Mostrant 163 - 180 de 204
![image for: Anònim - Encenser - Catalunya [?], segon quart del segle XII](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34665/004581-000.JPG "Anònim - Encenser - Catalunya [?], segon quart del segle XII")
Orfebreria
Encenser de forma semiesfèrica, lleugerament aplanat als pols, format per dues peces molt similars en forma i en decoració. Allà on aquestes s'uneixen sobresurten quatre parells simètrics d'anelles, mentre que a la part superior de la coberta un petit ressalt hemiesfèric és coronat per una forma bulbosa de la qual neix una anella; d'aquesta anella, així com de quatre varetes rígides inserides en les anelles esmentades, s'agafaven els extrems inferiors de les cadenes que, totes unides pels extrems superiors, formaven el dispositiu de suspensió de l'encenser. Aquest sistema tant característic apareix a Catalunya ja al segle XII, i és utilitzat també en els encensers llemosins fins al XIV.\nLa superfície de les dues peces de l'encenser s'organitza a partir de quatre espais presidits per grans medallons circulars i emmarcats per sanefes amb motius geomètrics. La major part dels elements ornamentals queden en reserva, acuradament gravats per a la conformació dels detalls, mentre que els fons són esmaltats amb una sòbria combinació de blau mitjà i ocasionals detalls en turquesa, vermell i blanc, i a la coberta l'esmaltat es combina amb parts calades per tal de permetre la sortida del fum de la crema de l'encens. Dins de cadascun dels medallons citats hi ha una parella d'aus afrontades entre les quals es dibuixa una forma vegetal abstracta formada per dues sinuoses tiges laterals que conflueixen a la part superior, d'on penja una mena de fruit o palmeta. Altres elements vegetals, frondosos, omplen els espais externs que queden fora del perímetre dels medallons, mentre que el ressalt superior de la peça de coberta és ornat amb una sèrie de petites palmetes novament nascudes de tiges circulars, reproduint el motiu de l'interior dels medallons. Les aus afrontades disposen de podersoes urpes, de manera que poden ser identificades amb àguiles o ocells de presa. \nAquesta decoració no remet pas a les fórmules llemosines. Els medallons amb la parella d'àguiles té en canvi paral·lels iconogràfics en obres meridionals de cronologia primerenca, vinculades a la producció de Conques (com en alguns medallons aplicats al dit «cofre de Conques»: Gauthier, 1987, cat. 36) o als suposats tallers silenses (medalló aplicat a una arqueta conservada a l'església de Bellac: Gauthier, 1987, núm. 57). De tota manera, tals similitus són en realitat exclusivament compositives, perquè des del punt de vista estilístic la semblança és inexistent, i, a més, va invertida la relació entre esmaltat i reserva. Tot plegat confirma el caràcter de «unicum» de l'encenser. Evidentment, el motiu de les aus afrontades és adoptat de la llarga tradició bizantina-oriental, i es troba de manera abundant en la decoració d'ivoris o de teixits musulmans (tant del Mediterrani oriental com andalusins), perfectament coneguts a Occident. No es pot descartar, a més, que el motiu fous emprat també en l'esmalteria bizantina.\nA banda de la decoració, aspectes estrictament tècnics i formals allunyen le peça de l'obra de Llemotges típicament importada a partir de cap a 1200. La base de coure és poc espessa i, conseqüentment és més prima de l'habitual la capa d'esmalt dipositat (Gauthier, 1974, op. 80). La forma de l'objecte, encara, pot ésser comparada amb d'altres exemplars d'encensers, més pobres i sense esmaltar, que es conserven a Catalunya (especialment al Museu de Vic) i que són indiscutiblement peces autòctones. Tot això podria confirmar que ens trobem davant d'un dels escassíssims objectes esmaltats produïts a la zona dels comtats catalans, tot i que no pot pas descartar-se del tot un altre origen, en el marc de la península ibèrica. Les característiques advoquen per una cronologia francament avançada, que s'ha situat en el segon quart del segle XII.
