La decoració de l’absis central de Sant Climent de Taüll és l’obra més coneguda i emblemàtica del Museu Nacional. És també una obra mestra del romànic europeu. La figura del Crist en Majestat, solemne i poderosa, resulta un arquetipus perfecte de molts trets d’estil que tradicionalment s’associen al romànic, com ara l’antinaturalisme, la monumentalitat, l’exuberància ornamental o la tendència a les formes geomètriques i a l’abstracció. A Taüll es reconeix la mà precisa d’un pintor genial, de gran personalitat, que aplica a la decoració mural certes receptes tècniques que són habituals a la pintura sobre taula de l’època, com ara l’accentuació dels perfils o la creació de volums a partir de la gradació tonal de color. La inscripció pintada a la columna detalla la consagració de l’església pel bisbe Ramon de Roda l’any 1123, data a la qual s’aproxima bé la realització de les pintures. Evidentment, la tosca decoració angèlica de l’absidiola lateral és obra d’un taller diferent, que també actua a la veïna església de Santa Maria.

La simplicitat de l’arquitectura de Sant Climent de Taüll contrasta amb la brillant execució de la decoració interior, obra de primeríssima qualitat. La iconografia manté el programa més característic del romànic català, combinant el Crist en Majestat a la conca superior, un apostolat amb la Mare de Déu al registre central, i cortinatges a la part inferior del mur. La decoració conservada al museu es completa als dos arcs triomfals, on destaquen els medallons amb la Mà de Déu (Dextera Domini) i l’Anyell de Déu (Agnus Dei), i al costat esquerre la representació del pobre Llàtzer. A l’església d’origen es conserven importants fragments, especialment al presbiteri.