Qualificat com «el més surrealista dels surrealistes» per André Breton, l'impulsor d'aquest moviment artístic, Yves Tanguy (París, 1900 – Woodbury, Connecticut, 1955) és encara avui un dels seus representants menys conegut pel gran públic.
Mariner de professió i pintor autodidacte, Tanguy va iniciar la seva carrera a França, però la seva consagració com a artista va tenir lloc als Estats Units, on es va exiliar l'any 1939 i on va viure fins a la seva mort.
És als museus nord-americans on es conserva gran part de la seva obra, que ara es presenta al Museu Nacional en la primera gran antològica dedicada a l'artista francès que es pot veure a l'Estat espanyol.
L'exposició, organitzada en col·laboració amb el Musée des Beaux-Arts de Quimper, reuneix més de dues-centes cinquanta obres. De la seva producció pictòrica, la més rellevant, s'exhibeix una cinquantena de pintures, des de les primeres obres postcubistes i expressionistes de 1924 fins a Multiplicació dels arcs, pintada poc abans de morir. El discurs expositiu es completa amb un nombre important de peces de la seva obra gràfica: guaixos, gravats, «dibuixos automàtics» i «cadàvers exquisits», jocs surrealistes que Tanguy va compartir amb amics seus com Joan Miró, André Breton o Jacques Prévert. Llibres i revistes d'època il·lustrades per Tanguy, fotografies de Man Ray o Dora Maar i documentació inèdita ajuden a contextualitzar l'univers surrealista del pintor.
La mostra ha comptat amb valuosos préstecs d'institucions públiques i privades d'arreu del món, així com de nombroses col·leccions particulars. Es tracta, doncs, d'una oportunitat única per conèixer a fons un dels grans noms de l'art de la primera meitat del segle XX.
Com subratlla el comissari André Cariou, conservador en cap i director del Musée des Beaux-Arts de Quimper, «avui dia, Yves Tanguy, el més gran pintor surrealista francès, qualificat de pintor surrealista per excel·lència, és encara desconegut. Sens dubte, el gran públic aprecia més les imatges à la Magritte o les extravagàncies à la Dalí, però el favor dels entesos continua intacte... La seva obra fascina sempre tots aquells que accepten entrar-hi».
