L’any 1971, a través d’un ampli reportatge fotogràfic de Marc Lacroix a la revista Vogue, es mostrava al món el castell de Púbol, el que des del mateix moment en què es va fer públic el projecte es va conèixer com la casa de Gala, el seu espai privat. Dalí el presentava com un regal d’“amor cortès” a la seva esposa. Per acceptar-lo, Gala posaria només una única condició, recordava el mateix artista: Dalí només podria entrar-hi per invitació expressa de la propietària.
A Púbol, Gala hi va passar llargues temporades, hi va reconstruir els seus records russos i va buidar els espais enfront de l’acumulació de Portlligat. Fou enterrada a la cripta del castell i, sobretot, hi va trobar la calma, el silenci i també la privacitat als quals apel·len els seus manuscrits i que contrasta amb l’exuberància del marit.
Però Púbol és molt més que “la casa de Gala”, és més que aquella habitació pròpia de Virginia Woolf on Gala, la creadora, pot finalment trobar el seu espai. Púbol és més aviat una mena d’objecte surrealista extraordinari que representa la culminació del projecte artístic a dos, Gala Salvador Dalí, fins i tot el més sofisticat dels seus productes.
- Imaginant l’habitació pròpia
És potser a les habitacions privades de Portlligat on Gala assaja l’habitació pròpia com l’objecte surrealista que després Gala Salvador Dalí desenvoluparan i perfeccionaran a Púbol. De fet, a pesar que els dibuixos per a les reformes del castell surten del llapis de Dalí, i a pesar fins i tot d’alguns detalls extraordinàriament dalinians del castell, Púbol no és solament obra de Dalí: Gala pren una part molt activa en el procés, com mostren les cartes i tants racons nus de la casa.
- Recordant: vestigis de Rússia
En el silenci de Púbol, Gala reviu els seus orígens russos a través d’objectes, fotografies familiars i una biblioteca en ciríl·lic. Elena Diakonova —més tard, Gala— neix a Kazan l’any 1894, en una família que li inculca la passió per la lectura i que es trasllada a Moscou, on una Gala adolescent té l’oportunitat de conèixer l’aleshores també jove poeta Marina Tsvetàieva —ho recorda anys més tard Anastàsia, la germana petita de Marina—. Aquests vestigis russos l’acompanyaran fins al final de la seva vida.
- El mirall de la dandi: la col·lecció i la imatge
Juntament amb el seu passat rus —els seus records i la seva biblioteca— Gala conservava a Púbol altres col·leccions que formaven l’altra part de la seva història, fins i tot certa passió pels objectes que habiten el projecte creatiu Gala Salvador Dalí. Discos de Wagner, escultures, peluixos, llibres dedicats pels escriptors principals del surrealisme, juntament amb la roba de grans dissenyadors —inclosos els teixits dissenyats per Dalí— componien el món d’aquesta dandi que assajava la seva imatge en un joc performàtic.