• Absis de Sant Climent de Taüll

    El Crist en Majestat duu a la mà esquerra un llibre amb la llegenda “EGO SUM LUX MUNDI”, és a dir, ‘Jo sóc la llum del món’, tal com és habitual en la iconografia romànica. Aquestes paraules són de l’evangeli de sant Joan. La llum s’interpreta com el Verb, la Paraula que dóna la vida i és el principi de tot; també és la paraula dels profetes que ha il•luminat els apòstols, la veritat que ens revela el coneixement de Déu. Altres vegades, com en el Baldaquí de Tavèrnoles, la inscripció que apareix al llibre que duu Crist en Majestat és una altra: “EGO SUM VIA VERITAS ET VITA”, ‘Jo sóc la veritat i la vida’.

     

    Saber-ne més

  • llibres

    El llibre i la lectura a les col·leccions del museu

    Ha canviat el concepte del llibre al llarg del temps? Aquest itinerari permet veure com en el romànic és un símbol del sagrat, que en el gòtic passa a ser un objecte apreciat i fins i tot censurable. Durant el Renaixement i el barroc, a partir de la invenció de la impremta, cada vegada és més assequible, fins a ser un objecte que comunica saviesa i representa la dignitat d’una professió,  a simbolitzar el prestigi o l’ascens social, per acabar esdevenint motiu de plaer i passatemps.

     

    També podeu veure els àlbums del museu dedicats als llibres i ex-libris de la col·lecció a Pinterest:

     

    Follow Museu Nacional d'Art de Catalunya's board Llibres a la col·lecció on Pinterest.

    Follow Museu Nacional d'Art de Catalunya's board Ex-libris on Pinterest.

  • Jaume Ferrer - Retaule de sant Jeroni, sant Martí i sant Sebastià - Cap a 1450

    Jaume Ferrer, Sant Jeroni, Sant Martí de Tours, Sant Sebastià i Calvari

    El compartiment central d’aquest retaule està presidit per sant Jeroni, abillat de cardenal, en el seu despatx, envoltat de llibres i dels instruments d’escriure. Sant Jeroni és escriptor i el traductor de la Bíblia al llatí, la Vulgata, i apareix en el seu entorn de treball. Com a escriptor, a l’esquerra, apareixen les seves Epístoles, i en tant que traductor, a la dreta, la Bíblia.

    Altres vegades, se’ns figura sant Jeroni penitent, com a la taula que el Museu Nacional conserva, obra del Mestre de la Seu d’Urgell. En aquest cas, encara que l’entorn on se’l representa és el desert on va anar a meditar i fer penitència i no duu les robes cardenalícies, continua estant envoltat de llibres, propis de la seva condició d’escriptor i traductor.
     

     

    Saber-ne més

  • Maurice Quentin de la Tour - Pierre-Louis Laideguive - Cap a 1761

    Maurice Quentin de La Tour, Pierre Louis Laideguive

    En la França del segle XVIII, el llibre s’ha convertit ja en un company de distracció d’aristòcrates i classes benestants, com el notari Pierre louis Laideguive, que deu llegir per formar-se i per passar l’estona. Ens mostra un llibre que deu llegir habitualment perquè destaquen els punts que hi ha anat deixant per recuperar les lectures que li han interessat.

    Posseir llibres en aquesta època també és senyal de prestigi, tal com veiem en el Retrat de Francesc Bofarull, de Pere Pau Montaña.
     

    Saber-ne més

  • Josep Duran - Browsing the Album - Circa 1872

    Repassant l'àlbum

    Durant el segle XIX, es forma un model de societat burgès en què el que és privat, íntim o individual s’afirma amb força. El que fulleja Teresa Masanés, la muller de l’artista, és un llibre diferent dels de la resta de l’itinerari. És un àlbum, un llibre en blanc destinat a escriure-hi poesies, màximes, música, col•leccionar-hi signatures, dibuixos, fotografies, etc. Un cop més, el llibre és un element de distracció, del dolce far niente, però en aquest cas no es tracta d’una lectura d’una cosa escrita per algú altre, sinó de petits bocins de la vida privada de la dona retratada. El que hi ha a les pàgines no ens és revelat, forma part de la parcel•la íntima de la Teresa.

