Després dels pogroms que el 1391 van devastar bona part de les aljames peninsulars, un gran nombre de jueus es va veure obligat a abraçar el cristianisme. Lluny d’acabar amb les tensions, el procés de conversió massiva va augmentar el temor que el cristianisme fos ara amenaçat pel judaisme des del seu propi si. A través de l’acusació de judaïtzar, les pors i ansietats es van redirigir cap als cristians nous, és a dir, cap als conversos i els seus descendents. En aquesta situació, única a tot Europa, les imatges van ser un mitjà actiu i poderós per expressar desitjos i inquietuds d’índole molt diversa. D’una banda, els cristians favorables a l’evangelització les van utilitzar per transmetre la necessitat de la conversió a tots els que restaven fidels a la Llei de Moisès. De l’altra, el creixent clima de desconfiança va impulsar molts conversos a encarregar imatges religioses per foragitar les sospites de judaïtzar. En un o altre cas, les imatges van estar al centre de la polèmica.

Les imatges com a testimoni acusatori

De la mateixa manera que els partidaris de la catequesi persuasiva van considerar que les imatges eren necessàries per incitar els conversos a practicar les formes de devoció cristiana, els deliris dels inquisidors van veure en el maltractament de les imatges una acusació perfecta per condemnar-los per pràctiques judaïtzants. No en va, la imputació d’assotar un crucifix apareix freqüentment a les actes dels tribunals de la Inquisició, així com en les condemnes inscrites als sambenitos. Donat el creixent clima d’intolerància que va marcar la segona meitat del segle xv, els jueus i conversos havien d’estar molt atents a la seva relació amb les imatges del culte cristià. Qualsevol sospita sobre una manipulació irreverent podia resultar fatal.

                                                                      Pietat, c.1462

                                                                      Burí, 155 x 95 mm

                                                                      Tortosa (Tarragona), Arxiu Històric Diocesà, Causes Criminals

Els cristians nous i les imatges

Aquestes quatre representacions de Crist revelen la transcendència que van tenir les imatges per als cristians nous. Una d’elles, el Crist del cep, és un testimoni miraculós de conversió, mentre que a una altra, el crucificat encarregat per Alonso de Burgos, es pot entreveure l’expressió d’una posició més ortodoxa. La pressió exercida sobre els conversos i les cada vegada més freqüents acusacions de judaïtzar van fer que les imatges religioses esdevinguessin autèntics certificats d’identitat cristiana, com seria el cas dels bustos d’Antoniazzo Romano i Juan Sánchez de San Román. Destaca igualment la pluralitat d’opcions estètiques, que abastaven des de la rusticitat més extrema fins la més exquisida sofisticació, apreciable en la combinació del naturalisme flamenc amb models de tradició bizantina.

Juan Sánchez de San Román, Crist Baró de Dolors, c. 1500

Oli i pa d'or sobre taula. 48,6 x 38,6 cm

Madrid, Museo Nacional del Prado, P-7289. Fotografies José Baztán i Alberto Otero

Evangelizació i predicació

A les conversions forçades posteriors a 1391 es va afegir, poc després, una intensa política d’evangelització dels col·lectius jueus que van restar al territori peninsular. Hereus dels postulats de sant Agustí i sant Pau, els predicadors cristians defensaven que el poble jueu podia ser salvat si assumia el seu error i participava d’una conversió universal que uniria vells i nous cristians. Aquesta tasca de persuasió catequètica es va desenvolupar alhora que es promulgaven noves mesures discriminatòries, com les Lleis d’Ayllón (1412), que van augmentar la pressió sobre els jueus. Els fets assenyalen que el proselitisme i el recurs a la predicació sempre van anar acompanyats de les amenaces i les mesures segregadores.

                                                                          Juan de Nalda, Mare de Déu de la Misericòrdia, c. 1500

                                                                          Oli sobre taula,  157 x 75 cm

                                                                          Madrid, Museo Arqueológico Nacional, inv. 51812. Foto Raul Fernández Ruíz

Detalls jueus en obres de conversos

L’existència d’un gran moviment de falsos conversos o criptojueus va ser producte de la imaginació dels inquisidors. Realment, van ser pocs els conversos que van seguir mantenint creences pròpies del judaisme, sempre en grups reduïts, sense corpus doctrinal i sense organització. Una altra cosa és que en algunes imatges s’oferís una mirada cristiana amb trets jueus, la mateixa actitud que va impulsar molts conversos a mantenir algunes tradicions i costums dels seus avantpassats (entre les quals, guardar els dissabtes o certs hàbits alimentaris). És aquesta mirada original la que semblen reflectir algunes pintures de Bartolomé Bermejo, probablement un pintor convers descendent de jueus de qui sabem que, durant la seva fructífera estada a Daroca (c. 1470-76), va mantenir una estreta relació professional amb una dinàmica comunitat de cristians nous.

                                                   Bartolomé Bermejo Descens de Crist als Llims, c. 1474-79

                                                   Oli i daurat sobre taula, 89,5 x 69,5 cm

                                                   Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC 15872