![image for: Anònim - Arqueta: Sant Esteve - Llemotges, cap a 1210-1220 [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/34740/065526-000_088756.jpg "Anònim - Arqueta: Sant Esteve - Llemotges, cap a 1210-1220 [1]")
Orfebreria
Arqueta llemosina de forma rectangular i coberta a dues vessants, amb ànima de fusta pintada de vermell, i obertura al revers. L'estructura se sosté sobre quatre peus prsimàtics amb retícula cisellada i és coronada a la part superior per una imponent cresteria de dotze finestres en arc de ferradura, rematada per tres robustes esferes de coure, una central i una a cada extrem. L'esmaltat champlevé ocupa el fons de les plaques de coure, mentre que les figures queden sempre en reserva. En els esmalts predominen com és habitual les tonalitats blaves (lapislàtzuli per al fons estricte, puntualment blau marí, turquesa i blau clar), bé que hi ha també presència de vermell, blanc, groc i verd, bàsicament en els motius geomètrico-florals que complementen el fons; en general destaca la vivesa de les combinacions i la intensitat tonal, propis d'una peça de certa qualitat.\nRespecte de la iconografia, els principals arguments figuratius se situen a les dues plaques de l'anvers, on es disposa un petit cicle dedicat al protomàrtir Esteve. A la coberta hi ha la conducció del sant al martiri, empès per tres botxins. A la placa inferior es representa pròpiament la lapidació, amb el sant agenollat en terra i pregant, mentre dos botxins són en acció de llançar-li una pedra, tot guardant a les vestidures altres projectils. A l'esquerra, i en una escala lleugeramnet superior, apareix una figura majestàtica asseguda que cal identificar naturalment amb Saule-sant Pau. Curiosament ja va nimbat, i sosté a la mà esquerra la capa del protomàrtir, que és l'únic element figuratiu a banda dels nimbes que queda esmaltat i no pas en reserva. Els colors (blanc i blau clar) el converteixen en un punt focal notable dins de la composició.\nLes plaques o pinyons laterals són també figurades, amb presència de dues figures santes nimbades, sense identificar; probablement són apòstols. El fons és dividit per dues franjes en turquesa; aquest element no és rar en les peces llemosines (apareix, per exemple, a l'arqueta de la Resurrecció, MNAC 65530), però és curiós que no aparegui aquí en les plaques principals. L'estil de les figures, tanmateix, és perfectament parangonable al de les plaques de l'anvers, i per altra banda la sanefa que emmarca tota la placa conté un petit motiu en forma de queixal (en reserva) sobre fons vernell o blau fosc que es repeteix àmpliament en les plaques del revers de l'arqueta. Tot plegat fa pensar doncs, malgrat les variacions, en un projecte únic.\nEn les esmentades plaques del revers, la decoració canvia i es redueix a una senzilla estructura de tipus geomètric, basada en l'articulació de grans rombes de color blau intens sobre fons blau fosc. Tot el pla queda cobert amb una retícula dels petits elements en reserva ja comentats, els quals apareixen també en les sanefes externes. Com que la placa inferior és petita, es requereixen dues plaques més per a cobrir els extrems del cos de l'arqueta, aquesta vegada amb motius ondulats sempre combinats amb el mateix tipus de sanefa.
Orfebreria
Arqueta reliquiari llemosina, formada per un cos de forma de paral·lelepípede i una coberta a dos vessants, que s'obre mitjançant dues xarneres, i està coronada per una gran cresteria calada, sense caboixons. L'ànima de fusta està recoberta per les habituals plaques de coure esmaltades. La decoració més interessant està situada al revers de la peça, on apareix una Crucifixió completa (la Verge i sant Joan, el sol i la lluna), flanquejada per dues grans figures d'apòstols a la placa central, i una Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf i dues grans figures angèliques als extrems, a la coberta.A l'anvers apareixen sis altres figures d'àngels, dins de medallons circulars, i dos àngels més a cada lateral. L'aplicació d'esmalts ornamenta tots els fons i diversos motius decoratius de tipus floral i geomètric, amb predomini de blaus com és habitual en aquest gènere de peces. 0Només les figures del revers, que, d'altra banda, són de millor qualitat, reben caps de coure en aplic.
