Durant el segle XV, el clima d’animadversió cap als conversos va anar en augment i va acabar desembocant en l’establiment de la Inquisició (1478), una institució particular dels regnes hispans fundada per perseguir els nous cristians sospitosos de judaïtzar. Als recels d’índole religiosa s’havia afegit des de 1449, data de la promulgació dels primers estatuts de neteja de sang a Toledo, un prejudici racial: la idea que els conversos eren corruptes pel fet de tenir la sang impura. En aquest ambient de persecució i sospites, les imatges religioses van tornar a desenvolupar un paper destacat. Les acusacions de la seva profanació van esdevenir en un dels arguments més utilitzats contra els processats per heretgia judaïtzant. Les imatges van ser també el mitjà per dissenyar programes retòrics que justificaven i enaltien el projecte repressiu desenvolupat per la Inquisició. Finalment, cal destacar la creació d’una iconografia estigmatitzadora dels conversos judaïtzants, punt de partida d’una nova i infamant alteritat visual. Un intens procés de creació figurativa que va assolir un dels seus punts culminants al voltant de 1492, quan es va decretar l’expulsió dels jueus.

Fortalitium fidei

El franciscà Alonso de Espina, confessor del rei Enric IV, va escriure la Fortalesa de la fe (c. 1460) a partir dels sermons que havia predicat a Castella. El resultat va ser un dels textos més violents de la literatura contra jueus i conversos. Des de la més absoluta intolerància religiosa, l’obra planteja la defensa a ultrança de la fe cristiana davant els seus enemics doctrinals: heretges, jueus, sarraïns i dimonis. El manuscrit d’El Burgo de Osma exposat aquí és el més antic conservat i va ser encarregat pel bisbe Pedro de Montoya. Donat el seu èxit immediat, el text va ser objecte de diferents traduccions a llengües vulgars i presentat en còpies luxoses, algunes de les quals amb miniatures de gran qualitat elaborades a Flandes, així com també en edicions impreses distribuïdes arreu d’Europa.

                                                                "Setge a la fortalesa de la fe", a Alonso de Espina, Fortalitium fidei, c. 1464. Pergamí il·luminat, 365x276 mm

                                                                El Burgo de Osma (Sòria), catedral de l'Asunción de Nuestra Señora, Biblioteca y Archivo Capitular, ms. 154, fol. 10V. Fotografia Daniel Salvador

Tomás de Torquemada, Pedro Berruguete i el teatre de la Inquisició

Tomás de Torquemada, inquisidor general de Castella, va convertir el convent dominic de Sant Tomàs d’Àvila en una de les seus principals de la Inquisició. Per això va comptar amb la col·laboració de Pedro Berruguete, un dels pintors de més fama del moment, qui entre aproximadament 1491 i 1499 va executar diferents obres en el marc d’un projecte retòric de decoració de l’església conventual. Entre aquestes pintures destaquen els tres retaules del presbiteri –dedicats a sant Tomàs d’Aquino (conservat in situ), sant Domènec i sant Pere Màrtir–, i composicions de format menor com l’Acte de Fe. La seva lectura en clau inquisitorial es va veure reforçada amb l’exposició als murs de centenars de sambenitos, sentències i altres signes infamants dels condemnats.

                                                              Pedro Berruguete Retaule de sant Domènec, c. 1491-99. Oli sobre taula.

                                                              Taula central : Sant Domènec de Guzmán, 177 x 90 cm; taules laterals: Sant Domènec i els albigesos, 122 x 83 cm; Sant Domènec ressucità un jove, 122 x 83 cm, Aparició de la Mare de Déu a una comunitat de dominics, 130 x 86 cm

                                                              Madrid,  Museo Nacional del Prado, P-616, P-609, P-610, P-615. Fotografies José Baztán i Alberto Otero

El sant Nen de La Guardia

El cas del sant Nen de La Guardia és un més dels molts libels antijueus de crim ritual que van tenir lloc arreu d’Europa durant l’edat mitjana. En un clima de gran tensió després de l’assassinat de l’inquisidor Pedro de Arbués, i d’intensa activitat de la Inquisició, el 1490 es va acusar un grup de jueus i conversos de raptar un nen a Toledo i sotmetre’l a les tortures patides per Crist a la seva Passió. Poc després van ser jutjats en un acte de fe a Àvila que va tenir un gran ressò a tota la Península. El cas suposa una variació castissa de l’acusació d’infanticidi ritual, ja que no només s’hi incrimina jueus, sinó també conversos.

                                                                    Pedro Berruguete Acte de fe presidit per sant Domènec de Gumán, c. 1491-99. Oli sobre taula, 154x92cm

                                                                    Madrid, Museo Nacional del Prado. Fotografies José Baztán i Alberto Otero