Algú va escriure que desvelar Gala seria desentranyar el tauler surrealista que sense ella segueix incomplet. Res més cert. Gala no és solament clau en el desenvolupament literari del seu primer marit, Paul Éluard, qui quan la coneix a Suïssa, sent molt joves tots dos, no sap ni tan sols que vol ser escriptor. No és únicament la que després del seu viatge a Cadaqués l’any 1929, casada amb Éluard, entreveu les potencialitats de Dalí i abandona la seva vida parisenca d’èxits amb el poeta estimat del surrealisme per un jove català que no és ningú i amb qui compartirà vida i projecte creatiu.
Amant del pintor alemany Max Ernst; amiga de Crevel, Char o Joë Bousquet; fotografiada per Man Ray, Brassaï, Beaton, Schaal, Horst o Lacroix, odiada o estimada, Gala és molt més que la bella dona ambiciosa, capaç d’apartar del control de Breton grans artistes i escriptors. És més que el seu halo misteriós de russa, amb la seva biblioteca, les seves roses, record de Rússia, i un món exquisit que comparteix amb Dalí. Gala és una escriptora extraordinària que col·labora, a més, en projectes tan ambiciosos com Somni de Venus i autora de diversos objectes surrealistes exposats i ressenyats a l’època. Gala és, així, més que musa i model. És una artista i la coautora del projecte creatiu de Dalí. Ho reconeix el mateix artista en els seus escrits i en la firma doble al llarg del temps: Gala Salvador Dalí. Ha arribat, doncs, l’hora d’atorgar a Gala el paper que li correspon en aquest vell tauler surrealista.
L’any 1971, a través d’un ampli reportatge fotogràfic de Marc Lacroix a la revista Vogue, es mostrava al món el castell de Púbol, el que des del mateix moment en què es va fer públic el projecte es va conèixer com la casa de Gala, el seu espai privat. Dalí el presentava com un regal d’“amor cortès” a la seva esposa. Per acceptar-lo, Gala posaria només una única condició, recordava el mateix artista: Dalí només podria entrar-hi per invitació expressa de la propietària.
A Púbol, Gala hi va passar llargues temporades, hi va reconstruir els seus records russos i va buidar els espais enfront de l’acumulació de Portlligat. Fou enterrada a la cripta del castell i, sobretot, hi va trobar la calma, el silenci i també la privacitat als quals apel·len els seus manuscrits i que contrasta amb l’exuberància del marit.
Però Púbol és molt més que “la casa de Gala”, és més que aquella habitació pròpia de Virginia Woolf on Gala, la creadora, pot finalment trobar el seu espai. Púbol és més aviat una mena d’objecte surrealista extraordinari que representa la culminació del projecte artístic a dos, Gala Salvador Dalí, fins i tot el més sofisticat dels seus productes.
- Imaginant l’habitació pròpia
És potser a les habitacions privades de Portlligat on Gala assaja l’habitació pròpia com l’objecte surrealista que després Gala Salvador Dalí desenvoluparan i perfeccionaran a Púbol. De fet, a pesar que els dibuixos per a les reformes del castell surten del llapis de Dalí, i a pesar fins i tot d’alguns detalls extraordinàriament dalinians del castell, Púbol no és solament obra de Dalí: Gala pren una part molt activa en el procés, com mostren les cartes i tants racons nus de la casa.
- Recordant: vestigis de Rússia
En el silenci de Púbol, Gala reviu els seus orígens russos a través d’objectes, fotografies familiars i una biblioteca en ciríl·lic. Elena Diakonova —més tard, Gala— neix a Kazan l’any 1894, en una família que li inculca la passió per la lectura i que es trasllada a Moscou, on una Gala adolescent té l’oportunitat de conèixer l’aleshores també jove poeta Marina Tsvetàieva —ho recorda anys més tard Anastàsia, la germana petita de Marina—. Aquests vestigis russos l’acompanyaran fins al final de la seva vida.
- El mirall de la dandi: la col·lecció i la imatge
Juntament amb el seu passat rus —els seus records i la seva biblioteca— Gala conservava a Púbol altres col·leccions que formaven l’altra part de la seva història, fins i tot certa passió pels objectes que habiten el projecte creatiu Gala Salvador Dalí. Discos de Wagner, escultures, peluixos, llibres dedicats pels escriptors principals del surrealisme, juntament amb la roba de grans dissenyadors —inclosos els teixits dissenyats per Dalí— componien el món d’aquesta dandi que assajava la seva imatge en un joc performàtic.
