El miserabilisme va ser una temàtica molt visitada per Fortuny. La representació de captaires, de pobres i de persones de condició social humil, com un motiu conreat des dels seus inicis, es va intensificar arrel del seu primer viatge al Marroc, l'any 1860. Aquesta curta, però, tanmateix, intensa estada a la ciutat de Tetuan va tenir una alta significació i els resultats, en termes artístics, van ser immediats. Tanmateix, l'experiència de residir en el cor de la medina, també va contribuir al coneixement d'un nou sistema de valors, unes pràctiques socials, allunyades dels criteris d'utilitat social i eficàcia econòmica de les societats occidentals. En un primer moment, Fortuny va traduir aquests estímuls vivencials en una pràctica artística de tipus costumista que va cristalitzar en un repertori visual format per escenes protagonitzades per personatges que adopten una actitud d'inactivitat, d'indolència, de despreocupació. Aquest rerefons de signe pintoresc es va incrementar a partir de l'estada del pintor a Granada, entre 1870 i 1872. Precisament, la pintura comentada s'emmarca en el període d'activitat granadina; una etapa artística caracteritzada per un increment de la seva sensibilitat per la problemàtica dels efectes generats per la desigualtat social. De fet, conservem un gran nombre d'obres de petites dimensions, moltes d'elles realitzades sobre suport de fusta, que comparteixen una mateixa estructura compositiva i en les quals les escenes les protagonitzen  figures anònimes molt desvalgudes, empobrides, que demanen almoina, mentre seuen al terra de les façanes de les esglésies. Tanmateix, en el cas de Fortuny no existeix una voluntat de denúncia social, ni fa proselitisme d'una determinada causa, un cop més es limita a explorar les possibilitats estètiques que li ofereix una temàtica colpidora i que pot generar en l'espectador un sentiment ambivalent: d'una banda, la imatge genera una certa repulsió,  la que produeix la visió d'una de les figures amb un rostre deformat i amb un registre expressionista i de l'altra, ens sentim atrets per una poètica brillant que provoca un estat d'ànim de confortabilitat estètica, atès que podem admirar la capacitat de l'autor, a partir del domini d'un llenguatge pictòric molt eficaç, per revertir l'adversitat d'una realitat miserable que la pintura, en la seva dimensió catàrtica, és capaç de transformar en una experiència estètica agradable.