El Museu Nacional d’Art de Catalunya i NORMA Editorial tornen a reunir l’escriptor Jordi Carrión i el dibuixant Sagar en un projecte que és un assaig en forma de novel·la gràfica

Desprès d’apropar-se per primera vegada al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb Gòtic (Norma Editorial, 2018), primer assaig en còmic editat a Europa sobre un museu, el tàndem format per l’escriptor Jordi Carrión i el dibuixant Sagar torna a unir-se en una empresa encara més gran: completar un relat polifònic i des de múltiples angles del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La nova obra de Jordi Carrión i Sagar parla sobre aquest i sobre tots els museus, i també sobre la pruïja tan humana que ens porta a preservar els objectes i les obres d’art, i a interessar-nos pels seus relats i contextos. El llibre és a la vegada un dinàmic catàleg en vinyetes del Museu i un viatge en el temps. Convençuts que les coves prehistòriques van ser els primers museus, els autors parteixen dels assentaments de Montjuïc, l’origen de Barcelona, per emprendre un recorregut per la història de la ciutat, de Catalunya i de la manera d’entendre aquestes formidables “màquines d’ordenar” que són els museus, com ja les van definir els autors a la seva anterior entrega.

Les pintures murals romàniques, els retaules gòtics i la pintura moderna conflueixen en aquest assaig visual i narratiu pel què desfilen algunes figures memorables, des del poeta i sacerdot Jacint Verdaguer, pare de l’excursionisme català, a Picasso, atret pels retaules romànics, passant per Francisco de Goya –autor de tres obres de la col·lecció del Museu, i a qui veurem dialogar amb Jovellanos–, la pintora Lluïsa Vidal o Carmen Amaya. 

El Museu és també un espai on les persones es troben i deixen la seva empremta, tant si són part de l’equip del Museu o bé es tracti de visitants o d’un professor que ensenya els seus alumnes a fixar-se en els detalls de les obres exposades.

Finalment, El Museu és també una història de la mirada, de com canvia a través dels segles la manera de mirar, des d’Altamira fins a Pixar, des de les primeres manifestacions artístiques a internet i al món actual, connectat a través de xarxes i contemplat a través de pantalles. “Un museu és una màquina de generar enfocaments, perspectives, enquadraments, retalls, marcs”, assegura Carrión. “Un museu és un mapa de fragments trets de context, una constel·lació que representa un univers eco, un univers altre. Les parts d’un tot que no poden existir”.   

El Museu Nacional d’Art de Catalunya porta anys treballant  per incorporar el Còmic a les seves col·leccions. Ha organitzat exposicions temporals, algunes en col·laboració amb Còmic Barcelona, l’exposa a les sales de la col·lecció permanent i ara ha donat un pas més, en produir-lo. 

Jordi Carrión és escriptor, crític cultural de The New York Times en espanyol i doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És autor d’assaigs narratius, com ara Librerías i Barcelona. Libro de los pasajes. Amb Sagar va publicar a Norma la investigació periodística Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, que va ser rebut como un dels còmics més innovadors dels darrers temps.

Sagar, nascut a Saragossa i crescut a Osca, viu a Barcelona des de 1996. Després d’estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona va començar a treballar en animació per a publicitat, escenografia amb la companyia La Fura dels Baus i va començar a publicar còmics de forma esporàdica. Primer a l’editorial Dude, passant per Astiberri i EDT.

Va treballar en els dissenys i fons de la pel·lícula Chico y Rita de l’Estudi Mariscal, i va crear l’escenografia per al ballet La consagració de la primavera, de Stravinsky, estrenat a París el 2013. També ha realitzat encàrrecs per a empreses com Sony, La Caixa, o el Fútbol Club Barcelona, així com en diferents publicacions de premsa. Els seus darrers treballs al món del còmic han sigut Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, El síndrome de Stendhal i Gòtic, tots ells editats per Norma Editorial.