Tot i que l'artista modern defineix la seva llibertat en oposició a les convencions de la burgesia, el retrat burgès és el seu modus vivendi essencial. Des de bustos pomposos en els quals se li exigeix la representació realista de puntes i joies, fins a retrats domèstics –de vegades els de la seva família– on es mostra la seguretat d'una vida rica en tots els sentits, o fins i tot retrats pòstums, l'artista recorre a qualsevol registre. Però també aquest és el terreny en què la competència amb la fotografia és fa més dura. Es comparen dos tipus de realisme: l'encara «transcendent» de l'art i el ja «objectiu» de la fotografia.