En el marc del festival Loop 2015, s'estableix Un diàleg entre la col·lecció de videoart de la Fundació Sorigué i la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Tot i que la imatge en moviment i la pintura no representen l’espai i el temps de la mateixa manera, en una part significativa de la producció videogràfica realitzada des dels orígens d’aquest suport fins a l’actualitat, aflora una mena d’Inconscient pictòric que és el principal leitmotiv d’aquesta exposició de 14 obres de destacats videoartistes contemporanis en diàleg amb obres de la col·lecció del museu.

Il·luminació, color, composició, iconografia o posada en escena, ens informen d’un vocabulari compartit entre la pintura i el videoart que assoleix graus de connexió sorprenents en el treball d’alguns videoartistes presents en la col·lecció Sorigué, com ara Bill Viola, William Kentridge, Marco Brambilla, Mat Collishaw, Jacco Olivier, Ger Van Elk, Marina Alexeeva o Elisa Sighicelli & Marzia Migliora, les videocreacions dels quals estableixen un diàleg retroactiu amb algunes de les obres més destacades de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El director de cinema Eric Rohmer ho plantejava taxativament: “Tota organització de formes en l’interior d’una superfície plana deriva de l’art pictòric” i Nam June Paik, un dels pioners del videoart, ho va expressar ja fa més de 40 anys de manera equivalent: “De la mateixa manera que el collage ha substituït a la pintura al oli, el tub de raig catòdics substituirà la tela (...)”

En un sentit anàleg, el crític i cineasta Jacques Aumont insistia, anys més tard, que “la història del cinema, com a mínim des que es va convertir en apte per ser pensat com a art (…) no té sentit si es separa de la història de la pintura”.

En alguns dels treballs dels artistes presents en aquesta exposició el moviment fílmic està retingut, o més aviat “suspès” per una mena de “temporalitat pictòrica”, de manera que les seves imatges es construeixen com si es tractés de quadres autònoms, mitjançant llargs plans fixos en els quals els moviments de les figures es produeixen d’una manera alentida, que de vegades resulta gairebé imperceptible, raó per la qual podríem parlar de tableaux vivants de la mateixa manera que citen composicions, motius iconogràfics i posades en escena que deriven de la pintura mural medieval, renaixentista o noucentista.

Parlem, així doncs, d’una història de paradoxes ja que els nous monitors LCD i les pantalles de plasma extraplanes obren tot un nou ventall de possibilitats als qui intenten “reinventar” la idea de “quadre” com “pintura en moviment” per a uns, o com un “vídeo objecte”, per a d’altres, tot i que amb això tornin, ni més ni menys, que als temps del “quadre transportable” tal com s’entenia a finals de l’edat mitjana.

Es planteja d’aquesta manera una reflexió sobre les relacions entre els dispositius electrònics de registre i edició d’ imatges i els processos de creació en pintura, que desvetllen mecanismes com la diferència entre “temps i història” i “temps i relat” que en aquests peces s’equiparen tot forçant l’espectador al plaer –ja quasi oblidat– de la contemplació. Això no impedeix que a totes d’aquestes obres també llisquin continguts crítics d’ordre polític, social o cultural plenament imbricats en la contemporaneïtat.

Caldria donar la raó, en conseqüència, als qui avui assenyalen que les arts visuals han esdevingut un lloc comú d’una “pictorialitat difusa” en la qual ja res és exactament fotografia, ni exactament pintura, ni exactament vídeo sinó simplement “imatge”, i és de fet aquest valor polisèmic i deconstructiu de les imatges el que ha servit en els últims anys per a la reformulació dels gèneres pictòrics tradicionals, així com per sedimentar les diverses estratègies d’hibridació característiques de la producció artística actual. En aquest sentit, aquesta exposició no ha de ser vista com un simptoma de retorn a les fonts de la història de l’art, com a l’era de la circulació promíscua de la imatge, la que sap que només pot ser ja “imatge d’una altra imatge”.

• Comissariat: F. Javier Panera Cuevas
• Inclòs amb l'entrada del museu o amb l'acreditació del Festival Loop Barcelona 2015
• Del 28/05/2015 al 30/08/2015
• Dossier de premsa pdf - 3,54 Mb
• Díptic de l'exposició pdf - 1,25 Mb