El Museu Nacional ha presentat un projecte a llarg termini de recuperació de l'art català que va de la Postguerra a la Transició. Es tracta de (re)escriure el relat sobre l’art català d'aquesta època i marcar l’ampliació de les col·leccions exposades al museu. Per impulsar l’intercanvi d’idees sobre aquesta nova historiografia, els passats 24 de maig i 7 de juny, l’Ateneu Barcelonès va acollir unes taules de debat. La primera sessió, presentada per Pepe Serra, va comptar amb la intervenció de Jordi Ibáñez, Albert Mercadé, Àlex Mitrani i Manel Guerrero. A la segona, hi van participar Pilar Bonet, Ainize González, Joan Minguet i Martí Peran.

L’objectiu del museu és crear una base de dades col·lectiva per localitzar artistes i obres; cartografiar la recerca de les universitats i altres centres; facilitar les interaccions amb els creadors, les famílies i els col·leccionistes i detectar els casos de perill de desaparició patrimonial; plantejar una futura programació d'exposicions, publicacions i estudis, i finalment, materialitzar aquest relat a l'exposició permanent del museu.

El Museu Nacional esdevé el mediador d’un relat historiogràfic que han de construir, treballant conjuntament, especialistes de tot el territori.

Vegeu-ne les cròniques escrites per Barbara Marchi a Núvol: Un relat per a les segones avantguardes i Més enllà del Dau al Set: marginals i canònics