El pintor i escultor Pere Llobera (Barcelona, 1970) respon a la proposta de dialogar amb el museu amb una acumulació d’obres pròpies, d’altres artistes i de la nostra col·lecció que giren a l’entorn de la idea de fracàs. L’art que es fa al marge de la història oficial, els artistes oblidats, les trajectòries truncades i els fracassos que ell anomena “de petita, mitjana i alta intensitat” estan presents en cada objecte d’aquesta instal·lació. Artistes de la contracultura catalana i amics de la infantesa troben ara i aquí un lloc al museu. La nocturnitat i l’alcohol impregnen sovint aquestes històries a les que també al·ludeix el títol extret de la novel·la “Vida privada” de Josep Maria de Sagarra.

Pere Llobera és un admirador de Munch, Goya i Brueghel (el vell), entre molts altres. Apassionat de les rareses, allò insòlit, la contracultura dels anys 60/70 i principis dels 80, la gent que es comporta com un “vers lliure”. L'artista diu que camina per Barcelona com un fantasma que només dialoga amb el que ja no hi és. I pensa que, a vegades, l’art menor ofereix més possibilitats de dialogar que el “gran art”. Per ell la seva obra és un magatzem de conflictes del qual vol fer net, i així poder ser feliç.

Amb agraïments especials a: Lluis Alabern, Max Andrews, David Armengol, Jordi Casanovas, Rosa Cortiella, Julieta Dentone, Sandra Figueras, Manel Gili, Sergi Ibañez i Roberto Ruiz.