Aquesta exposició, de format reduït i coincident en el temps amb l'antològica dedicada al pintor surrealista francès Yves Tanguy, té com a objectiu mostrar al públic una selecció significativa de les aportacions que diversos artistes catalans van fer, a la dècada de 1930, al món de l'objecte, un terreny d'experimentació tridimensional que, en consonància amb l'esperit rupturista de l'avantguarda, trenca definitivament amb la manera tradicional d'entendre l'escultura. Als anys 30, gràcies a l'atenció teòrica i plàstica que els surrealistes parisencs li van dedicar, l'objecte va adquirir gran protagonisme i, alhora, va aconseguir fer nombrosos adeptes en diferents indrets geogràfics, entre d'altres, Catalunya.

L'exposició del Museu Nacional presenta, d'una banda, obres de dos dels actors principals en aquesta nova aventura: Miró i Dalí, i, de l'altra, peces rellevants dels principals artistes catalans que als anys 30, un moment en què el surrealisme havia arrelat amb força al nostre país, van fer contribucions al món de l'objecte: destaquen, entre d'altres, Leandre Cristòfol, de qui el Museu Nacional conserva una significativa col·lecció d'obres, Àngel Ferrant, Antoni Clavé o Eudald Serra. En total s'apleguen gairebé una quarantena d'obres procedents de museus de l'Estat espanyol, així com de diverses col·leccions particulars.

Catàleg de l'exposició