Les avantguardes van tenir un gran ressò a l'Europa d'entreguerres. Praga va esdevenir, després de París, el segon centre del cubisme i la residència de nombrosos artistes. El 1918, amb el naixement de la Txecoslovàquia democràtica, s'inicien dues dècades de prosperitat cultural: la fotografia, el grafisme i el cinema donen lloc a obres que influencien tot el món. També París, per la seva llibertat cultural, va atreure artistes estrangers, molts d'ells fotògrafs: Man Ray, Brassaï, François Kollar o Germaine Krull i, fugint del feixisme a Alemanya, Gisèle Freund, Gerda Taro i Robert Capa. París es reafirma com un espai de circulació de les idees, on proliferen galeries, agències i edicions.

Paral·lelament, Catalunya també s'incorporava a les avantguardes tot renovant l’estètica dominant en els cercles culturals de l'època. Les revistes il·lustrades i els llibres procedents d'Europa van aportar moltes influències i la fotografia no va ser una excepció, sobretot en àrees com la publicitat i l'arquitectura.

Les relacions entre Praga i París han estat soviet mostrades i estudiades. Aquesta exposició vol donar a conèixer l'aportació dels autors catalans. El MNAC proposa, així, una relectura que contribueixi a situar la fotografia catalana d'avantguarda al lloc que es mereix en el context internacional.

Exposició organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya

Amb la col·laboració d'Agrolimen
 

Comissari: David Balsells, conservador en cap de fotografia del MNAC, amb la col·laboració de Joan Naranjo, historiador de fotografia i membre de la comissió assessora de fotografia del MNAC

Catàleg de l'exposició: Praha Paris Barcelona