Davant la necessitat de donar a conèixer el drama de la guerra al món i de coordinar la difusió interior i exterior de la imatge de la lluita antifeixista, les institucions republicanes van posar en marxa sistemes de propaganda amb artistes compromesos amb el govern legítim. En menor mesura, el bàndol franquista també va recórrer als cartells com a vehicle de propaganda i contrainformació, establint-se, així, una dialèctica de forces. No va ser una guerra d’armes, si no una batalla per guanyar consciències entre la població.

Per aquesta raó, la propaganda i el fotoperiodisme són també dos eixos temàtics que aborda la nova presentació. D’una banda, l’apartat dedicat al cartell, amb imatges emblemàtiques que han transcendit el moment històric en què van ser creades. De l’altra, l’apartat dedicat al fotoperiodisme, que va cobrar una importància extraordinària durant la Guerra Civil, incorpora treballs de fotògrafs com Agustí Centelles, Antoni Campañà i Josep Compte, i l’icònic fotomuntatge de Pere Català Pic Aixafem el feixisme. També es renova l’espai dedicat al cinema amb l’exhibició de noves pel·lícules, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya. S’afegeix la pel·lícula Le Martyre de la Catalogne [Catalunya màrtir], on es mostren els efectes dels bombardejos sobre la població civil. També s’incorporen imatges d’una filmació del Movimiento Revolucionario on es poden veure imatges dels cadàvers de les monges del convent de les Saleses que foren exhibides durant els primers moments de la Guerra Civil.