Francesc Paradaltas i Pintó (1808-1887) va néixer a Barcelona en el si d’una nissaga d’argenters. Era fill d’un menestral afrancesat que va participar en l’apertura de la Casa de Moneda de Barcelona durant l’ocupació francesa. Aquest context familiar va marcar el futur de Paradaltas, que va estudiar a França. Al seu retorn, s’examinà amb èxit com a mestre argenter i obtingué el títol oficial d’assajador de metalls.

El prematur traspàs del seu progenitor va precipitar la cerca d’un camí professional que el va allunyar de l’obrador familiar del carrer de l’Argenteria. Així, va començar a treballar com assajador a la Casa de Moneda reoberta per la Diputació de Barcelona. A més, va ingressar en dues influents corporacions, a les quals restaria vinculat tota la vida: la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on fou docent i acadèmic i, finalment, president, i la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, de la que va ser un dels primers socis en la seva segona etapa de funcionament.

La conservació al Museu Nacional d’un petit fons documental personal d’aquest personatge, tan important en matèria monetària com malauradament oblidat, ha empès a reivindicar la seva biografia entre el destacat grup d’emprenedors catalans protagonistes de la introducció de la Revolució Industrial a l’Espanya isabelina.