L’estiu de 1914, Santiago Rusiñol va començar a escriure al «Glosari» que publicava a L’Esquella de la Torratxa una sèrie d’articles amb el títol d’«Espurnes de la guerra». En aquestes col·laboracions no va dubtar a posicionar-se a favor de França, que va identificar com l’expressió màxima de l’art i la civilització europea davant l’amenaça de l’expansionisme alemany. Formada per una selecció d’una setantena de dibuixos de la col·lecció del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional, la present mostra revalora la riquesa patrimonial de la millor col·lecció pública catalana d’obra sobre paper. Al mateix temps, ajuda a entendre com les vinyetes o els acudits destinats a il·lustrar les publicacions periòdiques aparegudes en l’època de la Gran Guerra, van constituir un exercici de catarsi tant per als artistes com per a uns lectors que van utilitzar aquest recurs per poder superar les pors i les incerteses generades per l’esclat d’un conflicte internacional que es trobava a les portes de casa seva.