     

    Saber-ne més

  • Anònim - Sant Joan del Davallament d'Erill la Vall - Segona meitat del segle XII

    Sant Joan del Davallament d’Erill la Vall

    Sant Joan sosté a la mà esquerra el llibre que va escriure, el seu evangeli. En tant que un dels quatre evangelistes, la figura de sant Joan també apareix al Tetramorf, on els símbols dels quatre evangelistes, sovint amb l’evangeli que van escriure a la mà, envolten Crist.

    Altres vegades els qui duen un llibre a la mà són bisbes, com en l’Altar de Tavèrnoles, en tant que dipositaris de les ensenyances del llibre de Crist transmeses a través dels quatre evangelis, i en tant que representants a la Terra de la paraula de Déu.

    Sant Joan no només va escriure l’evangeli, sinó que també és autor del llibre de l’Apocalipsi, que va escriure a l’illa de Patmos, on anuncia la segona vinguda de Crist. En les teofanies, el llibre que duu pot representar l’Apocalisi.

     

    Saber-ne més

  • Santiago Rusiñol - Romantic Novel - Paris, 1894

    Santiago Rusiñol, Novel·la romàntica

    La lectura ja hem vist que també podia ser un acte de distracció, per passar l’estona. Ens ho mostra aquesta pintura de Santiago Rusiñol en la qual sabem quina és la temàtica triada per la lectora per la pista que ens en dóna el pintor: Novel•la romàntica. La lectura com a distracció també ens la presenta Martí i Alsina a la Migdiada.

    Altres artistes, com Joan Llimona, insigne representant del Cercle Artístic de Sant Lluc, s’inclinen per un altre tipus de lectura: la del llibre pietós, el que parla dels valors cristians, tal com podeu veure a Lectura.
     

     

    Saber-ne més

  • Sebastiano Luciani dit "Sebastiano del Piombo" - Vittoria Colonna [?] - 1520-1525

    Sebastiano del Piombo, Vittoria Colonna (?)

    Els llibres que envolten la dama retratada ens parlen, segurament, de la seva condició de poetessa. Podria tractar-se de Vittoria Colonna, amiga i confident de Miquel Àngel. Altres vegades s’ha identificat amb la seva amiga i contemporània Giulia Gonzaga.

    El que sí que podem assegurar és que es tractaria d’una dona refinada i culta de la Venècia del segle XVI, amant de les lletres. Al mateix temps, però, la posició i el gest de la retratada denota l’ambigüitat suficient com per poder parlar d’una cortesana amb amplis coneixements.

     

    Saber-ne més
     

  • Anònim. Aragó - Taula de sant Domènec de Guzmán - Primer quart del segle XIV

    Taula de sant Domènec de Guzmán

    En el segle XIII es funden els dos primers dels anomenats ordes mendicants: dominics i franciscans, que a més dels vots religiosos practicaven el vot de pobresa. A banda, respectivament, lluitaven contra el catarisme a França i al nord d’Itàlia. 

    En aquest frontal, sant Domènec, fundador dels dominics o predicadors, duu a la mà dreta el llibre de la nova regla monàstica i una flor de lis, al•legòrica a la seva castedat i al culte a la Mare de Déu. En el compartiment superior esquerre del frontal, es representa l’escena de la Prova del foc, on es figura la crema dels llibres dels càtars, que aleshores es consideraven herètics, i la salvació miraculosa dels evangelis, la qual també és al•legòrica del llibre de la regla dels dominics.

    Així com el llibre en la plàstica romànica era sagrat, la paraula de Déu o transmesa per Déu, ara, en segons quines imatges, ja depassa aquesta dimensió i en tant que continent també de missatges herètics, cal destruir-lo.

     

    Saber-ne més

  • Vicent López Portaña - Retrat del marquès de Labrador, ambaixador espanyol al Congrés de Viena de 1814-1815 - Madrid, cap a 1833-1834

    Vicente López, Retrat del marquès de Labrador

    El llibre no només denota el prestigi del retratat, sinó que sovint ja ens parla de quina és la seva professió. Pedro Gómez-Havela Labrador, marquès de Labrador, diplomàtic de carrera i ambaixador en diverses legacions diplomàtiques espanyoles, apareix amb un lligall de documents propis de la seva professió. En altres retrats, com el que Bernat López fa de José María Díez de Aznar, conseller dels reis Carles IV i Ferran VII, el tipus de document que acompanya el personatge és una carta personal, que apareix tancada perquè no la llegim.

     

    Saber-ne més