ESPAI PÚBLIC

Entenem l'espai públic com a lloc d'interrelacions socials i com a lloc de construcció col·lectiva. Aquesta construcció la fem de manera compartida, omplint de valors, d'identitat i de simbologia l'espai urbà. És aquell espai on passa i es fa visible el què ens afecta i involucra a tots i totes. No podem definir-lo com un simple lloc de pas o com un gran aparador de la lògica consumista. És on succeeix la vertadera política des d'on es provoquen les transformacions socials.

La idea que l'espai públic ha de ser neutre és fictícia, ja que partim de la base que tot allò construït per un subjecte és ple de subjectivitat, i que de manera més o menys conscient hi ha una ideologia al darrere; des de com es disposen els bancs a una plaça (facilitant l'agrupació de persones o l'aïllament), als anuncis i cartells publicitaris (transmetent i fomentant certs valors), fins a les creacions artístiques o les purament polítiques. Per això, val la pena parar atenció en quins agents, amb quins mitjans i amb quins missatges ocupen l'espai públic, ja que tots aquests elements ens aniran forjant el caràcter com a col·lectivitat. De quina manera ens reapropiem de l'espai públic?

De quina manera se'ns permet la seva apropiació com a persones ciutadanes? Coneixem experiències de prohibició del seu ús? De censura? Quins valors hi ha darrere d'aquestes experiències? Quins drets i deures estan vinculats amb la reapropiació de l'espai públic? La llibertat d'expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura. És un dret fonamental recollit a l'article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Algunes de les maneres d'apropiar-nos d'aquest espai és a través d'agrupar-nos, reunir-nos i fer un ús col·lectiu de l'espai. Una altra manera ben present seria mitjançant l'art urbà o els cartells, a través dels quals les expressions artístiques i gràfiques es posen de manifest i es comparteixen a l'espai públic.

EL CARTELLISME

En els seus inicis, a finals del segle XIX i principis del XX, el cartell comença a utilitzar-se com una eina comercial per captar consumidors. En una època en que els mitjans de comunicació eren encara molt incipients, se'ls pot considerar un dels primers mass-media. A partir de la Primera Guerra Mundial el cartell comença a ser utilitzat amb finalitats propagandístiques, "el cartell deixa de ser una eina de difusió comercial per esdevenir una arma de combat" (Miracle, D. Cartells de la guerra civil, 2007).

Durant la Guerra Civil espanyola el cartell va ser un dels punts de concentració d'informació i significació més importants. El cop d'estat del 36 va amenaçar les llibertats individuals i col·lectives, per la qual cosa els governs, sindicats, partits, gremis i entitats van començar la lluita per la defensa de la República, i la majoria d'artistes d'aquest bàndol van dirigir les seves energies cap al disseny de cartells. Evidentment el bàndol franquista també va fer cartells, però si els del republicans es caracteritzen per la quantitat, la creativitat i la convicció de les proclames que defensen, els dels franquistes eren molt repetitius i convencionals i no estan representats a les sales del Museu Nacional dedicades al cartell d'aquesta època.

UN CARTELLISTA COMPROMÈS, JOSEP RENAU

Entre els artistes que van tenir un paper destacat en aquest mitjà i que a més va escriure sobre la rellevància del cartell es troba Josep Renau. Aquest pintor i cartellista va fundar el 1931 la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris i el 1936 va ser nomenat Director general de Belles Arts. A més de la seva producció com a cartellista va ser molt influent el seu escrit "La funció social del cartell publicitari" on va demostrar el seu compromís amb aquest mitjà. Per a Renau el cartell té una funció social fonamental amb objectius com propagar i fer conscients els fets violents de la guerra i fixar en el poble certes consignes, deures i obligacions. A més, en un període de crisi com va ser la Guerra Civil, allibera l'artista de fins publicitaris i el porta a una actitud de solidaritat amb el poble:

"El nou art no pot cultivar  el que separa els homes, sinó el que els uneix (...) En la dura etapa de la lluita que encara ens queda per vèncer, pintar, com escriure o pensar, ha de ser sobretot un mitjà per establir i consolidar la consubstanciació humana, el lligam sanguini i espiritual entre germans en dignitat i ambició" Renau, Josep, Función del cartel publicitario, 1937.

En el cartell queden intrínsecament units el llenguatge visual i les proclames escrites, com diu Renau "El crit a la paret, l'exaltació al mig del carrer ha d'estar hàbilment combinat amb la figura, el seu colorit i la frase".

LA NARRATIVA DELS CARRERS

Avui dia hi ha molts mitjans de comunicació per fer difusió d'idees, activitats o productes. Les xarxes socials fan moltes de les funcions dels cartells, entre d'altres. No obstant, es pot apreciar com el cartell continua essent utilitzat, i sovint s'utilitza per generar una narrativa col·lectiva i que deixi empremta en els espais comuns, en l'espai públic.

Fer explícit el sistema de valors i creences a l'espai públic és una estratègia que té la finalitat de ser una veu compartida, de ser la veu majoritària i filtra en els altres discursos. Així, sovint, l'espai públic és un mirall de la guerra per la dominació ideològica i cultural.

Des de l'últim trimestre de 2017, als carrers de Catalunya aquesta batalla ha estat latent i palpable; entre independentistes i unionistes. Organitzacions independentistes com Òmnium i ANC han convocat diverses encartellades massives en favor de la democràcia, per la llibertat dels presos polítics, per defensar drets i llibertats. Per altra banda, no només han sorgit alguns cartells dels unionistes, sinó que en diferents vies han eliminat amb violència símbols de l'espai públic (llaços grocs, cartells...) o bé pintades grogues han esta convertides en banderes d'Espanya. Així com per part de les forces de seguretat abans de celebrar l'1O es van requisar i il·legalitzar cartells pro-referèndum.

El cartell, junt amb d'altres manifestacions d'art urbà, continua essent una "arma de combat", perquè l'espai públic ens defineix com a comunitat, allò comú ens travessa la identitat, i les diverses visions volen deixar el seu relat a l'espai públic per reafirmar-se o per "sumar persones", ja sigui des d'allò polític a allò comercial.

ALGUNES IMATGES CONTEMPORÀNIES AMB DIVERSOS MISSATGES A L'ESPAI PÚBLIC

L'espai públic es converteix en un mitjà de comunicació d'una diversitat infinita en irrompre la cultura del graffiti. Aquestes manifestacions no sempre corresponen amb una valoració positiva i complexa de la diversitat inherent a la societat, però precisament per això són manifestacions de conflictes socials més o menys latents.

NOTÍCIES RELACIONADES AMB L'ÚS DE L'ESPAI PÚBLIC COM A ESPAI DE MANIFESTACIÓ ARTÍSTICA I POLÍTICA

(En relació al conflicte entre els governs català i espanyol en relació al referèndum d’autodeterminació)

• Unes cinquanta persones arrenquen llaços grocs i estelades en un acte vandàlic a Vilassar de mar (Capgròs diari digital de Mataró)
• La “marató per a la democràcia” omple les places de cartells per al referèndum (TV3)
• Unionistes organitzats es dediquen a arrencar cartells de la campanya “Ara és l’hora” (Racó Català)
• La guàrdia civil requisa 1.3 milions de cartells  i fulletons per l’1 O (El Nacional.cat)