L’any 1912, Gala arriba al sanatori de Clavadel —afligida d’una afecció pulmonar, igual que tants escriptors i artistes de l’època—. Allà coneix Paul Eugène Grindel i s’inicia una relació amorosa entre ells, abrigallada per la passió compartida envers la poesia. De fet, el jove no tarda a decidir el seu destí en bona part animat per Gala: serà poeta i firmarà com a Paul Éluard. Se separen, però per poc temps. De tornada a Rússia, Gala convenç la seva família per poder creuar el continent en guerra i arriba fins a la casa de l’enamorat a París, amb qui es casa el 1917. Poc després neix la seva filla Cécile i junts emprenen una carrera d’èxits, sent Éluard un dels poetes més estimats pels surrealistes.
D’acord amb aquest relat, perquè no tornem a escriure la història que circula i que parla de Gala com una simple musa? Potser no va ser Gala una influència poderosa en el destí del gran poeta? No va ser la que el va ajudar a descobrir la seva vocació més que no pas la inspiradora de tants bells versos? Potser la vida de Gala havia començat molt abans de conèixer Éluard. Lectora infatigable des de l’adolescència, degué ser per al poeta més agulló creador que inspiració.
- Gala i el poeta
Si els versos que Éluard escriu a la seva esposa són extraordinaris, les cartes al jove marit descobreixen l’esperit refinat en la creació literària de Gala. Aquella prosa referma la idea d’una Gala còmplice intel·lectual i, sobretot, lectora. L’autoria es desdibuixa fins i tot una mica quan en el pròleg de Dialogue des inutiles, de 1914, Gala presenta el poeta sota el pseudònim Reine de Paleùglnn: “No s’han de sorprendre que una dona —millor dit una desconeguda— presenti aquest petit volum al lector”.
- Els amics del poeta
A París, juntament amb el poeta Éluard, Gala té ocasió de conèixer a tots els grans creadors propers al surrealisme, que la miren de vegades amb recel —és el cas de Breton, que descobreix en Gala una rival—; d’altres, com una dona pràctica —Giorgio de Chirico, que li demana que sigui el seu marxant—; alguns, des de l’amistat tendra compartida amb Crevel o amb la passió del pintor Max Ernst. Sigui com sigui, la bella i intel·ligent russa no deixa al seu pas indiferència, tot i que es camufli darrere dels seus silencis.
Des del seu encontre el 1929, Gala i Salvador Dalí no es tornen a separar mai. Compartiran una vida sencera i, més encara, un projecte creatiu que el mateix Dalí rubrica en una firma en la qual es resumeix aquella autoria compartida que, malgrat tot, la història mai no s’ha volgut plantejar en la seva justa mesura. De fet, si la producció artística del mateix Dalí té molt de performatiu, sent el personatge i l’obra pictòrica i literària dues cares de la mateixa moneda, per què no acceptar certa coautoria de Gala en aquest projecte creatiu dalinià, la mateixa que reconeix Dalí en la citada firma i en alguns dels seus textos?
Si es pot considerar el projecte Gala Salvador Dalí com un projecte en essència conceptualitzant, la presència de Gala en aquest projecte transcendeix el paper de musa, de la mateixa manera que l’havia transcendit en la seva relació amb el primer marit, Paul Éluard. La col·laboració entre Gala i Dalí es manifesta, així, en un espai molt més subtil que l’acte del pinzell. En el seu joc de miralls, es complementen i es completen. Es reflecteixen.
- Gala i Dalí
Quan Gala i Dalí es coneixen sorgeix entre ells una poderosa atracció que dura fins a la mort de la dona. “Ella ja hi era. Qui? No m’interrompeu. He dit que ella era allí, i amb això n’hi hauria d’haver prou. Gala, la dona d’Éluard. Era ella! Galuixka Rediviva!”, es llegeix a La vida secreta de Salvador Dalí. Dalí s’aparta de la família, dels amics, de la seva llengua materna... i junts desenvolupen unes complementarietats extraordinàries: Gala aporta el sentit pràctic darrere del qual emmascara obstinada els seus dots creadors.
- Gala Salvador Dalí
Malgrat l’obstinació de Gala per amagar els seus dots creadors darrere de l’èxit i l’esplendor de Dalí, no hi ha dubte de la seva participació directa en el gran projecte creatiu Gala Salvador Dalí, que culmina a Púbol com a últim gran objecte surrealista a dos. Com es recorda en un manuscrit relacionat amb La vida secreta de Salvador Dalí a propòsit de Gala: “Des d’aleshores, va col·laborar estretament en l’evolució ideològica de Dalí, i és ella qui va arxivar i corregir tots aquells textos tan extensos que constituiran diversos volums”.
- La mirada de la dandi: autoretrats i autobiografies
Com els dandis, Gala crea a través de la mirada una obra d’art que és més procés que producte. A més, és autora d’objectes surrealistes, textos o esbossos i sobretot és, com s’ha anat mostrant, coautora de part del projecte creatiu Gala Salvador Dalí. Es podria aleshores aventurar que és ella la que escull la imatge a través de la qual es vol presentar i, sobretot, representar. És possible dissenyar el propi autoretrat sense ser autora d’una obra pictòrica tangible.