Orfebreria
Arqueta reliquiari llemosina, en forma de petit sarcòfag, amb cos rectangular i coberta a dues aigües. Amb el pas del temps ha perdut la cresteria original que coronava la coberta. A la cara principal hi ha dues escenes del cicle de la Infància de Crist: la Matança dels Innocents, a la placa inferior, i la Fugida a Egipte, a la coberta. Als dos laterals de l'arqueta, apareixen les habituals figures de sants, sota una arquitectura senzilla, mentre que les plaques del revers mostren una decoració de tipus estrictament geomètric, sobre la base de rengles d'estrelles de cinc puntes inserides en cercles.Destaca la curiosa combinació de l'esmalt i les parts en reserva, clarament visibles. Pel què fa a les plaques amb figuració, presenten, com és habitual, els fons esmaltats, amb predomini de blaus, i les figures queden sempre en reserva, provistes a més de petits caps d'aplic.
Orfebreria
Arqueta en forma de paral·lelepíde, sostinguda sobre quatre peus, amb coberta a dues vessants rematada per una cresteria que inclou tres caboixons encastats per banda, i tres elements verticals acabats en una petita esfera. L'ànima de fusta és recoberta per plaques de coure sobredaurat i amb decoració esmaltada, que és ornamental a la part posterior (amb elements florals estilitzats dins d'una quadrícula) i figurada a les dues plaques de l'anvers i a les dues dels laterals. Com és habitual en les obres llemosines tardanes, són els fons que van esmaltats, amb predomini de blaus, una banda turquesa migpartint les escenes i amb els típics elements decoratius florals, mentre els elements figurats queden en reserva.\nLa placa principal és ocupada per una representació de l'escena de les Tres Maries al Sepulcre, amb l'àngel a la banda esquerra, una representació sumària de la tomba buida de Crist al centre, i les tres santes dones, amb tocat i amb els pots dels ungüents a les mans, situades a la dreta; la primera apareix reclinada endavant, deixant un espai superior on apareix una «Dextera Domini».\nA la placa de la coberta superior hi ha representada una escena de difícil identificació, amb quatre figures nimbades i, a l'extrem dret, un àngel que porta un element a les mans, possiblement una corona. A la zona central, Crist agafa pel canell un personatge masculí, i al costat esquerre hi ha representades dues figures més, una de les quals amb un llibre a les mans. L'escena ha estat interpretada en ocasions com la incredul·litat de sant Tomàs, quelcom que no sembla adequat donada la presència lateral de l'àngel. Sembla més lògic de relacionar l'escena amb la coronació simbòlica d'un sant màrtir. En una una arqueta del Walters Art Museum de Baltimore que conté una escena idèntica, el protagonista s'ha identificat amb sant Marçal de Llemotges, a qui acompanyarien els seus dos companys Austriclini i Alipinià; de tota manera, ni les vides escrites ni la iconografia vinculada a sant Marçal no inclouen, en principi, aquesta escena.\nLes plaques laterals de l'arqueta mostren l'habitual representació de personatges sants, difícilment identificables.\nPel què sembla, l'autenticitat de l'arqueta ha estat objecte de qüestionament al llarg del temps; potser per aquests dubtes, no formà part de l'ampli corpus de peces llemosines que varen ser incloses a l'exposició permanent del Museu quan s'hi afegí la col·lecció d'orfebreria romànica, l'any 1961. La peça, que encara no apareix en el catàleg del 1973, va incloure's finalment a partir del 1995. Malgrat tot això, el cert és que no sembla haver-hi arguments clars per a dubtar de l'autenticitat de l'arqueta, especialment si es considera que n'hi ha, almenys, dos paral·lels molt pròxims (al Museu Marés de Barcelona i l'esmentada del Walters Art Museum de Baltimore).
Orfebreria
Bàcul llemosí, del qual no conserva el suport de fusta inferior, format per la canya, el nus i la voluta. La decoració, a base d'esmalt, no apareixa la part de la canya i es concentra únicament a la voluta, on predominen, com és habitual, els blaus i els turquesa. S'han aplicat dracs reptilians en ple relleu tant a la canya, en disposició vertical, com al nus, on formen una sanefa de cossos entrellaçats, i un cap similar de grans dimensions decora l'extrem interior de la voluta.L'interior de la voluta està ocupat per una escena de l'Anunciació, en una única peça de coure formada per dues figures de proporcions molt esveltes i formes singularment vaporoses. L'estil d'aquestes figures, la manca de detallisme ornamental i la relativa pobresa de l'esmaltat apunten cap a una cronologia tardana en el marc de la producció de Llemotges.
