PAU POSITIVA - PAU NEGATIVA

Abans d'entrar en què consisteix la justícia restaurativa és necessari clarificar què s'entén per pau. Sovint el concepte de pau s'associa amb l'absència de guerres. Des de la cultura de pau aquesta aproximació es considera dins de la pau negativa. Així doncs la pau negativa es dóna quan hi ha absència de la violència directa, sense tenir en compte la violència cultural i estructural.

- La VIOLÈNCIA DIRECTA: aquella que suposa una agressió física. Un assassinat, una tortura, una bufetada, una mutilació i altres formes de maltractament físic són exemples de violència directa.

- La VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL: violència que forma part de l'estructura social i que impedeix cobrir les necessitats bàsiques, com la generada per la desigualtat social, l'atur, les mancances en la nutrició, la manca de serveis sanitaris i educatius bàsics, etc.

- La VIOLÈNCIA CULTURAL: es refereix a aquells aspectes de l'àmbit simbòlic (religió, cultura, llengua, art, ciències...) que es poden utilitzar per justificar o legitimar la violència estructural o directa.

La pau positiva és un concepte molt més ampli i dinàmic, l'entenem com el procés de realització de la justícia en els diferents nivells de la relació humana. És un concepte dinàmic que ens porta a fer aflorar, afrontar i resoldre els conflictes de forma no-violenta i la finalitat és aconseguir l'harmonia de la persona amb ella mateixa, amb la naturalesa i amb les altres persones. Des d'aquesta mirada de pau positiva, entenem que a Espanya quan acaba la Guerra Civil no arriba la pau, és interessant revisar quins passos s'han fet per acostar-nos-hi.

JUSTÍCIA TRANSICIONAL

Per tal de mitigar els impactes d'un conflicte es poden dur a terme diverses accions i mesures a nivell educatiu, judicial o comunitari. Per desplegar aquestes mesures és necessària la voluntat de les víctimes per afrontar el dolor. És important fer front al passat per tal d'aclarir la veritat, fer justícia i reparar les víctimes i la comunitat. És important fer memòria dels fets ocorreguts per denunciar-los i evitar-ne la seva repetició.

El terme justícia transicional no és normatiu, ja que aquesta no està regulada per cap llei. El concepte es fa servir des de la dècada dels anys noranta. El difunt exsecretari general de l'ONU Kofi Annan (2004) la va definir com:

"Toda la variedad de procesos y mecanismos asociados con los intentos de una sociedad por resolver los problemas derivados de un pasado de abusos a gran escala, a fin de que los responsables rindan cuentas de sus actos, servir a la justicia y lograr la reconciliación."

Des d'altres mirades, la justícia transicional també treballa necessàriament per una de les finalitats de tot procés de transició com és la consolidació de la nova democràcia i la recuperació de la confiança en les institucions polítiques.

Els mecanismes possibles són múltiples:

• Administratius: Depuracions dels funcionaris del règim.
• Institucionals: Comissions de la veritat (actualment n'existeixen més de quaranta en tot el món).
• Penals: Justícia transicional retributiva, judicis col·lectius, amnisties.
• Reparadors: Reparar els danys a les víctimes

L'horitzó de la justícia transicional és reparar els danys a través de la veritat, mirar i aclarir el passat perquè no es torni a repetir en el futur, i que el territori recuperi la força dels llaços socials. Un conflicte es dóna per finalitzat quan es deixen les armes? Les posicions que ocupaven els nacionals i els republicans de l'època són un llegat del que som avui, hi ha fractures que avui es mantenen i són extremadament explícites. Segurament es podrien haver obert ponts de construcció de diàleg i construcció de sentit de comunitat fa unes quantes dècades. Actualment estem vivint una escalada del conflicte a nivell social i polític que té les bases en la transició (o en la no-transició) del país.

LA TRANSICIÓ A ESPANYA

La transició de la dictadura franquista a la democràcia es pot considerar acabada o no, ja que es va dur a terme des de la mateixa part colpista. El cas espanyol es va construir sobre el relat oficial franquista en el que la reconciliació es basa en l'oblit pactat, un pacte de silenci. Es va sembrar una por en tot allò polític que a dia d'avui encara està present, existeix un franquisme sociològic.

S'ha explicat que la transició va ser pacífica i que no va haver-hi violència, amb aquesta afirmació es deixa de banda presos morts en presons, persones desaparegudes, persones exiliades, persones tancades a camps de concentració, la trama de recol·locació de recent nascuts... Alguns d'aquests fenòmens es podrien considerar delictes contra la humanitat.

