Tercera trobada sobre la teoria, la crítica i la pràctica artística als anys 60 i 70 a Catalunya, València, Illes Balears, i per extensió sobre les relacions d’artistes, crítics i teòrics amb la resta d’Espanya i Europa en aquells anys decisius. El simposi s'inscriu en el projecte de recerca La teoría y crítica del arte en Cataluña, Valencia y Baleares entre 1880 y 1980, de la Universitat Pompeu Fabra, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad i dirigit per Antoni Marí.

Amb aquest simposi volem aprofundir en els debats, la producció teòrica i les noves opcions artístiques que es desenvolupen durant les dècades decisives dels anys seixanta i setanta del segle XX. Van ser els temps de l'emergència del Pop Art i la Nova Figuració, que superava els posicionaments existencialistes de postguerra per plantejar altres formes de resistència en les quals l'homologació amb els models culturals internacionals és fonamental. Posteriorment, l’aparició de les pràctiques conceptuals va generar intenses polèmiques que coexistiren amb les alternatives de l'underground, abans d'apagar-se a les portes de la postmodernitat. La diversitat i complexitat de les propostes artístiques va girar entorn de la centralitat del debat teòric sobre la definició de l'art i el seu impacte en la societat. Per això parlem d'"anys teòrics", perquè essent com van ser uns anys en què la recerca de noves formes d'expressió i l'entusiasme van caracteritzar un profund trencament generacional, aquest trencament i aquesta revolta es van fer des de posicions en què la pràctica era impensable sense la teoria, i la vida era indesxifrable sense la política.

L’any 2008 el simposi era sobre el Noucentisme (La imaginació noucentista) i el del 2013, sobre la postguerra i els anys 50 (La modernitat cauta). El d'aquest any és una continuació del que a La modernitat cauta vam deixar pels volts de 1962.

#AnysTeòrics

Coordinació: Alex Mitrani  i  Jordi Ibáñez

Amb el suport del Ministeri de Ciència i Innovació

Organitza