Aquesta ambiciosa exposició reuneix prop d’un centenar d’obres d’artistes catalans, espanyols i internacionals de primera línia que, entre 1940 i mitjan anys seixanta, aborden la qüestió de la figura i de la condició humana enfrontada a la incertesa, les mutacions, els fracassos i les esperances provocades per la Segona Guerra Mundial i el seu pròleg, la Guerra Civil espanyola.
Com a continuació del treball que el museu realitza sobre l’art de la Guerra Civil i en el context de la construcció de la col·lecció d’art de la segona meitat del segle XX, Quina humanitat? aporta una mirada transversal sobre l’art de postguerra, un període marcat, entre d’altres, per la filosofia existencialista, però que depassa aquest marc intel·lectual per reflectir un esperit del temps compartit per diferents imaginaris culturals. Després d’una guerra global, de l’holocaust i la bomba atòmica, la humanitat va entrar en crisi i l’art va expressar aquestes inquietuds, projectades especialment sobre la condició humana. La figuració -sovint als llindars de l’abstracció- assumeix llavors el repte de representar la figura, de crear la imatge de la humanitat ferida, angoixada, destruïda o reinventada i germinal.
Els dilemes que planteja l’exposició es projecten en el nostre present, malauradament marcat per conflictes bèl·lics d’extrema cruesa i un sentiment general de crisi.
Quina humanitat? posa en relació obres molt diverses per generar paral·lelismes i contrastos entre artistes referencials i figures menors o marginals, però de gran valor estètic i comunicatiu. En aquest sentit, presenta propostes estètiques que serveixen de testimoni d’una època i que tenen un potencial d’impacte comunicatiu en l’espectador actual.
Aquest projecte es planteja creuar diferents estrats i relats per tal de destacar problemes nuclears com la disgregació de l’humanisme clàssic o la construcció d’una nova subjectivitat a través del dolor i de l’esperança. També s’obren tota una sèrie de temes més puntuals, però suggeridors, com poden ser la relació entre el cos i la consciència, la possibilitat de l’heroisme, la funció del grotesc, la imatge del monstre, la nostàlgia de la bellesa o la funció comunicativa del rostre. El projecte suposa un nou pas endavant en la construcció dels relats de postguerra i segona avantguarda que fa anys impulsa el museu, en aquest cas amb una important aposta per situar les figures actives a Catalunya en un context europeu i internacional i reivindicar-ne la qualitat.
Alguns dels artistes dels quals es pot veure obra a l’exposició són Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Mercè Rodoreda, Joan Ponç, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Roberta González, Pablo Picasso, Antonio Saura, Manolo Millares, Jorge de Oteiza, Oswaldo Guayasamín, Maria Helena Vieira da Silva, Zoran Music, Andrzej Wróblewski, Albert Giacometti, Henry Moore, Francis Bacon, Renato Guttusso, Marino Marini, Germaine Richier i Bernard Buffet, entre d’altres.
