El Pavelló de la República Espanyola a París

Entre les principals novetats que ara es presenten destaca un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, on s’exposà el Guernica de Picasso, La Montserrat de Juli González, La font de mercuri d’Alexander Calder o el Pagès català en rebel·lia (també conegut com El segador), de Joan Miró —desapareguda després de la seva exhibició al Pavelló—, entre d’altres. Moltes de les obres que van participar en aquell pavelló es van considerar perdudes durant molts anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, havien retornat a Espanya. A mitjans dels anys 80 es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de 270 obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938. En aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República. Una selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofía, respectivament.
El Pavelló de la República espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937 va ser l’altaveu a Europa de la causa republicana. L’objectiu era aconseguir suport internacional en la lluita contra el feixisme.
Dissenyat per Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, es va inaugurar el juliol del 1937 i va permetre mostrar al món tot un ampli desplegament cultural que es va produir en defensa del govern legítim. Es tractava de mostrar la situació que patia el país a través d’un art creat en temps real, com a resposta als greus esdeveniments que s’anaven succeint.
Una part important d’aquestes obres que van formar part de l’exposició del Pavelló de la República, actualment a les col·leccions del museu, les podem admirar en aquestes sales. Durant molts anys van estar amagades al Palau Nacional —actual seu del museu— i no es van donar a conèixer fins a mitjan anys vuitanta. Ara s’incorpora a la col·lecció permanent un nombre important de peces d’aquest fons procedent de les reserves, i es dedica un espai específic al Pavelló de la República, que incorpora la projecció de fotografies de l’interior on es poden veure algunes de les obres exposades, en un exercici de contextualització.
Arran del recent afusellament del poeta i dramaturg Federico García Lorca, durant l’Exposició Internacional de París es va retre un homenatge a la figura del poeta i dramaturg. Durant aquells dies va ser homenatjat amb recitals de poesia o amb una exposició de llibres seus i fotografies, entre d’altres.
La pintura de Fernando Briones Al·legoria de l’afusellament de Federico García Lorca (1937) és un homenatge al poeta i una denúncia explícita pel seu assassinat. Quan es va desmuntar el pavelló de París, l’obra va quedar dipositada al Museu Nacional, juntament amb gran part de les obres exposades al pavelló. L'obra, en clau simbòlica, evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.
Al·legoria de l'afusellament de Federico García Lorca, Fernando Briones, 1937