Encenser de coure originalment daurat, decorat amb esmalt i amb la peça de coberta calada per permetre la sortida del fum. Està decorat amb vuit grans medallons, a l'interior dels quals apareix una parella d'aus afrontades flanquejant un element vegetal, format per dues tiges unides, a la part superior de les quals penja una palmeta. Aquesta decoració, algunes especificitats tècniques, com ara que la peça de coure és prima, i, en conseqüència, ho és també la capa d'esmalt aplicada, i l'estructura formal de la peça, l'allunyen de l'esmalteria llemosina i permeten de considerar-la una obra molt possiblement catalana, que cal datar en el segon quart del segle XII, és a dir, molt abans de l'inici de la massiva importació de productes procedents dels tallers de Llemotges.
Arqueta de forma rectangular, amb coberta a dos vessants i una sòlida cresteria coronada per tres elements esfèrics. Sobre l'ànima de fusta, es van col·locar vuit plaques de coure amb esmalt champlevé segons les maneres de l'obra de Llemotges, en aquest cas amb els fons esmaltats i les figures en reserva, com sol ser habitual al segle XIII. La decoració figurada es disposa a les dues plaques de l'anvers, dedicades totes dues a la figura de sant Esteve, amb la conducció del sant al martiri, a la coberta i, a sota, la lapidació, amb la presència preeminent de sant Pau. Les plaques dels laterals presenten dues figures de sants, sense identificar, mentre que, al revers (per on s'obre l'arqueta), la decoració és purament ornamental, sobre la base de grans estructures en forma de rombe.
Arqueta reliquiari llemosina, formada per un cos de forma de paral·lelepípede i una coberta a dos vessants, que s'obre mitjançant dues xarneres, i està coronada per una gran cresteria calada, sense caboixons. L'ànima de fusta està recoberta per les habituals plaques de coure esmaltades. La decoració més interessant està situada al revers de la peça, on apareix una Crucifixió completa (la Verge i sant Joan, el sol i la lluna), flanquejada per dues grans figures d'apòstols a la placa central, i una Maiestas Domini envoltada pel Tetramorf i dues grans figures angèliques als extrems, a la coberta.A l'anvers apareixen sis altres figures d'àngels, dins de medallons circulars, i dos àngels més a cada lateral. L'aplicació d'esmalts ornamenta tots els fons i diversos motius decoratius de tipus floral i geomètric, amb predomini de blaus com és habitual en aquest gènere de peces. 0Només les figures del revers, que, d'altra banda, són de millor qualitat, reben caps de coure en aplic.
Arqueta reliquiari llemosina, en forma de petit sarcòfag, amb cos rectangular i coberta a dues aigües. Amb el pas del temps ha perdut la cresteria original que coronava la coberta. A la cara principal hi ha dues escenes del cicle de la Infància de Crist: la Matança dels Innocents, a la placa inferior, i la Fugida a Egipte, a la coberta. Als dos laterals de l'arqueta, apareixen les habituals figures de sants, sota una arquitectura senzilla, mentre que les plaques del revers mostren una decoració de tipus estrictament geomètric, sobre la base de rengles d'estrelles de cinc puntes inserides en cercles.Destaca la curiosa combinació de l'esmalt i les parts en reserva, clarament visibles. Pel què fa a les plaques amb figuració, presenten, com és habitual, els fons esmaltats, amb predomini de blaus, i les figures queden sempre en reserva, provistes a més de petits caps d'aplic.
Arqueta en forma de paral·lelepípede, amb coberta a dos vessants, coronada per una cresteria. Tè l'ànima de fusta recoberta de plaques de coure sobredaurat i amb decoració esmaltada, que és ornamental a la part posterior (amb elements florals estilitzats dins d'una quadrícula) i figurada a les dues plaques de l'anvers (les Tres Maries al Sepulcre i una escena de difícil identificació, potser la coronació d'un sant màrtir) i a les dues dels laterals (amb dues imatges de sants, sense atributs específics). Com és habitual en les obres llemosines tardanes, els fons van esmaltats, amb predomini de blaus i amb elements decoratius circulars, mentre que els elements figurats queden en reserva.
Bàcul llemosí, del qual no conserva el suport de fusta inferior, format per la canya, el nus i la voluta. La decoració, a base d'esmalt, no apareixa la part de la canya i es concentra únicament a la voluta, on predominen, com és habitual, els blaus i els turquesa. S'han aplicat dracs reptilians en ple relleu tant a la canya, en disposició vertical, com al nus, on formen una sanefa de cossos entrellaçats, i un cap similar de grans dimensions decora l'extrem interior de la voluta.L'interior de la voluta està ocupat per una escena de l'Anunciació, en una única peça de coure formada per dues figures de proporcions molt esveltes i formes singularment vaporoses. L'estil d'aquestes figures, la manca de detallisme ornamental i la relativa pobresa de l'esmaltat apunten cap a una cronologia tardana en el marc de la producció de Llemotges.
Vas d'ús litúrgic de forma troncopiramidal, del qual falta el mànec original, que, originàriament era una peça soldada. Decorat a base de bandes concèntriques, l'umbó central, ornat amb un motiu reticular en semiespiral, està envoltat per una inscripció de grans dimensions, de bona qualitat, en la qual apareix el nom, possiblement, del promotor de la peça, "Antedius".
Objecte en forma de colom, destinat a la reserva d'hòsties consagrades. Està format per un cos central, que inclou a la part superior una cavitat esfèrica per a rebre les Sagrades Formes, al qual s'afegeixen com a peces independents les dues ales, la cua i el bec. El cos principal està decorat a cisell amb motius que simulen el plomatge de l'ocell. Ales i cua reben decoració en esmalt "champlevé", amb una paleta cromàtica notablement rica.
Creu d'altar de bronze, grega i patada, amb mànec de llautó. Els quatre braços de la creu, pràcticament idèntics, conflueixen en el medalló central, ornamentat amb cercles concèntrics. Els reversos dels braços presenten una trama d'entrellaços vegetals sobre fons puntejat i tot el perímetre duu un petit ressalt, del qual surten petits elements retallats. Conservats només en part, a cada braç, aquests petits elements són tres parells de palmetes trifoliades i petits caps d'àguila situats als angles extrems. La creu és una versió tardana d'una tipologia d'origen tardoantic, fortament arrelada en la tradició hispana altmedieval, que, ja en època romànica, progressivament, és substituïda pel model amb la figura de Crist crucificat.