Cerca a la col·lecció
D'una banda, apareixen el bust coronat d'espines de Crist i les mans i els peus ensangonats pels claus de la crucifixió, símbols del messies. De l'altra, els instruments de la passió: el gall de la negació de Pere, la columna de la flagel·lació i dos flagells, la llança de Longí, la canya amb l'esponja i el cubell de vinagre, la llanterna de la captura de Crist, els daus amb què els soldats es van jugar la roba de Crist, la trompeta de la cohort, les tenalles i el martell. Del ganivet amb què sant Pere va tallar l'orella a Malcus, en destaca el trèvol que apareix a la fulla, marca del control gremial dels ferrers i alhora element associat a la Trinitat.
La taula representa el moment en què sant Jaume el Major converteix Hermògenes al cristianisme. A la part esquerra hi ha un segon episodi, en el qual el sant llença al mar els llibres refusats pel màgic. Aquests fets deriven del Liber Sancti Iacobi, escrit a mitjan segle XII, que poc després donaria lloc al Codex Calixtinus. L'obra, juntament amb altres dues pintures que es conserven al Museo del Prado (Embarcament a Jafa del cos de sant Jaume el Major i Trasllat del cos de sant Jaume el Major davant el palau de la reina Lupa), formava part d'un retaule dedicat a l'apòstol atribuït a Martín Bernat, pintor aragonès col·laborador de Bartolomé Bermejo.