Elements per a la reflexió. Proposta 1
EL CONFLICTE
Des de la perspectiva de cultura de pau, entenem el conflicte com un aspecte inherent a l’ésser humà i a les relacions socials. A vegades, però, els conflictes no s’expressen de manera explícita, bé perquè no en som conscients o bé perquè no es vol reconèixer la seva existència. Sovint el conflicte s’equipara a la violència, la violència és només una de les opcions per afrontar els conflictes i quasi mai ens portarà a una situació més justa per a les parts, ni a un major benestar.
Els conflictes són situacions on dues o més parts estan en contraposició o desacord, ja que tenen diverses necessitats o posicions que semblen o són incompatibles. En aquestes situacions les emocions tenen un paper clau. Depèn de com es gestioni el conflicte la relació entre les parts en sortirà enfortida o debilitada.
VISIÓ POSITIVA DEL CONFLICTE
- Considerem la diversitat, la diferència i la disputa com a elements d’enriquiment mutu.
- Afrontar i entrar en els conflictes és l’única manera de generar canvis en les estructures injustes o en les dinàmiques relacionals (entre persones). El conflicte com a motor de canvi i transformació social.
- Un conflicte brinda una oportunitat d’aprenentatge. Aprendre a gestionar-lo és imprescindible.
ACTITUDS DAVANT DEL CONFLICTE
Hi ha quatre grans actituds (més una variant) davant del conflicte. Conèixer la nostra actitud i la de les altres persones ens facilita la mirada i la comprensió del conflicte, necessàries per a la seva transformació. Per això és important prendre consciència d’aquestes actituds:
- Competició: “Jo guanyo-tu perds”. És més important aconseguir els objectius que la relació amb les parts. Per tal d’aconseguir la fi s’hi valen tots els mitjans. El més fàcil és que l’altra part perdi, no només que no aconsegueixi els objectius, sinó que sigui eliminada com a persona (mort, anul·lació, exclusió, discriminació...)
- Acomodament: ”Tu guanyes jo perdo”. Per tal de no afrontar-me a l’altra part no manifesto els meus objectius. A vegades ens sentim egoistes per defensar els nostres interessos, barrejant el fet de ser educades amb el de no defensar els nostres drets. Aquesta actitud provoca tensió i malestar, i pot passar que acabem explotant de manera destructiva.
- Evasió: “Jo perdo- tu perds”. No es consideren importants ni els objectius ni la relació. Ens evadim dels conflictes com si desapareguessin. No obstant, els conflictes tenen una dinàmica pròpia, de manera que hi continuen sent fins que no se’ls transforma.
- Cooperació: “Jo guanyo, tu guanyes”. És essencial aconseguir els objectius i mantenir la relació. S’associa a la filosofia de la no violència (finalitat i mitjans han de ser coherents), planteja solucions on tothom guanya i aconsegueix els objectius cuidant la relació. No s’ha de confondre amb l’acomodament, és necessari aprendre a no cedir i marcar límits en allò fonamental. Sovint arribar a una cooperació 100% és molt complicat, per això hi ha una derivació que és el model de negociació, que proposa cedir en allò que no és tant important, però permet que tothom tingui la sensació d’haver guanyat en allò fonamental.
 |
Gràfic sobre la importància dels objectius i com aquesta influeix en el seu assoliment. Font: Paco Cascón (2005)
EL PODER DE LA HISTÒRIA
La Guerra Civil espanyola és part d’un conflicte social i polític de la història del nostre territori on diversos grups ideològics i socials tenien interessos i necessitats contraposats. Aquest conflicte es va gestionar de manera violenta, i es va desencadenar un conflicte bèl·lic, amb múltiples impactes i danys humans i ambientals. Sovint l’explicació històrica dels conflictes socials es fa des d’una mirada parcial i reduccionista, on s’expliquen els fets i les posicions més polaritzades. Aquesta narrativa condiciona la manera com entenem la història i l’actualitat. També influeix en la construcció de l’imaginari social i personal sobre com entenem els conflictes en la nostra esfera més íntima. Les expressions artístiques ens ajuden a comprendre millor els conflictes, mostrant-nos realitats i mirades que no sempre la història és capaç de transmetre.
