Aquesta parella d'animals amb cos d'au, potes de cabra i cap humà, formava part del fris decoratiu que voltava la sala del monestir d'Arlanza, d'on també prové el griu que conserva el museu. Són sirenes ocell, imatges guardianes i protectores que deriven de les de l'Antiguitat clàssica. Malgrat el seu aspecte afable, remeten a les temptacions dels sentits, l'engany i els perills dels vicis i la falsedat. La vistositat del seu aspecte les va fer molt decoratives i es troben sovint representades en el ric panorama artístic burgalès dels inicis del segle XIII.Altres fragments del mateix conjunt es localitzen al Metropolitan Museum of Art de Nova York i al Fogg Art Museum de la Universitat de Cambridge, ambdós als Estats Units.
La major part de la pintura mural romànica conservada és de temàtica religiosa, però també podem trobar decoracions de caràcter cortesà o profà en grans centres monàstics, com és el cas de San Pedro de Arlanza, a Castella. Aquest fragment prové d'una sala de caràcter palatí de l'anomenada Torre del Tesoro, damunt la sala capitular, on hi havia representacions zoomòrfiques inspirades en el bestiari. Aquí hi veiem un griu, ésser fantàstic amb cos de lleó i tors d'àliga, en una actitud vigilant. L'estil de les pintures d'Arlanza es relaciona amb altres obres hispàniques del 1200 de clara influència de la miniatura anglesa, fet que es fa visible en el refinament i la precisió dels motius, combinat amb la seva monumentalitat.