·lecció va ser donada a la Junta de Museus de Barcelona el 1934 i va ser glossada amb elogis pel màxim sigil·lògraf català Ferran de Sagarra (1853-1939) en un article publicat al Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona.

No consta el fonament últim de la col·lecció i el perquè de l’interès de Cabot en la matèria. Tal volta per la seva relació amb els orfebres i l’argenteria que proveïa les matrius gravades per estampar-los o fondre’ls. En tot cas, es tracta de peces vinculades al món dels arxius al redós dels quals es va desenvolupar la sigil·lografia com una ciència auxiliar de la història. La col·lecció de vint-i-tres peces permet recórrer la sigil·lografia hispana medieval i moderna.

La celebració del congrés dona ocasió de recordar l’obra de Sagarra, disponible a la biblioteca del museu, de retre homenatge a un antic donant i què millor que fer-ho en l’espai temàtic dedicat a les imatges dels col·leccionistes on s’exposa el seu magnífic i evocador retrat, obra de Lluís Graner i Arrufi.

Full de mà

Comissariat: Albert Estrada-Rius

Documentació: Maria Clua