Considerem essencial tenir habilitats, coneixements i actituds personals que ens ajudin a ser competents en la gestió i transformació dels propis conflictes d’una manera no violenta. Així, els conflictes socials seran afrontats amb la menor violència possible.
LA COMUNITAT ARTÍSTICA ES POSICIONA
Durant la Guerra Civil espanyola els artistes plàstics van respondre de diverses maneres a la situació que vivia el país. Avui les seves obres són testimoni de l’impacte del conflicte en les seves vides.
Aquí en teniu alguns exemples:
IMPLICAR-SE
Pere Daura (1986-1974) fou un pintor que durant la Guerra Civil va anar al front a defensar els drets de la República. Al febrer de 1937, tot i que ferit, va anar d’observador al front d’Aragó on va estar a primera línia de foc fins que fou ferit i va poder marxar a França. Des d'allà va seguir ajudant els exiliats. Un cop acabada la guerra va decidir no tornar a l’Espanya ocupada pels vencedors. El 1939 ell i la seva família (estava casat amb Louise Blair, una pintora nord americana) van marxar cap als EEUU.
DENUNCIAR
Josep Renau (1907-1982) fou un pintor, cartellista i militant del partit comunista, que el 1931 fundà la Unió d’Escriptors i Artistes proletaris. Durant la Guerra Civil va tenir el càrrec de Director general de Belles Arts. A banda de la seva obra gràfica, és conegut pel seu text “La funció social del cartell publicitari” on parla del canvi de paradigma del cartellisme amb finalitats publicitàries al de crida social i conscienciació política.
EVADIR-SE
Ramon Puyol (1907-1981) fou un pintor i escenògraf que durant la guerra es va dedicar a la realització de cartells i caricatures de caire polític amb una gran capacitat de síntesi. De la seva producció en destaca una sèrie de litografies amb una visió deformada i morbosa de la realitat que filtra a través de l’humor i personifica en uns personatges arquetípics com l’espia, l’optimista, l’acaparador o el turista.
DOCUMENTAR EL CONFLICTE
Agustí Centelles (1909-1935) va començar des de ben jove el seu aprenentatge com a fotògraf, però va ser una primera feina nocturna a un diari i la compra d'una càmera lleugera que el van convertir en reporter. Les seves fotografies de fets socials i polítics es publicaven ja als diaris de més tirada quan va esclatar la Guerra Civil. Durant el conflicte bèl·lic va col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i va ser testimoni de combats des del Pirineus fins a Terol. Un cop acabada la guerra va compartir èxode i camps de refugiats amb els vençuts que s'exiliaven a França, emportant-se milers de negatius dels seus arxius personals, que han esdevingut amb el temps un testimoni imprescindible de la guerra.
FER DEL CONFLICTE METÀFORA
Juli González (1876-1942) fou un pintor i escultor català que va renovar el llenguatge escultòric amb l'ús de tècniques com l'orfebreria o la soldadura autògena, i pioner en l'ús del ferro en aquesta disciplina. Va ser un dels artistes espanyols convidats a participar al Pavelló de la República a l'exposició Universal de París del 1937. Ho va fer amb dues obres ben ambicioses La Montserrat i la Dona davant el mirall. La primera era una obra senzilla, poderosa i combinava la tosquedat de la pagesa amb un element de fragilitat. Va fer moltes versions diferents d'aquesta dona arquetípica i amb llenguatges ben diversos, però totes són símbol del conflicte bèl·lic i de l'impacte que va tenir en la població.
EXILIAR-SE
El pavelló d'Espanya de l'Exposició Internacional de París de 1937 dissenyat per Josep Lluís Sert i Luis Lacasa Ribadesella va ser un exemple d'arquitectura racionalista i d'ús de materials moderns i funcionals. Era també un missatge cap a les potències estrangeres: la República espanyola volia demostrar una normalitat econòmica, cultural i social tot i les circumstàncies de la Guerra Civil. El pavelló va acollir obra d'artistes de renom com Joan Miró o Alexander Calder, però va ser el quadre monumental que Picasso va pintar per denunciar els bombardeigs del poble de Guernica el que es va convertir en símbol de la cultura de pau.