Durant la dècada del 1880, la dona es caracteritzava per una silueta amb corbes i espatlles que s’eixamplava gradualment. A principis de la dècada següent, la vestimenta consistia, bàsicament, en una brusa ajustada i una faldilla cenyida a la cintura que queia, d’una forma més natural que en èpoques passades, sobre els malucs. A mitjan 1890 van aparèixer les mànigues amples, que van anar creixent cada any fins que a principis del segle XX van desaparèixer. Durant aquesta època, les faldilles van adoptar una forma més acampanada i l'ús de les puntes, els brodats i els ornaments naturals com a accessoris era corrent.

El disseny de les peces de roba estava pensat per ressaltar la feminitat, tal com es veu en la utilització de la cotilla de “salut Eduardina”, també anomenada de “bust de colom” (‘pouter pigeon bust’), que mantenia el cos rígid en un angle de 33 graus i una forma de ‘S’ que seguia el contorn “natural” del cos femení.

Aquesta dona podia participar en la vida social, però no de manera activa. Era una espectadora.

Per saber-ne més: 

• Ignacio Zuloaga, Amigues, 1896
• Ramon Martí i Alsina, La dona de les fruites, 1878-1882
• Ramon Martí i Alsina, Figura femenina amb uns coloms, 1860-1870
• Anònim, Wiener Rundschau, 1896-1902

Següent ->