Orfebreria
Vas d'ús litúrgic de forma troncopiramidal, del qual falta el mànec original, que, originàriament era una peça soldada. Decorat a base de bandes concèntriques, l'umbó central, ornat amb un motiu reticular en semiespiral, està envoltat per una inscripció de grans dimensions, de bona qualitat, en la qual apareix el nom, possiblement, del promotor de la peça, "Antedius".
![image for: Anònim - Colom eucarístic - Llemotges, primera meitat del segle XIII [1]](https://www.museunacional.cat/sites/default/files/styles/resize_500x500/public/images/art_piece/first_gallery/35421/065533-000_088728.jpg "Anònim - Colom eucarístic - Llemotges, primera meitat del segle XIII [1]")
Orfebreria
Objecte en forma de colom emprat per a la reserva d'hòsties consagardes, que es col·locava penjat damunt de l'altar, mitjançant cadenes que generalment el lligaven a un cibori o baldaquí protector. El cos principal del colom és fet de dues peces de fosa, unides (com s'adverteix especialment a la part inferior), de coure sobredaurat i amb decoració cisellada simulant el plomatge. El bec és afegit (encaixat i soldat), com demostra el desgast de les juntures, quasi completament obertes. A la part de dalt del cos hi ha la cavitat esfèrica on es desaven les Sagrades Formes, tapada amb una coberta amb els mateixos motius cisellats que la resta del cos, i unida a l'extrem superior per una xarnera que en permet l'obertura; també té un petit agafador.\nLes dues ales i la cua són peces independents, decorades amb esmalts. Les ales, esveltes i creuades a la part final, s'adhereixen al cos mitjançant una barra travessera situada a la zona de davant; la mateixa barra uneix les dues peces); un altre forat a la part posterior de cada ala revela l'existència bé d'una altra barra o bé de dos claus (?) que asseguraven l'adhesió de les peces. Per la seva banda, la peça de la cua va encaixada al cos, possiblement també soldada. El colom ha perdut les dues potes i el disc inferior on aquestes havien de clavar-se. La base actual és una peça d'època moderna, possiblement del segle XVIII o (més aviat) XIX, formada per una base circular, un petit peu i una peça en forma de mig cilindre que permet de reposar-hi el cos de l'ocell.\nEls esmalts de les ales i la cua es conserven notablement bé, només amb petites pèrdues als extrems de totes dues ales, i en el lateral d'una. El model dels motius esmaltats organitza les ales en dues àrees, separades per una banda decorativa amb el fons en blau turquesa i petits cercles en reserva, record de les gemmes (o dels petits motius esmaltats que els imiten) que decoren aquest element en els coloms eucarístics més rics i (potser) cronològicament anteriors. La part davantera de les ales presenat motius en forma més o menys semicircular, simulant plomes curtes; la paleta cromàtic és rica i el procediment tècnic prou sofisticat, amb juxtaposició de fins a quatre colors en un mateix camp esmaltat (les combinacions són: vermell, blau marí, verd, groc; i vermell, blau fosc, blau lavanda, blanc). El perfil de cada ala és reafirmat per una bandes decorativa en blau lapislàtzuli, que de fet en recorre tot el perfil inferior, fins als extrems finals. \nL'àrea posterior de les ales s'organitza a base de franges allargades de color, cercant igualment la referència al plomatge. Es divideix en dos sectors: el primer amb "plomes" on es combinen els colors blau marí, blau clar i blanc; el segon amb vermell, verd i groc. El mateix esquema decoratiu (amb idèntiques combinacións de colors) s'adverteix a la peça que fa de cua, dividida en tres sectors encara que el primer queda quasi completament amagat pel creuament de les ales. \nCal destacar, per últim, la presència de pasta de vidre de color blau fosc als ulls, parcialment desapareguda en un d'ells.
