08/10/2025
11/01/2026
Comissariat:
Francesc Quílez
Ubicació:
Sala Temporal 1
0La col·lecció Agell
Aquesta selecció pertany, majoritàriament, a la col·lecció del periodista i empresari Miquel Agell, adquirida pel museu el 1963. Consta de més de 17.000 dibuixos representatius de l’activitat desenvolupada per artistes il·lustradors –ninotaires– per a dues de les publicacions humorístiques catalanes més difoses i longeves de tots els temps: La Campana de Gràcia (1870-1934) i L’Esquella de la Torratxa (1872-1938).
El repertori inclou les realitzacions de prop de vint artistes i el seu interès gravita a l’entorn de la Primera Guerra Mundial, tot i que també trobem referències a períodes cronològics anteriors i posteriors. Entre d’altres, els protagonistes dels acudits són el kàiser alemany Guillem II o Adolf Hitler, convertit en la riota de tothom, amb la voluntat d’exorcitzar una figura que va despertar, alhora, un gran temor social. Tots dos personatges han passat a formar part del nostre imaginari popular.
1La imatge d’Adolf Hitler i el nazisme
La cultura dels mass media va contribuir a popularitzar la imatge d’Adolf Hitler, qui va esdevenir un dels rostres més coneguts de la història del segle XX. Malgrat ser un genocida declarat i protagonitzar un dels períodes més infaustos que ha viscut la humanitat, la voluntat de mostrar-lo com un sàtrapa no va impedir que la seva imatge adquirís un gran impuls i fos un dels personatges més representats pels artistes de l’època. Tot i que els dibuixants no van dissimular la seva animadversió cap a un home que van transformar en un ninot sense sentiments ni moral, van córrer el risc de complir la profecia anunciada per la filòsofa Hannah Arendt, i sense voler van ajudar a banalitzar el mal i el seu màxim responsable. En aquest sentit, tots els dibuixants van anticipar una qüestió que encara manté una vigència absoluta, una reflexió sobre si l’humor havia de superar o no determinats límits i fins a quin punt era legítim convertir un tirà, responsable de la mort de molta gent, en una de les figures més icòniques del segle XX.
2El kàiser Guillem II d’Alemanya
La imatge de Guillem II d’Alemanya –darrer emperador alemany i rei de Prússia–, va ser una de les més representades pels dibuixants del període anterior i coetani a la Gran Guerra. Molts dels retrats del kàiser van explotar els seus trets fisonòmics més caricaturescos, tot presentant-lo com un individu amb un gran afany de poder que va desenvolupar una política d’expansió territorial i va liderar l’ofensiva alemanya.
Tanmateix, la majoria de representacions el van transformar en un personatge grotesc, presa fàcil d’uns creadors disposats a ridiculitzar tant la seva actitud impostada –subratllada pel detall del gran bigoti engominat–, com la identificació amb un comportament militaritzat, observat a partir de l’atribut de l’uniforme d’oficial prussià i el casc de ferro acabat en punxa.
3La Gran Guerra
A diferència de les anteriors confrontacions bèl·liques, la Gran Guerra es va caracteritzar d’una banda pel seu gran abast territorial i, de l’altra, per un elevat índex de mortalitat –prop de 10 milions de persones–, factors que van causar un gran impacte emocional entre la població. Encara que pugui semblar un contrasentit, l’esclat de la guerra va desvetllar un sentiment d’entusiasme entre molts artistes europeus que no van dubtar a incorporar-se al front i adoptar una postura bel·ligerant, avantguardista, contra tot el que simbolitzava l’antic ordre social. Per a molts intel·lectuals i creadors, la guerra va esdevenir l’eina més eficaç per enterrar el vell món i donar-ne pas al nou.
La neutralitat espanyola no va impedir que els dibuixants catalans es posicionessin obertament per la causa dels Aliats i contra l’amenaça que representava l’expansionisme alemany.
4Els desastres de la guerra
Per a l’opinió pública europea, la Gran Guerra va desvetllar un sentiment generalitzat de viure una catàstrofe gegantina i de conseqüències inesperades. En l’imaginari popular es va anar obrint pas la imatge que el conflicte feia possible la profecia de l’Apocalipsi de sant Joan. De fet, la novel·la de Blasco Ibáñez Els quatre genets de l’Apocalipsi (1916), ambientada l’any 1914, va copsar l’atmosfera de desolació i trauma que es va apoderar d’una Europa trasbalsada per un malson.
A la gran quantitat de morts, tant militars com civils, cal sumar-hi episodis de fam i la propagació d’epidèmies com la grip, que va causar una altíssima mortalitat. També va provocar un gran impacte emocional el gran nombre de ferits, entre els quals persones mutilades o amb el rostre desfigurat pels gasos, que es van convertir en una de les estampes més tràgiques i habituals del període.
5Memento mori (‘recorda que has de morir’)
L’espectre de la mort es va apoderar del paisatge europeu i va esdevenir una de les imatges més icòniques de la Gran Guerra. Els dibuixants van fer una referència oberta a aquesta iconografia procedent de la tradició barroca, però la van desproveir de les connotacions religioses pròpies d’una cultura en la qual la reflexió de la mort s’evocava a partir del memento mori, frase llatina associada a la idea de la fragilitat de la condició humana.
Els autors representats aquí utilitzen aquest tòpic visual com un element de gran eficàcia persuasiva però amb un punt de vista diferent, que consisteix a mostrar una certa actitud irreverent que trenca –utilitzant la ironia i el sarcasme–, amb el simbolisme macabre. És el mateix motiu que ajuda a desdramatitzar la crueltat de la mort com una de les grans triomfadores de qualsevol guerra i permet l’exercici de riure’s de la mort i de qui la vetlla.