Si bé és cert que en l'època de finalització de la guerra la justícia transicional no estava tan desenvolupada, tot i així a altres països ja s'aplicaven algunes mesures en aquesta línia. No tan sols no es van desplegar mesures en aquell moment, sinó que el govern ha vetat quasi qualsevol intent de perseguir els crims del franquisme. Els mecanismes penals de justícia transicional que s'aplicaren foren La Llei d'Amnistia del 1977.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Tot i així, principalment per iniciativa popular s'han dut a terme algunes accions en pro de la memòria històrica des de sectors artístics (per reconèixer els abusos), comissions de nomenclàtor (per canviar els noms dels carrers), documentals que persegueixen la veritat, rutes històriques pel territori, entre d'altres.

Durant molts anys també s'ha fet una tasca de restauració de patrimoni espoliat als museus i no es pot oblidar el salvament del patrimoni que es va fer durant la guerra, transportant i amagant col·leccions senceres per salvar-les de les bombes i l'espoli, com és el cas de les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya, que van ser traslladades a Olot i Darnius entre octubre i desembre de 1936.

Els fotoperiodistes Agustí Centelles (1909-1935) o Robert Capa (1913-1954) que van arriscar molt travessant fronteres amb maletes plenes de negatius per salvar-los de la desfeta. El seu gest ha permès que ens hagin arribat imatges que han esdevingut fonamentals per entendre la guerra civil espanyola, conèixer les persones que hi van participar i mostrar-nos-en les conseqüències. Els 4000 negatius que Centelles va posar a una maleta principalment contenien imatges de la Revolta de Barcelona i del front d'Aragó, on va ser destinat per la Unitat de Serveis fotogràfics de l'Exèrcit republicà.

A continuació es mostren alguns exemples que han contribuït al reconeixement dels danys a les víctimes, a la memòria col·lectiva per no oblidar i contribuir a la no repetició en el futur:

LA JUSTÍCIA RESTAURATIVA

A diferència de la justícia transicional, la restaurativa inclou mecanismes no jurídics, ambdues poden ser cares d'una mateixa moneda. La justícia restaurativa és una metodologia per solucionar conflictes que es basa en el principi fonamental que el comportament delictiu no només viola la llei, sinó que també fereix les víctimes i la comunitat. Un conflicte armat o un conflicte conduït amb forta violència provoca molts danys, no només físics o de víctimes mortals, sinó que també deixa acumulat molt dolor, patiment, tristesa, ràbia o odi a les persones supervivents. Si no ens assegurem de restaurar els danys emocionals generats, el conflicte tindrà més probabilitats de tornar-se a posar de manifest. Conseqüentment, les pràctiques restauratives (ECP,2017) són un conjunt de pràctiques metodològicament estructurades adreçades a donar respostes reparadores als conflictes que sorgeixen en una comunitat. Aquestes tenen una característica que les fa un recurs especialment valuós: busquen la transformació del conflicte a partir de la participació de tota la comunitat afectada. Les estratègies restauratives més freqüents són les següents: el temps de cercle, les trobades víctimes-ofensors, les reunions restauratives o els cercles restauratius.

ELS CERCLES RESTAURATIUS

Un cercle restauratiu és un procés comunitari creat per Dominic Barter que serveix per donar suport a les persones que tenen conflictes, per tal de facilitar-los que els transformin i així poder satisfer les necessitats de totes les parts implicades.

En un cercle restauratiu es reuneixen tant les persones que han actuat directament en el conflicte com les que s'han vist afectades per la situació que poden donar suport al diàleg i a l'establiment de plans d'acció que ajudin a millorar el benestar i les relacions de tots.

El fet d'implicar totes les persones afectades en el tractament del conflicte proporciona un nou context: el del grup que segueix un procés de diàleg per tal de comprendre els punts de vista dels altres, assumir les responsabilitats que els puguin pertocar en els fets i proposar plans d'acció que puguin contribuir a millorar la situació de tots.

En les pràctiques de justícia restaurativa, la comunicació és una peça clau, per això cobren importància les bones preguntes per tal de guiar i acompanyar el diàleg i que aquest sigui constructiu. Les preguntes persegueixen generar comprensió, enfortir la responsabilitat i ser capaces d'arribar a acords.

Recuperem un exemple extret d'una de les eines del web de l'Escola de Cultura de Pau (2017):