Juli González Pellicer (Barcelona, 1876 - Arcueil, França, 1942) està considerat el pare de l'escultura moderna en ferro. I malgrat ser un dels grans noms que Catalunya ha donat a l'art universal com Gaudí, Dalí o Miró no gaudeix de la mateixa popularitat.

És amb l'objectiu de difondre la seva obra que el Museu Nacional d'Art de Catalunya, en coproducció amb el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), ha organitzat la retrospectiva més àmplia que s'ha fet mai fins ara al nostre país. S'han reunit més de dues-centes obres: escultures en ferro, bronzes forjats, pintures, dibuixos i peces decoratives procedents del Museu Nacional, el MNCARS, l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), el Centre Pompidou, i altres museus i col·leccions privades d'Europa i els Estats Units.

Juli González es va forjar com a artesà a la metal·listeria del seu pare en una Barcelona en plena efervescència modernista. Inicia la seva carrera com a pintor i, com la majoria d'artistes de l'època, marxa a París, un viatge que en el seu cas no tindrà retorn. La formació artesanal i el domini de la soldadura autògena, tècnica que aprèn en una fàbrica francesa durant la Primera Guerra Mundial, van ser clau en l'esclat de Juli González com a mestre de l'escultura en ferro. La d'escultor serà la seva etapa més fructífera però, paradoxalment, abastarà només l'última dècada de la seva vida.

González va crear un nou llenguatge escultòric, que ha estat qualificat d'abstracte, basat en la fusió entre matèria i espai; una nova manera d'entendre l'escultura ell ho definia com «dibuixar en l'espai» que el públic pot admirar a través d'obres mestres com Dona davant el mirall, Dona pentinant-se o Dafne.

La mostra s'organitza en 7 àmbits expositius, un dels quals agrupa diverses obres relacionades amb La Montserrat, escultura exposada el 1937 a l'Exposició Internacional de París, i amb la qual González expressava el seu suport a la República i el ferm rebuig a la guerra. En aquest sentit, és molt eloqüent el que va deixar escrit el mateix artista: «Ja és hora que el ferro deixi de ser mortífer [...] la porta està del tot oberta perquè a la fi aquest material sigui forjat i batut per les pacífiques mans d'artistes.»

Posteriorment al seu pas pel Museu Nacional d'Art de Catalunya, l'exposició es mostrarà al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Exposició organitzada pel Museu Nacional d'Art de Catalunya en coproducció amb el MNCARS

Amb la col·laboració d'Agrolimen