Mostrant 1 - 8 de 8
Pintura
Aquesta parella d'animals amb cos d'au, potes de cabra i cap humà, formava part del fris decoratiu que voltava la sala del monestir d'Arlanza, d'on també prové el griu que conserva el museu. Són sirenes ocell, imatges guardianes i protectores que deriven de les de l'Antiguitat clàssica. Malgrat el seu aspecte afable, remeten a les temptacions dels sentits, l'engany i els perills dels vicis i la falsedat. La vistositat del seu aspecte les va fer molt decoratives i es troben sovint representades en el ric panorama artístic burgalès dels inicis del segle XIII.Altres fragments del mateix conjunt es localitzen al Metropolitan Museum of Art de Nova York i al Fogg Art Museum de la Universitat de Cambridge, ambdós als Estats Units.
Pintura
Del sis fragments de la decoració pictòrica de la sala d'Arlanza, el major és el d'un griu monumental que era situat a la paret de migdia, tocant a la finestra que s'hi obre (MNAC/MAC 40142). Aquest animal mitològic amb tors d'àliga i cos de lleó, d'aparença molt robusta en la seva plasmació pictòrica, té les urpes de les potes del davant posades vora el marc vertical de la finestra, com si la protegís de qualsevol intrús. Al seu darrera hi ha l'arbre de la vida, ple de fruits. L'arbre i el griu estan representats dins un rectangle delimitat interiorment, és a dir rere aquestes figures, per una àmplia franja verd fosc tot al volt d'un rectangle ocre. La part del cap del griu és obra de la restauració de Josep Gudiol, basada en fotografies antigues. Als altres murs de la sala hi havia altres animals, mitològics o reals, flanquejant les obertures en actitud similar. A més del griu, el MNAC posseeix el tors del gran quadrúpede que hi havia al mur de llevant, amb una construcció en cúpula rere seu. Els altres es troben en altres col•leccions.\nEl MNAC posseeix també un bocí del fris que hi havia sota aquests grans animals, concretament un parell de simis que s'estan barallant (MNAC/MAC 40143), que era situat sota l'arbre de la vida que hi ha rere el griu. Del mur nord el museu conserva la figura del castell (MNAC/MAC 40144), emblema de les armes de la casa de Castella, que hi havia al damunt de la porta de la paret septentrional, al costat esquerra del qual, ja a la paret del costat de la porta, hi ha una mena d'arbre estilitzat. Els altres dos fragments del MNAC són sengles carcanyols, un d'ells, amb una greca i una au (MNAC/MAC 411466), procedeix de la paret de llevant. L'au té el coll llarg i estirat cap endavant, amb el cap abaixat, per tal d'ajustar-se a l'espai disponible, molt estret, les potes també les té mig encongides sota el cos, una al davant de l'altra, com si s'estigués encaminant cap al centre de l'arc i s'encongís per poder-hi passar, la llarga cua enrera, en posició horitzontal. Al seu damunt hi ha restes d'una gran greca en perspectiva, que sembla que corria tot al llarg de la part superior del mur. Finalment, el darrer fragment que posseeix el MNAC, també d'un carcanyol però aquest de la paret septentrional i de l'esquerra de la finestra, conté decoració geomètrica i un animal fantàstic (MNAC/MAC 40145), el qual, també, per la posició del cos, del coll més llarg encara i amb banyes, i sobretot de les cames, llargues i encongides però en posició d'avançar, sembla que vulgui anar fins a la clau de l'arc. El cos d'aquest animal és el d'una gran au. Al seu damunt també hi ha restes del fris de la part superior del mur, geomètric en aquest cas format per una trama de quadrats posats sobre la punta, pintats de manera que donen sensació de perspectiva.
![image for: Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33734/040142-000_18411.JPG "Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [1]")
![image for: Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [2]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33734/040142-000_18415.JPG "Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [2]")
![image for: Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [3]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33734/040142-000_18493.JPG "Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [3]")
![image for: Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [4]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/33734/040142-000_18411_0.JPG "Anònim. Castella - Griu d'Arlanza - Primer quart del segle XIII [4]")
Pintura
La major part de la pintura mural romànica conservada és de temàtica religiosa, però també podem trobar decoracions de caràcter cortesà o profà en grans centres monàstics, com és el cas de San Pedro de Arlanza, a Castella. Aquest fragment prové d'una sala de caràcter palatí de l'anomenada Torre del Tesoro, damunt la sala capitular, on hi havia representacions zoomòrfiques inspirades en el bestiari. Aquí hi veiem un griu, ésser fantàstic amb cos de lleó i tors d'àliga, en una actitud vigilant. L'estil de les pintures d'Arlanza es relaciona amb altres obres hispàniques del 1200 de clara influència de la miniatura anglesa, fet que es fa visible en el refinament i la precisió dels motius, combinat amb la seva monumentalitat.
